Parlem amb l'Alexandra Tank

L'entrevista

Ni un, ni dos, ni tres... quatre persones voluntàries!

Ni un, ni dos, ni tres... quatre persones voluntàries!

L'Alexandra Tank participa des de fa anys al Voluntariat per la llengua  i li hem demanat que ens parli una mica de la seva experiència com a aprenenta.

Explica'ns una mica la teva història: d'on ets? quant temps portes a Catalunya? Per què ets a Santa Coloma?

Soc Argentina però vaig fer els meus estudis a Alemanya. Porto deu anys ja a Catalunya, els dos o tres primers vaig viure a Barcelona, però com que la meva parella treballava a Santa Coloma i pel seu horari només ens vèiem a la nit, vam decidir traslladar-nos a Santa Coloma.

Què buscaves quan et vas apuntar al Voluntariat per la llengua?

Estava fent un curs de català perquè sabia que necessitava la llengua per buscar feina i tenia clar que em quedava aquí; però amb el curs  sentia que només treballava la part escrita, i amb una mica de ràdio i televisió no en tenia prou, en canvi,  participar en el Voluntariat per la llengua era una manera d'obligar-me a parlar.

Has tingut quatre persones voluntàries, quines diferències trobes entre ells?

Especialment els temes de conversa: amb la Leonor parlava de temes nostres, del dia a dia; amb la Soledad més aviat de l'actualitat, especialment recordo parlar sobre la crisi econòmica; amb el Guiu, de nou, vam tocar temes quotidians i amb el Pep, el voluntari actual, parlem molt de la història de Santa Coloma, a més, em fa gràcia veure que és una persona molt coneguda al barri, tothom el saluda.

És difícil començar a parlar en la primera trobada?

No. La primera trobada no s'acostuma a fer difícil perquè et presentes i ja després vas agafant confiança.

T'ha sorprès alguna cosa del VxL?

Potser la diferència entre les persones, no solament en l'aspecte físic, també en la manera de parlar, els temes de conversa... D'altra banda en un principi dubtava si connectaria amb la persona voluntària i si aquest fet suposaria una dificultat a l'hora de parlar, però he tingut una sorpresa agradable  comprovant que no era així.

Creus que has millorat a l'hora de parlar amb el VxL?

Sí, sobretot amb els voluntaris que corregeixen més, que et corregeixin sovint t'ajuda molt.

Què més t'ha aportat participar-hi?

Conèixer més la cultura catalana, els costums i la forma de veure les coses. Trobo que el ritme de vida és més relaxat del que m'esperava, no hi ha rigidesa , per a tot "no passa res, no et preocupis".

Per últim, a qui recomanaries el VxL?

A totes les persones que estiguin interessades en practicar la conversa.