L’intercanvi és vital per transmetre el valor de la llengua
CNL L'Heura
Parlem amb Marta Vallverdú i Borràs. Nascuda a Santa Coloma de Gramenet és doctora en Filologia Catalana i, fins a la seva jubilació, professora d'educació secundària a l'institut La Llauna de Badalona. Ha publicat la tesi titulada Viatges literaris a l'exòtic: Aurora Bertrana, Josep Maria de Sagarra (1918-1938) i Seixantisme. L'esclat cultural català dels 60. Fa un temps que fa de voluntària per la llengua al CNL L'Heura.
Ets voluntària per la llengua. Per què t'hi vas apuntar?
Era una manera de col·laborar a l'estímul del català en les persones nouvingudes, que ja formen part de la població catalana. L'intercanvi és vital, perquè puc transmetre el valor de la llengua a través d'una relació de tu a tu, que pot acabar en una amistat. A través de la conversa intercanviem experiències i formes culturals que m'enriqueixen a mi i a la meva parella.
Com animaries altres persones a ser voluntàries?
No ho sé. En tot cas, entre els meus coneguts sempre els explico que és una experiència útil i enriquidora.
Com veus la situació del català a la ciutat?
És una situació d'emergència, com a la resta de ciutats que han rebut un alt component d'immigració. En les relacions quotidianes i de treball no es viu l'ús del català com una necessitat. Animaria la gent catalanoparlant colomenca que emprin sempre que puguin la llengua i es trobaran moltes sorpreses: hi ha un sector de nouvinguts que han estudiat la llengua i s'alegren d'emprar-la.
Acabes de publicar el llibre "Seixantisme. L'esclat cultural català dels 60". Joaquim Molas diu que "l'últim gran moviment politicocultural d'aquest país va ser el dels anys seixanta. El Modernisme, el Noucentisme, i els anys 60." Com definiries seixantisme?
El Seixantisme és una dècada prodigiosa del nostre país. Tenint com a moviment subterrani els Sixties Occidentals ( El hippisme de San Francisco, la revolta del Maig de 68 a França, etc.) aquí, al Països Catalans, s'hi destaquen un conjunt d'iniciatives politicoculturals èpiques, que es concreten en una reivindicació de la cultura catalana -sobretot de la llengua- com una forma de plantar cara a la dictadura franquista.
Què hi podem trobar en aquest llibre?
Primer una introducció, que fa una visió de conjunt de les característiques dels sectors socials protagonistes, i de les seves interconnexions. Després 15 capítols, que posen l'un darrere l'altre els principals moviments de l'època (de l'art a la immigració). I al final una cronologia que ressegueix, dia a dia, mes a mes, totes les accions que s'hi van desenvolupar.
En aquests anys que descrius quina era la situació del català?
Era molt diferent de l'actual. El català estava perseguit i censurat; veníem d'un intent de genocidi cultural. Però en canvi, la proporció de catalanoparlants i castellanoparlants encara es decantava per una majoria dels primers.
Trobes punts en comú amb l'època actual?
El tret comú més important és que, tant llavors com en l'actualitat, el ressorgiment cultural o polític prové de la societat civil organitzada. En aquella dècada hi havia una esperança d'assoliment de la democràcia i de l'estímul de la cultura catalana. Fins no fa gaire, en el Procés, hi havia també la il·lusió d'una llibertat per al país, però que s'ha viscut com la recerca d'un camí cap a la independència.
Vols afegir-hi alguna cosa més?
Moltes gràcies a tots i a totes vosaltres per la feina valuosa que feu.