Arreu de Catalunya es conreen hortalisses i fruites de molts tipus i per a tot l’any. Repassem-ne unes quantes: podem delectar-nos amb la carxofa que es recol·lecta al Prat de Llobregat i menjar-nos-la a la brasa amb una patata (o trumfa, entre altres variants dialectals) de Prades d’acompanyament i uns quants espinacs (cal parar compte que és una paraula masculina que acostumem a emprar en plural) de Vinyols. I, de postres, una taronja (recordem que en el plural hi ha un canvi ortogràfic: taronges) d’Alcanar.

L’ostra arrissada (ostrón en castellà) és, a banda de deliciosa, molt rica en proteïnes, sals minerals i vitamines A, D i E. L’ostra arrissada del delta de l’Ebre només es troba a les badies del Fangar i dels Alfacs. Per les característiques que té ens podem menjar les ostres fredes, amb un rajolí de llimona i una mica de sal, però també les podem fer en escabetx, gratinades al forn i, fins i tot, arrebossades. 

La ceba tendra i el cibulet no tenen res a veure i ho intentarem aclarir. La ceba tendra (cebolleta en castellà) és exactament el que la paraula indica, és a dir, una ceba que no s’ha deixat assecar i que, per tant, encara és tendra i no té la capa de fora enfosquida i seca. En canvi, el cibulet (en castellà, cebollino) és una planta que s’utilitza com a condiment i que no hem de confondre ni amb el porradell (puerro silvestre en castellà) ni amb el cebollí (cebollana en castellà). 

Ja fa un temps que als restaurants de casa nostra s’ha posat de moda un altre plat típic que prové dels Estats Units: el pulled pork, que en català anomenem porc esqueixat. En aquest cas, el porc es marina i es cou a baixa temperatura durant molta estona, entre 4 i 6 hores, per tal que sigui, efectivament, fàcil d’esqueixar. Un cop esqueixat s’acostuma a barrejar amb salsa barbacoa i a servir-se dins d’un entrepà de pa tou, com el d’hamburguesa.