Llull, l’inventor
Retalls de llengua
Enguany commemorem el 700 aniversari de la mort de Ramon Llull (1232-1316). Sorprèn que un autor de tants segles enrere encara ara acapari tanta atenció.
Ramon Llull és considerat el primer autor que va escriure en llengua vulgar (romànica, en aquest cas català) per fer arribar a la població coneixements filosòfics, teològics i místics.
La importància de Ramon Llull, no obstant això, va més enllà de la d'un autor literari. Una de les seves grans aportacions és la creació de neologismes, és a dir, va crear molts termes nous que necessitava per poder escriure les seves obres.
Es calcula que en l'obra de Llull el 50 % dels mots són mots populars de transmissió oral des del llatí, molts dels quals ens han arribat als nostres dies. D'altres mots, que eren comuns a la seva època, no han arribat fins a nosaltres; són els que ara quan llegim les seves obres considerem arcaismes: "anap" > got; "entegre" > sencer; "flum" > riu.
D'altres han variat la forma (han evolucionat) o hem tornat a prendre la forma llatina, deixant de banda la forma etimològica clàssica.
Tenim un altre grup: els mots que encara perviuen però amb un significat diferent.
Dins l'apartat del lèxic culte, Llull pren mots del llatí, molts dels quals eren hel·lenismes en aquella llengua i d'altres eren llatinismes directes amb una lleu adaptació a la fonètica catalana i que avui dia encara coneixem, tot i que alguns no van fer fortuna: "àer"> aire; "letícia" > alegria.
El més definitiu en l'obra de Llull, però, són les paraules "inventades" d'acord amb els mecanismes morfològics de la llengua. Mots que només feia servir ell, que li servien per designar conceptes; per exemple, crea verbs i substantius, vegem-ho:
De BONDAT > bonificar, bonificant, bonificador, bonificat.
De MAGNUS > magnificar, magnificant, magnificador, magnificat
Crea també el substantiu que expressa producte potencial amb -iu, -able, -ible: bonificatiu, bonificable...
També conceptes abstractes amb -ança, -ença, -ció, -itat, -ment, com: bonificança, bonificació, bonifictivitat, bonificabilitat...
Ara, encara que ens sembli molt senzilla la creació d'aquests mots a partir de tot un inventari d'afixos de què disposa la llengua catalana i que nosaltres coneixem, paradoxalment cada vegada incorporem més manlleus (paraules de llengües forasteres) al català, com si desconeguéssim les capacitats morfològiques de la nostra llengua.
La gran dificultat de Ramon Llull va ser fer-ho sense una tradició darrere i fer-ho amb l'encert i la intuïció suficients per crear un corpus lingüístic amb tanta projecció, que encara usem avui dia.
Exemples extrets de: Gimeno Betí, Lluís. Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles VIII al XIII). Universitat Jaume I, 2005.