Ara que ve el fred i que fa mandra sortir a sopar a un bon restaurant és el moment de treure la pols a aquell aparell que us van regalar els cunyats uns Reis, que els convideu i que aneu a comprar formatge de raclet. A vegades no cal complicar-se gaire la vida per fer un bon àpat a casa i tampoc per escriure raclet, un manlleu del francès (raclette) que hem adaptat al català, com ha passat amb disquet, casset, etc.

Quan el temps ho permet, fer carn a la brasa és una molt bona opció per passar un diumenge amb amics i familiars. La brasa aporta un gust particular a tot el que s’hi fa, ja siguin verdures (patata al caliu, pebrot i albergínia escalivada, etc.) o carn, com ara les costelles de corder, la llonganissa o les llonzes de porc (chuletas de cerdo, en castellà). Ah! I no us oblideu del pa de mig: qui s’encarrega de portar-lo?

L’Avellana de Reus, a més de ser el nom de la Denominació d'Origen Protegida d’aquest fruita seca (i no fruit sec) a les nostres comarques, és la protagonista de diverses fires, com la de Riudoms, que ja ha celebrat 40 edicions, o la de Reus, que s’acaba d’estrenar, i en què les trobem crues, liquades i, fins i tot, garapinyades. Cal notar que garapinyar s’escriu amb una sola erra, encara que és usual sentir aquest mot com si en portés dues. 

Ja no ens estranya trobar restaurants de tot tipus en una mateixa ciutat: de cuina catalana, italiana, tailandesa, mexicana, japonesa… Una característica que comparteixen és que totes tenen algun producte picant i quan un no està acostumat a aquest gust és normal preguntar si pica gaire. A la cuina catalana, de fet, en tenim un de ben característic, el bitxo (en castellà, guindilla), que segons com pot arribar a picar més que el rave japonès (wasabi, en castellà).