Tornar
6. Els numerals
Bàsic 1
Numerals cardinals
Els numerals cardinals són els números o xifres que designen una quantitat d’una manera exacta i van davant del nom que quantifiquen.
- De l’1 al 100
| 0 | zero | 10 | deu | 20 | vint | 30 | trenta | 40 | quaranta |
| 1 | u | 11 | onze | 21 | vint-i-u | 31 | trenta-u | 50 | cinquanta |
| 2 | dos | 12 | dotze | 22 | vint-i-dos | 32 | trenta-dos | 60 | seixanta |
| 3 | tres | 13 | tretze | 23 | vint-i-tres | 33 | trenta-tres | 66 | seixanta-sis |
| 4 | quatre | 14 | catorze | 24 | vint-i-quatre | 34 | trenta-quatre | 70 | setanta |
| 5 | cinc | 15 | quinze | 25 | vint-i-cinc | 35 | trenta-cinc | 80 | vuitanta |
| 6 | sis | 16 | setze | 26 | vint-i-sis | 36 | trenta-sis | 85 | vuitanta-cinc |
| 7 | set | 17 | disset | 27 | vint-i-set | 37 | trenta-set | 90 | noranta |
| 8 | vuit | 18 | divuit | 28 | vint-i-vuit | 38 | trenta-vuit | 99 | noranta-nou |
| 9 | nou | 19 | dinou | 29 | vint-i-nou | 39 | trenta-nou | 100 | cent |
Cal fixar-se que hi ha numerals que quan indiquen quantitat són diferents del nom de la xifra, i poden tenir una forma per al masculí i una altra per al femení.
| Cardinal | Per indicar quantitat | Exemples |
|---|---|---|
| zero | cap | Aquest fitxer té el número tres punt zero. No tinc cap germà petit. |
| u | un, una | Visc al carrer Major número u. Tinc una germana gran i un germà petit. Hi ha trenta-una persones. |
| dos | dos, dues | Treballo al despatx número dos. Tinc dos cosins i dues cosines que viuen a l'estranger. Hi ha dues-centes persones al concert. |
La distinció entre dos i dues no es fa en alguns parlars, com el valencià, el nord-occidental o l’eivissenc, que fan servir la forma dos com a invariable per al masculí i el femení.
- Del 100 al 1.000.
| 100 | cent | 500 | cinc-cents |
| 102 | cent dos | 600 | sis-cents |
| 184 | cent vuitanta-quatre | 700 | set-cents |
| 200 | dos-cents | 800 | vuit-cents |
| 216 | dos-cents setze | 900 | nou-cents |
| 300 | tres-cents | 999 | nou-cents noranta-nou |
| 400 | quatre-cents | 1.000 | mil |
Numerals ordinals
Fem servir els ordinals per expressar l’ordre de col·locació, aparició o prioritat dins d’una sèrie numèrica. Tenen formes de masculí i femení, i de singular i plural.
| Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1r | primer | 1a | primera | 1rs | primers | 1es | primeres |
| 2n | segon | 2a | segona | 2ns | segons | 2es | segones |
| 3r | tercer | 3a | tercera | 3rs | tercers | 3es | terceres |
| 4t | quart | 4a | quarta | 4ts | quarts | 4es | quartes |
| 5è | cinquè | 5a | cinquena | 5ns | cinquens | 5es | cinquenes |
| 6è | sisè | 6a | sisena | 6ns | sisens | 6es | sisenes |
| 7è | setè | 7a | setena | 7ns | setens | 7es | setenes |
| 8è | vuitè | 8a | vuitena | 8ns | vuitens | 8es | vuitenes |
| 9è | novè | 9a | novena | 9ns | novens | 9es | novenes |
| 10è | desè | 10a | desena | 10ns | desens | 10es | desenes |
- Per indicar un pis i una porta fem servir els ordinals. El primer és en masculí i indica el pis, i el segon és en femení perquè indica la porta.
Visc al número quaranta-u, al quart primera.
Visc al número 41, 4t 1a.
- A partir del cinquè, l’ordinal masculí es forma a partir del cardinal + -è i l’ordinal femení amb el cardinal + -na.
15 → 15è: quinzè / 15a: quinzena
22 → 22è: vint-i-dosè / 22a: vint-i-dosena
54 → 54è: cinquanta-quatrè / 54a: cinquanta-quatrena
353 → 353è: tres-cents cinquanta-tresè / 353a: tres-cents cinquanta-tresena
Pots consultar la fitxa dels quantitatius per ampliar la informació.
Bàsic 3
Els cardinals
- Els cardinals representen xifres i designen una quantitat. Normalment coincideix la quantitat amb la xifra, però en alguns casos la xifra i el quantificador no.
El meu número de telèfon acaba en zero. No tinc cap llibre de gramàtica.
Visc al número 1. Tinc un ordinador amb una pantalla molt grossa.
El codi d'accés és el número dos. Tinc dues gates a casa i dos gossos.
