Concurs de Microrelats "T'estimo, no t'estimo..."
El CNL de Tarragona convoca cada any per Sant Jordi el Concurs de Microrelats “T’estimo, no t’estimo…” amb l’objectiu de fomentar la creació literària en català i la presència del català al món digital.
Descarrega les bases completes de l’edició del 2023 (PDF)
T'ESTIMO, es va fer tatuar al braç. L'endemà va afegir, davant, un NO. Poc després va esborrar el NO. Sempre al mateix braç. Sempre al mateix lloc. NO, tatuat. NO, esborrat. Així fins que el NO va tocar os. Llavors ho va tenir clar.
L'Alba esguarda la cambra nua. Un llit inhabitat. Abans, voraç. Ara, anhel. M'estimes?, recorda que li deia quan se'l bevia amb els ulls, amb el cap al coixí, de costat. T'estimo, somreia ell, sense mirar-la, escrivint al mòbil. Ara dubta si li deia a ella.
Ens vam trobar per casualitat en aquella cafeteria. Vint anys després. Em vas mirar i vas somriure. Estaves espectacular. I jo tant tímid com sempre, vaig fer veure que no t'havia vist. Però en realitat mai havia deixat de fer-ho.
Podeu recuperar tots els microrelats presentats amb l’etiqueta #microrelatTGN2023 a les xarxes socials Twitter, Facebook i Instagram.
El palmarès del concurs:
Sé que va ser un capritx meu l'excusa per prendre camins que s'allunyaven, però ara que la dolçor s'ha acabat és a tu a qui trobo a faltar al costat buit i fred del llit. Ho sento per no saber triar mai bé... I cada nit tinc por de caure pel forat que has deixat.
I em giro. I la imatge que trobo al mirall m'agrada. Em plau. Em trec aquella bena que fa tant de temps que em cobreix els ulls i per fi em miro. No és que em miri, és que em veig. I m'agrado. M'estimo. I aquí és on comença tot.
Cada cop que la veig abans d'entrar a classe, penso a dir-li quelcom en la seva llengua, però no puc. Ella entra a l'aula dels alumnes avançats; jo em dirigeixo a la meva, capcot però esperançat: avui començarem a estudiar les salutacions!
Passes pel carrer davant meu distreta, no em mires. Cada dia espero aquí dempeus que passis, que em miris, i no succeeix mai. Si pogués parlar amb tu... Però segueixo aquí quiet, al meu pedestal, acompanyat dels coloms.
No em tanquis l'ànima ni el desig, perquè del desig va néixer tot. Obre el cancell i corre, com si fossis un ocell sense urpes que no pot parar mai. Corre, no trepitgis, no destrueixis, no callis. Estima'm.