Parlem amb Iria Fernández de Arroyabe
L'entrevista
L'Iria és alumna del curs de Bàsic 1, té 24 anys, és campiona de Catalunya i d'Espanya de karate i fa dos anys que va arribar a Santa Coloma perquè es va enamorar.
Gener 2018
De què treballes, Iria?
Soc professora de karate a Can Zam, faig extraescolars també de karate a l'escola Lluís Millet i m'entreno al gimnàs Satori.
Així que aquest esport és molt important per a tu?
Sí, molt! El karate és la meva vida i els companys del Satori són com la meva família. Soc competidora internacional de karate kyokushin i represento a la selecció espanyola en els campionats internacionals. Soc cinturó negre 2n DAN, que és com la categoria.
Què t'aporta el karate?
Disciplina, concentració, constància, flexibilitat, força, saber canalitzar les emocions. Et prepares per superar-te a tu mateix. En els campionats et compares amb els altres, però fora dels campionats, aquest és un esport de superació personal. I si s'acaba el teu moment de competició, sempre pots fer de coach. Jo recomano a tothom que faci alguna art marcial. A més, Santa Coloma té un dels millors gimnasos del país de karate. Hi ha la Teona Gazteliani que ha quedat primera en el campionat del món i el Dani Redondo que ha quedat tercer. I tenim el mestre Jonathan Tineo que ha estat dos cops campió del món, tots del Club Esportiu Satori.
Com vas començar?
Soc d'una família basca de set germans i a la família es feia boxa. La meva mare va pensar que seria un esport massa violent per a mi i em va apuntar a karate. Ara no sé què pensaria, ha, ha!
Per què vas venir a Catalunya?
Vaig venir aquí perquè podia créixer a nivell esportiu, d'estudis i professional, i perquè la meva parella vivia aquí! Recordo el primer dia, va ser molt agradable. La gent era molt càlida, acollidora, i vaig sentir que encaixava, que Santa Coloma era el meu lloc.
Per què aprens català?
Vull opositar per a treballadora social i m'agrada la feina d'integració, i per integrar-me jo també he de saber la llengua d'aquí. El català aquí està més estès que l'eusquera al País Basc. Jo vaig estudiar en una ikastola. Ma mare és portuguesa però va tenir clar que nosaltres havíem d'aprendre el basc. Com a mínim has d'entendre la llengua del lloc on vius perquè és part de la cultura, com el pa amb tomàquet. Aquí em parlen en català els companys de la universitat i els nens de 4 anys a qui faig classe de karate. Amb ells és amb qui més he après.
Per acabar ens pots felicitar les festes en eusquera?
I tant: Gabon Zoriontxuak! Urte Berri on!
