20. Les formes no personals del verb
Bàsic 1
Les formes no personals del verb són formes verbals que no es conjuguen, no es relacionen amb la persona verbal i, per tant, no indiquen ni la persona ni el temps verbal.
Per exemple, les formes no personals del verb parlar són l’infinitiu, parlar, el gerundi, parlant, i el participi, parlat, que no es conjuguen perquè no es relacionen amb cap persona gramatical, jo, tu, nosaltres, etc.
| Forma no personal |
Terminació | 1a conjugació -a- |
2a conjugació -e- |
3a conjugació -i- |
|---|---|---|---|---|
| Infinitiu | -ar, -er/-re, -ir | treballar, menjar, parlar, cantar |
viure, beure, fer, córrer, prendre |
dormir, servir, llegir, conduir |
| Gerundi | -nt | treballant, menjant, parlant, cantant |
vivint, bevent, fent, corrent, prenent |
dormint, servint, llegint, conduint |
| Participi | -t, -s | treballat, menjat, parlat, cantat |
viscut, begut, fet, corregut, pres |
dormit, servit, llegit, conduït |
El gerundi
Fem servir el present del verb estar + gerundi per indicar:
- Accions que passen en el moment en què es parla.
—Què estàs fent a la sala d'estar?
—Estic mirant la tele.
- Accions que passen en un període llarg de temps.
—Com va tot?
—Bé, estic estudiant català.
Bàsic 2
En aquesta animació es presenten els participis irregulars.
Participis irregulars
| asseure > assegut, asseguda beure > begut, beguda caure > caigut, caiguda comprendre > comprès, compresa conèixer > conegut, coneguda córrer > corregut, correguda |
dir > dit, dita dur > dut, duta encendre > encès, encesa fer > fet, feta haver > hagut, haguda imprimir > imprès, impresa |
tenir > tingut, tinguda treure > tret, treta venir > vingut, vinguda veure > vist, vista viure > viscut, viscuda voler > volgut, volguda |
Elemental 1
Construccions amb gerundi
- Les construccions amb les formes impersonals de gerundi expressen continuïtat i simultaneïtat.
- Construccions per expressar la continuïtat:
Continua traient la pols.
Va traient la pols, va fent.
Continua plovent.
Es va jubilar, però va continuar treballant.
Durant anys va anar estalviant fins que va poder comprar-se el pis.
Durant els anys vuitanta, va anar col·laborant amb diversos cantants.
- Construccions per expressar la simultaneïtat:
Tu ves parlant per telèfon, que nosaltres anem treballant.
Es guanyava la vida fent de músic.
- Construccions per expressar la continuïtat:
- Recorda que el gerundi no expressa mai una conseqüència.
Per tant, les frases següents són incorrectes:
*La tempesta d’ahir va batre rècords de precipitació, sent la més important de la dècada.
*Un camió carregat de pollastres va bolcar ahir a l’autopista, provocant un caos circulatori important a l’hora punta.
I caldria expressar-les, per exemple, així:
La tempesta d'ahir va batre rècords de precipitació i es va convertir en la més important de la dècada.
La tempesta d'ahir va batre rècords de precipitació, fet que la converteix en la més important de la dècada.
La tempesta d'ahir va batre rècords de precipitació i es pot considerar que és la més important de la dècada.
Un camió carregat de pollastres va bolcar ahir a l'autopista i va provocar un caos circulatori important a l'hora punta.
Un camió carregat de pollastres va bolcar ahir a l'autopista, fet que va provocar un caos circulatori important a l'hora punta.
Elemental 3
Concordança del participi
La concordança de participi no és obligatòria sinó optativa. La concordança adapta el participi al gènere i el nombre del complement directe:
Les nenes, no les he vistes en tot el dia.
El formatge, l'he comprat.
La melmelada que em vas demanar l'he comprada aquest mateix matí.
Els plàtans, els he comprats a la fruiteria de la cantonada.
Les salsitxes, no les he comprades perquè no m’han semblat del tot fresques.
| Sense concordança | Amb concordança |
|---|---|
| El pa, l'ha comprat. La salsa, l'ha comprat. Els iogurts, els ha comprat. Les galetes, les ha comprat. |
El pa, l'ha comprat. La salsa, l'ha comprada. Els iogurts, els ha comprats. Les galetes, les ha comprades. |
Intermedi 2
Les formes no personals del verb són l’infinitiu, el gerundi i el participi.
- L’infinitiu dels verbs acaba amb -ar, -er/-re i -ir, segons la conjugació a què pertanyen. Aquesta forma s’utilitza en el passat perifràstic.
vaig cantar, vas témer, va perdre, vam servir…
L’infinitiu és la forma principal del verb, la forma en què el busquem al diccionari, i equival a un substantiu. El trobem formant oracions d’infinitiu i en les perífrasis verbals.
M'agrada regar. (substantiu)
Preferiria escriure a màquina. (oració)
Comença a ploure. (perífrasi)
La -r final de l’infinitiu, tot i que normalment és muda, es pronuncia davant d’un pronom feble: vaig fer-ho, van cantar-li…
Són incorrectes tots els infinitius acabats amb -guer (no s’ha de dir ni escriure *poguer, *sapiguer, *volguer…).
Les formes d’infinitiu dels verbs de la 3a conjugació acabats amb vocal seguida de -ir no duen dièresi a la desinència verbal: reduir, conduir…
- El gerundi és l’equivalent a un adverbi i el trobem en oracions subordinades i en perífrasis verbals.
