Fem un cafè amb la Marga i l'Anna

L'entrevista

Marga, tu ets de les primeres voluntàries del CNL L'Heura, ja fa més de 10 anys que hi participes!

Sí, jo formava part del Consell de Centre del CNL L'Heura quan va començar el programa VxL. Ens va semblar molt bé la iniciativa i m'hi vaig apuntar de seguida. I des de llavors que hi participo.

Has tingut moltes parelles lingüístiques? Quina és la teva experiència?

Sí, un munt! L'experiència ha estat molt bona. En general totes les aprenentes -curiosament totes han estat dones- han sigut serioses i ens ho hem passat molt bé, excepte en una ocasió, en què l'aprenenta no va ser gaire correcta. 

Què és el que ha de tenir un bon aprenent?

Ha de tenir interès per aprendre la llengua i ser formal. Nosaltres, els voluntaris, dediquem el nostre temps a ajudar perquè altres persones practiquin el català, i el nostre temps també és valuós. Per això és important que si no poden venir avisin amb temps i que intentin ser puntuals i posar-hi ganes.

Què acostumeu a fer quan us trobeu?

Des del principi sempre els he citat en aquesta cafeteria. Quedem al voltant de les cinc. Un moment en què és molt agradable fer un cafè i xerrar una estona. A més, després, encara tenim tota la tarda per fer altres coses.

Què és el que més t'agrada del Voluntariat per la llengua?

Que m'ho passo molt bé en les trobades. Conec a persones diferents i xerrem de moltes coses. A poc a poc agafem confiança i jo també n'aprenc, d'elles. És un intercanvi.

Algun consell per altres voluntaris?

Quan de vegades costa seguir la conversa, a mi sempre m'ha funcionat molt i molt bé parlar de receptes de cuina. He tingut aprenentes espanyoles, peruanes, brasileres... i a cada lloc i per a cada celebració de l'any hi ha plats específics. És una delícia parlar-ne!

​

Anna María, aquesta és la teva primera edició, com vas conèixer el programa? I com van les trobades?

Vaig anar a Integramenet -entitat col·laboradora del VxL- i hi vaig trobar un díptic del voluntariat. Després em vaig dirigir al CNL L'Heura per informar-me'n i m'hi vaig apuntar. Estic súper contenta, les trobades van molt bé i m'he llençat a parlar el català!

I com és que t'has animat a apuntar-te?

Doncs perquè fa més de dos anys que somio en català! És molt especial, somio en situacions en què parlo el català amb absoluta fluïdesa i m'ho passo d'allò més bé. Fins i tot els ho vaig comentar a la meva família! I és que m'agrada molt el català.

El parlaves abans? 

Els meus pares són de Sevilla i a casa mai hem parlat català, ni amb ells ni després amb el meu marit. Durant un temps, quan els meus fills eren petits, sí que el parlava amb ells, però quan van créixer ja no. En general el meu entorn és castellanoparlant. 

Més enllà del voluntariat tens oportunitat de parlar el català?
Tinc dues clientes amb qui el parlo, i ara, arran del voluntariat, intento parlar-lo sempre que puc.

Per acabar, em diries una paraula divertida i una paraula difícil en català?
Molt divertida, les "pessigolles"! I difícil, més que una paraula, trobo que allò difícil és construir frases, crec que m'ho faig més difícil del que realment és. A mi m'agrada molt quan les llengües es parlen bé, amb correcció. Per això m'esforço i vull aprendre a parlar el català amb un bon nivell.