- Els quantificadors són adjectius. La forma femenina d'aquests adjectius no coincideix amb la masculina amb l'u i el dos, ni amb les centenes.
Tinc una carpeta lila. Tinc un llibre verd.
Tinc dues germanes i dos cosins segons.
Hi ha trenta-dues persones a classe.
S'hi van presentat set-centes candidates i tres-cents candidats.
- El femení, en els cardinals, es fa servir en les formes numerals compostes quan acompanyen un nom femení.
A classe hi ha vint-i-dues persones. La setmana passada van venir vint-i-dos alumnes.
A la botiga de jardineria hi ha cent una varietats de cactus. Al parc hi ha cent un arbres. Visc al número cent u.
A la sala de concerts hi caben tres mil tres-centes persones. El meu telèfon acaba en tres-cents.
Els ordinals
- Els ordinals indiquen l’ordre, i tenen femení i plural.
- La forma abreviada s'escriu amb la darrera lletra. En plural es fan servir dues lletres per distingir el masculí del femení.
1r torneig d'escacs amateur
2a competició catalana d’esgrima
4es jornades de professionalització
5ns campionats de trial
Elemental 2
L’apostrofació dels nombres
Els nombres s’apostrofen quan s’escriuen amb xifres si cal fer-ho quan s’escriuen amb lletres.
Comencen l’u de juny. L’any passat van començar l’1 de juliol. Fem un dibuix.
Tenia l’11 com a número de la sort. L’onze va ser el número premiat.
L’onzè participant va abandonar abans d'acabar la cursa.
Recorda que la una, en referència a l’hora, no s’apostrofa.
No arribaré fins a la una, no m’esperis.
Intermedi 1
Els numerals expressen una quantitat exacta (cardinals), un ordre (ordinals), una fracció (partitius), una multiplicitat (multiplicatius) o una col·lectivitat (col·lectius).
Els cardinals
Per escriure bé els numerals cardinals has de saber que el guionet s’usa entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes.
Per això va bé recordar la combinació de lletres desenes-unitats-centenes, D-U-C, per fer servir correctament el guionet en les xifres escrites amb lletres.
Exemples:
quaranta-dos, vuitanta-tres… (desena + unitat: D-U)
dos-cents, set-centes… (unitat + centena: U-C)
un milió dos-cents trenta-quatre mil sis-cents (U-C, D-U, U-C)
Entre el 21 i el 29, s’intercala una i entre la desena i les unitats, i per tant aquests numerals s’escriuen amb guionets:
vint-i-u, vint-i-quatre, vint-i-nou…
Quan fem servir els cardinals per indicar l’ordre, no prenen mai la forma femenina i diem u i no un:
Ho trobaràs a la pàgina dos.
És el número u de la promoció.
Va arribar el dia vint-i-u.
Viu al número u d’aquest mateix carrer.
Els ordinals
- Els numerals ordinals que tenen forma pròpia són: primer, segon, tercer i quart.
- A partir de cinquè s’afegeix al cardinal la terminació -è als masculins i -ena als femenins:
cinquè, sisè, setè, vuitè, novè, desè, onzè, dotzè, tretzè, catorzè, quinzè
cinquena, sisena, setena, vuitena, novena, desena, onzena, dotzena, tretzena, catorzena, quinzena
- Fixeu-vos que les abreviatures numèriques dels ordinals s’escriuen en minúscula i es posen al costat del nombre i a baix:
1r, 2n, 3r, 4t, 5è, 4a, 12a, 132è, 25a…
Els partitius
- Les formes dels partitius són les mateixes que les dels ordinals, excepte les següents:
mig, mitja, mitjos, mitges (o la meitat)
terç, terça, terços, terces (o una tercera part)
quart o quarter (o una quarta part)
desè o dècim, centè o centèsim, milè (o mil·lèsim)
Els multiplicatius
- Els numerals multiplicatius tenen una forma pròpia:
doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple…
- Però també es poden expressar amb sintagmes:
cent vegades més
- Llevat de doble, quan equivalen a ‘x vegades més’, tenen forma femenina acabada amb -a:
triple/tripla, quàdruple/quàdrupla, quíntuple/quíntupla…
Els col·lectius
- Els noms col·lectius poden fer de numerals:
Tinc centenars de correus per llegir.
La pluja àcida afecta milers d’hectàrees forestals.
Li va haver d’explicar la lliçó desenes de vegades.
Remarques generals sobre els numerals
- Les formes femenines dels ordinals s’usen com a col·lectius:
una dotzena d’ous
una desena de llibres
una trentena de persones
una cinquantena d’alumnes
- Altres numerals col·lectius són:
parell, centenar, miler…
- Escrits amb xifres romanes i superiors a 10, es llegeixen com a cardinals:
Lluís XV (quinze), però Jaume I (primer), Joan Pau II (segon)…
- Els segles sempre es llegeixen com a cardinals:
segle II (dos), segle XIII (tretze)...
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. El text argumentatiu
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 28. La ressenya
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català