Caminava pensant. (adverbi)
Qui vols que et senti, parlant tan baix? (oració)
Estic menjant un peix boníssim. (perífrasi)
Els gerundis que acaben amb -guent són vulgarismes i no són correctes. Convé recordar els següents:
podent, volent, cabent, sabent, havent, valent, tenint
Les formes de gerundi no duen mai dièresi a la terminació.
Les terminacions pròpies del gerundi són -ant, -ent i -int, les quals es corresponen amb les terminacions de cada conjugació:
cantant, corrent, dormint, obeint, conduint…
La -t final del gerundi, tot i que normalment és muda i no es pronuncia, se sensibilitza davant d’un pronom feble: anant-hi, comprant-ho…
- El participi equival a un adjectiu i apareix en oracions subordinades i en algunes perífrasis verbals:
T’he deixat la factura preparada. (adjectiu)
Acabada aquesta feina, me n’aniré a dinar. (oració)
La porta ha quedat oberta. (perífrasi)
Juntament amb el verb haver, el participi serveix per formar els temps compostos dels verbs: he cantat, haurien pres, hagis dormit, havíem temut…
Les formes del participi dels verbs de la tercera conjugació acabats amb vocal seguida de -ir sempre duen dièresi a la terminació: conduït, reduïda…
- El quadre següent recull, a manera de resum, les particularitats de cada forma no personal:
| Forma | Funció | Dièresi (3a conj.) | Irregularitat -g- |
|---|---|---|---|
| Infinitiu |
Substantiu |
No en duu mai |
No en té |
| Gerundi |
Adverbi |
No en duu mai |
No en té |
| Participi |
Adjectiu |
Sempre en duu |
Sovint en té |
Suficiència 2
Remarques sobre l’infinitiu
Les construccions formades per infinitiu seguides d'un que amb una subordinada, que fem servir sovint per introduir paràgrafs en textos escrits o puntualitzacions en expressions orals amb verbs com dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar o destacar, etc., no són acceptables. Aquestes frases han d'estar introduïdes per un verb conjugat com caldre, convenir o voler, i no s'ha de fer servir les construccions amb infinitiu.
Per començar, cal dir que és un honor ser aquí (i no pas Per començar, *dir que és un honor ser aquí).
Cal recordar que s’ha actualitzat la normativa (i no pas *Recordar que s'ha actualitzat la normativa).
Convé dir que la plantilla ha estat el motor d'aquesta empresa (i no pas *Dir que la plantilla ha estat el motor d'aquesta empresa).
Volem destacar el nostre agraïment a l'organització del congrés (i no pas *Destacar el nostre agraïment a l'organització del congrés).
Abans d’acabar, els vull agrair que m’hagin convidat (i no pas Abans d'acabar, *agrair que m'hagin convidat).
Finalment, us volem recordar que ens podeu seguir a les xarxes socials. (i no pas, Finalment, *recordar-vos que ens podeu seguir a les xarxes socials).
Remarques sobre el gerundi
El gerundi només pot expressar un temps simultani o anterior al del verb de l'acció principal. Se sap si se’n fa un ús adequat quan es pot canviar de posició dins de la frase sense que el significat canviï.
Per tant, podem dir Entrava cantant una cançó perquè diem Cantant una cançó, entrava.
I de la mateixa manera podem dir Van renunciar-hi deixant de banda tota la resta perquè diem Deixant de banda tota la resta, van renunciar-hi.
En canvi, no és mai correcte si l’acció que s’expressa és posterior. Així, no podem dir *Va caure portant-lo a l'hospital en una ambulància, sinó que hem de dir Va caure i el van portar a l'hospital en una ambulància, que és una fora personal del verb.
Remarques sobre el participi
És recomanable fer concordar el participi quan el complement directe ha estat pronominalitzat per les formes la, els, les i en.
Ja he menjat la poma. → Ja l'he menjada.
He tramès les cartes. → Les he trameses.
Cal tenir molt en compte les formes irregulars de participi següents:
| absoldre > absolt admetre > admès aparèixer > aparegut atendre > atès atènyer > atès cabre > cabut cloure > clos cobrir > cobert créixer > crescut dir > dit empènyer > empès encendre > encès escriure > escrit establir > establert |
estrènyer > estret fer > fet fondre > fos imprimir > imprès merèixer > merescut moldre > molt morir > mort néixer > nascut obrir > obert ofendre > ofès oferir > ofert omplir > omplert pertànyer > pertangut* plànyer > planyut |
plaure > plagut pondre > post prendre > pres resoldre > resolt respondre > respost romandre > romàs saber > sabut seure > segut suplir > suplert tòrcer > tort treure > tret vendre > venut veure > vist viure > viscut |
* El participi de pertànyer pot ser pertangut o pertanyut.
D’altra banda, cal tenir en compte que hi ha un cert nombre de verbs de la segona conjugació que, per influència del castellà, es fan acabar amb -ir com si fossin de la tercera. Cal evitar aquest error en casos com els següents:
admetre, combatre, concebre, debatre, decebre, descriure, difondre, emetre, excloure, incloure, inscriure, interrompre, ocórrer, ometre, percebre, pertànyer, rebatre, transcórrer… (i no *admitir, *combatir, *concebir, *debatir…)
Enllaços relacionats
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. El text argumentatiu
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 28. La ressenya
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català