11. Els sons de la erra: r i rr
Intermedi 1
La lletra r representa dos sons diferents, el so simple i el so vibrant. La r també pot ser muda.
- És simple el so de mare, cara, pera, aritmètica, poruga…
- És vibrant el so de rata, Ramon, arròs, guitarra, torre…
- És muda (excepte en parlars valencians) en paraules com por, fuster, buidor, cantar, llegir…
Aquests sons a vegades depenen de la posició de la r dins del mot o de la frase.
Pel que fa a la grafia, recordeu que:
- Els infinitius de la 1a, 2a i 3a conjugació s’escriuen amb -r final (muda).
1a conjugació: parlar, mirar, cantar…
2a conjugació: córrer, témer, créixer… (excepte els verbs acabats en -re: perdre, vendre…)
3a conjugació: dormir, patir, repartir…
- Cal no confondre les formes del passat simple amb les de l’infinitiu.
— passat simple: ell estimà (va estimar), ell dormí (va dormir)…
— infinitiu: estimar, dormir…
- Els sufixos de derivació -ar, -er, -or,-dor s’escriuen amb -r final, que és muda.
blau > blavor
colom > colomar
gris > grisor
fusta > fuster
moc > mocador
- En alguns mots la erra final sí que sona i l’escrivim sempre amb erra simple. L’anomenem erra final sensible.
cor, amor, or, mar, far, futur, familiar, honor, valor, atur, espectacular, radar, favor…
- El so de la erra vibrant es pot representar amb una sola r o amb dues, segons la posició dins de la paraula i el contacte amb altres lletres.
Escrivim r | Escrivim rr |
---|---|
|
|
- Fixeu-vos que, quan pronunciem el mot arbre, la primera r és muda. Tampoc pronunciem la r de l’arrel de les formes d’infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos, com ara comprendre, aprendre, reprendre…
Comprendràs que no pugui venir.
Finalment, la Maria va aprendre a conduir.
Intermedi 2
Emmudiment de la erra final
Parlem de emmudiment (l’acció d’emmudir) per referir-nos a la supressió del so d’una lletra que apareix en una paraula.
Emmudiment en paraules agudes
En les paraules agudes la síl·laba forta o tònica és l’última.
- En gairebé tots els parlars (excepte en la major part del valencià) la erra final dels infinitius no es pronuncia. Però sí que ho fem si després hi ha un pronom.:
dinar (pronunciat 'din[á]')
dinar-hi (pronunciat 'din[ári]')
- Hi ha noms i adjectius que també tenen erra muda a final de paraula i, encara que vagi seguida de la marca de plural -s, la lletra erra segueix sense pronunciar-se. Per exemple:
sincer, sincers (pronunciats sinc[é], sinc[é]s), però sincera, sinceres, sinceritat (pronunciats amb erra simple)
Excepcions:
Hi ha moltes paraules agudes en què la erra final sí que es pronuncia. Per exemple:
— monosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir; Llor, Mir, la Quar, el Ter...
— polisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor; autocar, billar, calamar, glamur, vampir; Madagascar, Singapur, ACNUR, Empar, Ester, Isidor...
Emmudiment en paraules planes i esdrúixoles
En les paraules planes la síl·laba tònica o forta és la penúltima, i en les paraules esdrúixoles, l’antepenúltima.
- Amb els infinitius acabats en -er, la erra final sempre és muda, encara que després hi hagi un pronom.
córrer (pronunciat ‘córr[∂]’) i córrer-hi (pronunciat ‘córr[∂]i’)
- En general, la erra final sí que es pronuncia en la gran majoria dels mots plans i esdrúixols.
adúlter, caràcter, efímer, fòsfor, làser, mànager, màrtir, màster, míser, pòster, tàrtar, úter; Càller, Sàsser, Cèsar, Júpiter, Àlvar, Cristòfor, Òscar, Víctor, etc.
Suficiència 2
Casos especials de la erra
Pel que fa a la grafia de la erra, cal tenir en compte que:
- En casos de mots compostos, com a norma general, s’escriu una sola r (tot i que el so és vibrant com si n’hi hagués dues).
aerorefrigerant, antiràbic, Contrareforma, extraradi, iberoromà, infraroig…
Aquesta indicació és vàlida per als compostos cultes (iberoromà, aerorefrigerant), ja que, en el cas dels compostos catalans, quan el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r, se separen amb un guionet.
busca-raons, bleda-rave, cara-rodó, compta-revolucions, de soca-rel, Coma-ruga, Riba-roja, Vila-real…
- Hi ha les excepcions següents, que s’escriuen amb rr:
► Els mots començats pels prefixos a- (que significa ‘no’ o ‘sense’ i que forma verbs), cor- (variant de con-) i ir- (variant de in-).
arreflèxia, arrítmia, arrasar, arruïnar…;
correferent, corregnar, correligionari, corresponsable…;
irracional, irreal, irrebatible, irreconciliable, irreflexiu, irregular, irrellevant, irresistible, irresolt, irreverent, irrompible…
► Hi ha prefixos que acaben en -r, com hiper-, inter-, super-, ciber-. Per tant, si hi adjuntem una paraula que també comenci amb aquesta lletra, la paraula resultant s'escriurà amb dues erres.
hiperrealisme, interregne, interrelació, superrealista, superràpid, ciberrisc, ciberrobatori
► El mot erradicar (i derivats: erradicació, erradicatiu…).
► Alguns mots prefixats ja formats en llatí com birrem, corregir, prerrogativa, prorrata, prorrompre o virrei, i els compostos manllevats com aiguarràs, bancarrota, xafarranxo i les formes que deriven de locucions, com ara arreveure, anorrear.
► Els compostos amb els formants d’origen grec raquio- (o raqui-), reo-, rino- (o rin-), rinco-, riz- (o rizo-) i rodo-, i compostos amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide.
cefalorraquidi, intrarraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, catarrins, ornitorrinc, arrizotònic, micorriza, cinorròdon, neurorràfia, hemorràgia, diarrea, verborrea, metrorrexi, hemorroide…
Cal remarcar que mots com erradicar i derivats, les paraules amb els prefixos a- (que significa ‘no’ o ‘sense’) i cor-, i els compostos amb els formants raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)- i rodo- i amb les terminacions -rràfia, -rrexi, -rrinc s’havien escrit amb una sola erra fins a l’aparició de l’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. El text argumentatiu
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 28. La ressenya
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català