L’alfabet
Retalls de llengua
L'alfabet o abecedari és el conjunt de lletres o grafies que s'utilitzen per escriure una llengua determinada.
El mot alfabet prové del nom de les lletres alfa (ά) i beta (β), que són les dues primeres lletres de l'alfabet grec, i el mot abecedari, en canvi, prové del nom de les quatre primeres lletres de l'alfabet llatí: a, be, ce i de (en llatí, ABECEDARIVS).
L'alfabet català consta de vint-i-sis lletres o grafies; les lletres sense modificar són les que apareixen en l'alfabet i, després, n'hi ha de modificades: la ç (ce trencada), que és una variant de la ce i va darrere la c; i la l·l (ela geminada). També hem de tenir en compte els dígrafs, que són grups de dues lletres que representen un únic so. La ny, la ll i la ss en són alguns exemples.
L'alfabet que fem servir nosaltres, doncs, és el llatí, el que van desenvolupar els romans, al qual van afegir la x, la y i la z, que van agafar de l'alfabet grec. En el temps dels romans només tenia les lletres majúscules.
Les minúscules provenen de la minúscula carolíngia desenvolupada a principis del segle ix. Carlemany va propiciar un alfabet estandarditzat que fos llegible a tot el seu regne. És un fet molt important, no tan sols perquè s'ha difós extraordinàriament en el temps i l'espai, sinó pel fet d'haver estat la base per al naixement de l'escriptura humanística renaixentista. L'escriptura humanística, sorgida a la Florència del segle xv, va simplificar en gran mesura la complicada escriptura gòtica, la qual cosa va permetre la difusió de la cultura.