6. Els registres lingüístics
Intermedi 1
El registre lingüístic és la varietat de la llengua que el parlant tria en funció de la situació comunicativa. No totes les expressions són igualment vàlides en totes les situacions, sinó que cal adequar-les al context.
Per determinar el registre d'un missatge, cal tenir en compte:
- El grau de formalitat: cal saber el tipus de relació que s'estableix entre l'emissor i el receptor per decidir el millor tractament (tu, vostè, vós).
- El tema: cal saber si es tracta d'un tema general o especialitzat, en aquest cas el vocabulari emprat serà més tècnic.
- El canal: el mitjà oral permet més espontaneïtat que el mitjà escrit.
- La intenció: determina l'objectivitat o subjectivitat del propòsit comunicatiu i, per tant, el tipus d'implicació de l'emissor en la informació que es vol transmetre.
- Propòsit subjectiu: primera persona (jo, a mi...), lèxic que connota sentiments (opino, crec, penso...).
- Propòsit objectiu: tercera persona (ell, elles...), lèxic neutre (informar, explicar...)
- Exemples en registres diversos:
Em vaig cagar quan vaig veure que l'aigua entrava per sota la porta de casa. Quin mal rotllo, tia!
Em vaig espantar molt quan vaig veure que l'aigua entrava per sota la porta de casa. Com vaig patir!
El clima és el temps que fa en un lloc, com la temperatura que hi sol fer o si hi fa sol o fred, si sol ploure o nevar.
El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques i ambientals pròpies d'una regió.
El registre
La situació comunicativa determina el registre en què s'expressen els parlants, que n'han de ser conscients a l'hora d'emetre els seus missatges, ja siguin orals o escrits. A grans trets, diferenciem entre registre formal (adequat a la normativa) i registre informal (pot diferir de la normativa).
La llengua estàndard i la llengua col·loquial són dos exemples de registre formal i informal, respectivament. La llengua estàndard defuig de dialectalismes i s'acosta als usos comuns i a la normativa; la llengua col·loquial transmet proximitat, emocions i en ocasions s'allunya de la normativa.
La llengua col·loquial sovint recull expressions llunyanes a la normativa, ja sigui per una qüestió fonètica -és a dir, paraules adequades, però mal pronunciades per algun tipus de fenomen fonètic (*col·legit per col·legi, *vaic per vaig...)-, com per l'ús de calcs d'altres llengües.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. El text argumentatiu
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 28. La ressenya
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català