"M’agradaria donar vida al meu projecte de la Casa de les Cultures”

L'entrevista

Chen Qiang és un jove de 17 anys d'origen xinès que té molt clar què vol fer en el futur. Com el seu nom indica ("qiang" vol dir força), és un noi amb molta empenta. Originari de la província de Zhejiang, el Qiang fa segon de batxillerat. El folklore i el món de l'espectacle són la seva gran vocació, però afegeix: "També m'agrada el món jurídic i empresarial i desitjo estudiar un grau universitari l'any que ve".

Viu entre Santa Coloma, Barcelona i Badalona des que tenia dos anys. Amb aquesta edat la seva mare se'l va emportar per a reunir-se amb el seu pare. El Qiang confessa que, tot i la il·lusió que tenien els pares per créixer econòmicament, els ha estat molt més dur del que pensaven i que ell personalment ha tingut por de patir exclusió social. Amb la intenció de posar el seu gra de sorra i capgirar aquesta situació, fa cinc anys es va apuntar al consell escolar del seu institut.

En Qiang, abans de la pandèmia, havia estat involucrat amb diverses entitats com Rellotge XXI, participant-hi com a jove que és, i també amb l'Associació d'Artistes Huaxing, que està vinculada al grup Huaxing Arts Group i alhora encarregada de promoure la cultura xinesa arreu del món. Amb ells va dirigir el grup de la dansa del lleó i el drac, entre altres projectes. Va col·laborar amb l'empresa francesa F.V. Productions, portant la cultura xinesa arreu del territori francès. D'aquesta manera, va tenir l'oportunitat de conèixer Sentimiento Cimarrón de Colòmbia i el Carnaval de Barranquilla. Tanmateix, va participar a la (Re)volta al Fondo amb Òmnium Cultural. Ens explica que va ser una experiència que el va permetre apropar-se a un ventall molt divers de persones, coma ara Jaume Sayrach, Odei Etxearte, l'Eugeni Madueño i Agustina Rico, i va adquirir una visió diferent de la ciutat, com per exemple la construcció del barri a través de les diferents onades migratòries. Amb Òmnium també va poder lliurar el premi de Joan B. Cendrós.

El seu treball de recerca, El folklore com a eina d'integració, fet amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, és una proposta de rehabilitació de l'edifici del seu institut. Ha investigat sobre les necessitats de donar visibilitat a la multiculturalitat i el treball cooperatiu entre les diferents entitats. Amb aquestes propostes, ha pensat en un museu de folklore i un pla d'integració que contempla activitats com el "pati cultural", un espai per a totes les persones de l'àrea metropolitana. "El treball està acabat, ara només resta intentar donar-li visibilitat i porta-ho a terme", ens explica. Vol transformar la seva experiència personal en el seu projecte de vida.