Ja tenim la Gramàtica de la llengua catalana, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans

Retalls de llengua

Podem dir que vivim un moment històric. Acostumats com estem al partit del segle, al casament del segle, i a d'altres cites diverses qualificades d'històriques ens sembla que els moments històrics de debò són el nostre pa de cada dia. Però, de fet, no; tanmateix, podem dir ben clar que la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la primera elaborada des de l'IEC, és un moment històric.

Ho és des del moment que és la primera gramàtica institucional que tenim; ho és perquè fa pràcticament 100 anys que esperàvem un moment com aquest (la Gramàtica catalana de Fabra es va publicar el 1918); ho és perquè és una gramàtica que pretén donar compte de formes de diferents àmbits geogràfics i també de diferents registres.

En paraules de l'IEC, la "Gramàtica de la llengua catalana no introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma."

Segur que en els mitjans de comunicació catalans o a les xarxes socials heu vist exemples dels canvis o matisos que introdueix la nova gramàtica. El sistema de dir les hores, per exemple, és un cas de variació geogràfica. Vegem com ho plantegen des de l'Institut:

"Un exemple del tractament de formes pròpies de territoris diferents pot ser el que fa referència a l'expressió de les fraccions horàries. La Gramàtica de la llengua catalana recull la pròpia dels parlars del Principat ―el sistema anomenat de campanar, i que és específic de la llengua catalana: un quart de vuit, dos quarts de sis, tres quarts de quatre―, i la dels parlars valencians i baleàrics ―el sistema de rellotge: les set i quart, les set i mitja, les vuit menys quart. Cal entendre, en aquest cas, que el sistema que és propi d'uns territoris és inusual i no s'aplica fora d'aquests territoris."

I ara, vegem com la diversitat de registres afecta en algunes combinacions de pronoms febles, també en paraules de l'IEC:

"Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. Són acceptables combinacions com li'n i li ho -Li'n falta una i Li ho diré- o n'hi i l'hi -N'hi falta una i L'hi diré-, encara que en els registres formals són més habituals li'n i li ho."

Quan ens endinsem en la nova gramàtica, per tant, caldrà que sobretot tinguem present la dicotomia entre adequat/no adequat. Perquè si el que hi esperem trobar és correcte/no correcte, potser tindrem un desengany.

N'anirem parlant.