Al Voluntariat per la llengua comences amb la gent neguitosa i es transforma, és impressionant!

Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?  

Jo feia anglès a l'Escola d'Adults del Fondo i vaig veure un cartell del Voluntariat per la llengua que deia «Vols ser voluntari?» i m'agrada això de ser voluntari, no m'ho va dir ningú, hi vaig venir jo.  

Ets de Santa Coloma?  

Vaig néixer a Barcelona i de petit ja vaig venir a viure aquí. He conegut la ciutat quan els carrers eren de terra i plovia, era impressionant! 

Com diries que és la teva experiència fins ara?  

Espectacular! M'he trobat amb persones que m'aporten més que jo a elles. També he de dir que per feina viatjo molt i m'agrada conèixer altres cultures. 

Tenies alguna experiència d'ensenyament? 

A la meva feina faig de formador, faig formació a empreses per ensenyar com fer perquè l'empresa rutlli. Estic acostumat a parlar en públic i he fet cursos de psicologia i m'interessa aquesta part. És molt curiós com al VxL comences amb la gent neguitosa i es transforma, és impressionant! 

De què acostumeu a parlar a les trobades? 

El primer és conèixer-nos, que es presentin i després, quan no tenen massa nivell de llengua, busco converses intranscendents i quan avancen les trobades, ja parlem d'inquietuds, problemes... Comencen neguitosos i ells van creixent. 

Has tingut fins ara onze aprenents, alguna cosa de diferent? I en comú? 

Diria d'entrada que són completament diferents segons d'on siguin; en comú, que tenen ganes d'integrar-se i veuen que ho tindran difícil sense el català. També afegiria que comparteixen el mateix problema i és que necessiten un recolzament, estan molt soles. Hi ha un problema d'integració perquè no tenen una relació amb més persones que la família, crec que fent de voluntari he tingut un costat lingüístic i un de més social. Dono suport i intento donar un cop de mà. 

Què acostumes a fer per reconèixer-vos la primera vegada? 

La primera vegada vaig amb moto i quedem en un lloc o demano ubicació i, a partir d'aquí, al mateix lloc, em sorprèn que alguns no coneixen ni la plaça de la Vila. 

Alguna anècdota divertida? Què és això que m'han comentat que poses "deures" als aprenents?  

Bé, com si fossin els deures demano als aprenents que m'enviïn missatges de veu, costa al principi, però així practiquen, com quan som fent un cafè i els dic que demanin ells. També m'ha fet gràcia que amb una persona aprenenta vam fer un simulacre d'entrevista de feina en català el dia abans de fer-la de veritat o una altra que es va espantar quan va sentir que parlava amb un company de feina i aquest tenia un accent de Lleida que la descol·locava completament.  

Què diries a algú que s'està pensant fer de voluntari?  

Li diria «Ei! Vine un dia amb mi i ho veus». Recomanaria participar-hi a qualsevol persona amb inquietuds, ganes d'ajudar la gent i disposat a renunciar a una mica del seu temps.