El testimoni del VxL sedueix els assistents a la taula rodona d’experiències de voluntariat
CNL de Sabadell
Xavier Serret explica amb entusiasme l'aprenentatge de les parelles i comparteix un àudio amb el testimoni de Millen Tarllen, aprenenta brasilera
Ahir al vespre, a Cal Balsach, va tenir lloc la taula rodona d'experiències de voluntariat que, com cada any, recull el testimoni vivencial de persones voluntàries pertanyents a entitats de voluntariat de diversos àmbits. Una setantena d'assistents van descobrir les històries, les accions i les emocions que van explicar en primera persona els representants de les entitats.
L'acompanyament a malalts del Parc Taulí de Sabadell; l'ajut i l'escolta a usuaris amb addiccions d'Ethos; les tasques d'atenció a persones invisibilitzades del Projecte Sense Llar de Càritas; la campanya d'ajut a persones sense sostre i a refugiats a Creu Roja; les accions des del cor i l'estima als éssers vius a la Protectora d'Animals i Plantes; els ajuts a persones desallotjades a La Palma per part de voluntaris de les ADF, les il·lusions de pacients malalts de càncer quan esperen l'arribada dels voluntaris d'Oncolliga van ser els altres projectes de voluntariat que van acompanyar l'experiència del VxL.
Xavi Serret, voluntari des de fa un any amb parelles de procedència ben diversa, va introduir el voluntariat afirmant que tant de bo hagués tingut una opció similar quan aprenia idiomes, que era un aprenentatge brutal i que, de cara als voluntaris, era una experiència gratificant perquè veien com el seu domini del català evolucionava, i enriquidora tant a nivell personal com emocional, social i cultural. Com a exemple, va compartir un missatge d'àudio d'una aprenenta brasilera que va posar de relleu l'aprenentatge lingüístic i cultural i com el VxL és un eina de cohesió social.
Després d'afirmacions com "proveu-ho, és una sensació molt agradable", "és un compromís amb un mateix perquè treure allò que dus dins i compartir-ho amb els altres és fantàstic", el públic es va interessar per saber si calia tenir coneixements de llengua, quan i com es feien les trobades i on havien d'inscriure's. Els assistents van sortir de l'acte amb una idea clara: "Tothom pot compartir llengua i emocions amb una parella lingüística".