CORREM, LLANCEM I SALTEM

Esports

No podíem tardar gaire a parlar d'un dels esports més importants, almenys per al GEIEG: l'atletisme. Així doncs, tornem cap a Palau Sacosta, calcem-nos les sabatilles esportives i a córrer. O a saltar, o a fer llançaments, perquè en l'atletisme hi conviuen disciplines diverses.

Si ens fixem en les curses, podem parlar de metres llisos, de tanques (valles) o d'obstacles, i poden ser individuals o de relleus.  En aquest darrer cas és molt important passar-se bé el testimoni per evitar que acabi sobre el tartan. Pel que fa a obstacles, n'hi ha un de molt especial que acostuma a fer-nos mullar els peus: el rial, compost de tanca de rial i fossat.

Anem cap al centre de l'estadi i parlem dels llançaments. N'hi ha de quatre tipus: javelina, martell, disc i pes. En tots els casos, l'atleta per executar-los s'ha de situar al cercle de llançament, sector de forma circular de ciment, asfalt o material antilliscant de la zona de llançament, i aplicar alguna de les tècniques previstes: el molinet, els girs, el volteig i també el bloqueig, segons si es llança un o altre objecte. Sobretot, s'ha d'anar en compte de no tocar ni creuar el cèrcol metàl·lic que delimita el cercle, per evitar ser desqualificat.

I ens queden els salts: d'alçada, de llargada, triple o de perxa (pèrtiga). En els d'alçada i perxa s'ha de passar per sobre del llistó, sense fer-lo caure, abans de caure al matalàs (colxoneta). En el de llargada i en el triple, el saltador ha de mirar d'arribar tan lluny com pugui dins del fossat de caiguda. En una primera època, el salt d'alçada s'executava amb la tècnica ventral (de rodillo) o mitjançant un salt de tisora, fins que Dick Fosbury, en els Jocs Olímpics de Mèxic (1968), va decidir innovar i passar el llistó d'esquenes. En honor seu, aquest estil es coneix com a Fosbury.

Lèxic extret del Diccionari d'atletisme [en línia]. TERMCAT

* En cursiva i entre parèntesis hi ha les formes que hem d'evitar.

RECURSOS LINGÜÍSTICS A LA XARXA Després de tan córrer, llançar i saltar, no us venen unes ganes boges de reposar? O són unes ganes boixes de repossar? No tingueu dubtes a l'hora d'escriure una paraula en català correcte. A la xarxa hi ha molts recursos que podeu fer servir de forma gratuïta per millorar la qualitat dels vostres textos. Podeu recórrer als diccionaris en línia, com el de l'Institut d'Estudis Catalanas (IEC), que és el normatiu (http://dlc.iec.cat); o al de l'Enciclopèdia Catalana (http://www.enciclopedia.cat). També disposeu del portal Optimot, que us resoldrà la majoria de dubtes lingüístics de tot tipus que pugueu tenir (http://optimot.gencat.cat). I si en voleu trobar més, aneu a la pàgina de recursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) (/recursos), on els trobareu ordenats per tipus. Ah! I el CPNL ofereix, sempre que calgui, sessions de presentació d'aquestes eines per a empreses, organitzacions, associacions o Administració local. Només ens ho heu de sol·licitar.