El Voluntariat per la llengua des de Minneapolis: una experiència personal i multicultural

L'entrevista

Et pots presentar una mica?

Em dic Eric, tinc 32 anys, soc de l'Hospitalet de Llobregat, vaig néixer a Catalunya i hi vaig viure fins els 26 però ara visc a Minneapolis, als Estats Units. Aquí soc professor d'espanyol i parlo quasi tot el dia anglès. Trobava a faltar fer servir el català i per això em vaig apuntar al Voluntariat per la llengua, per a poder parlar català més sovint, però també per deure cultural i nacional.

Com diries que són les teves trobades?

Són videotrucades per whatsapp i diria que força dinàmiques, fas broma durant les trobades i passes molt bona estona. Al principi eren més de temes per a conèixer a l'altra persona, però des de fa un temps que estic treballant amb la Laura, una estudiant canària d'odontologia a la UB (a Bellvitge), i fem anàlisi del episodis de "Crims" a Catalunya Ràdio. Ens posem els deures de sentir un capítol específic i després comentem. Deixo més a l'altra persona que parli perquè en el fons el més importants és que se sentin còmodes i arribin a certa fluïdesa.

Què t'ha sorprès de les trobades?

La vulnerabilitat dels aprenents, sobretot al començament perquè es poden sentir jutjats (pel tema d'accent, procedència...). Crear un vincle de confiança fa les coses més fàcils. Suposo que explicar el meu tarannà internacional sempre ajuda (de Catalunya a Nicaragua i de Nicaragua als Estats Units).

A qui recomanaries participar en el Voluntariat per la llengua?

A tothom. Per l'experiència personal i multicultural. I perquè és bo fer un servei a la comunitat. T'ho pots prendre de moltes maneres, i pots tenir diferents raons però pots pensar que al final és un servei al país si vols, o una acció solidària..