Ajudar les persones que estan estudiant la llengua i que volen posar-se en contacte amb d’altres que la parlen és vital.

Per què et vas apuntar, fa 20 anys, al Voluntariat per la llengua?

Em va semblar important donar suport a persones que feien un esforç molt important per aprendre català. Crec que no és el mateix parlar-lo a qualsevol lloc que fer-ho amb una persona voluntària que si parles malament no passa res. Em va semblar que era important i penso que avui dia també ho és.

Com recordes l'experiència? Quant temps vas ser voluntària?

Molt bé. Molt plaent i molt enriquidora. No ho vaig ser gaire temps perquè encara treballava, tenia un net i una filla a casa; però també perquè tenia la sensació que tot estava molt lligat, que hi havia molta gent, és a dir, que tot rutllava i no era tan important que ho fes o no.

En canvi, en aquests moments, crec que és necessari i que s'ha de tornar a fer el voluntariat. 20 anys després observo que hem retrocedit. No soc una persona que digui que sempre hem de parlar en català però m'adono que hem anat molt enrere. Vaig participar, al Rosselló Pòrcel, en la lluita de pares i mares per aconseguir l'escola en català per als nostres fills. Va ser una lluita molt recolzada, molts pares castellanoparlants que volien que els seus fills parlessin en català. D'aquella època fins ara s'ha retrocedit d'una manera que pensava no veure mai. Això m'espanta una mica per les connotacions que té i no només pel que fa a la llengua.

I després de 20 anys tornes a fer de voluntària per la llengua...

L'acte de celebració dels 20 anys em va fer reflexionar sobre la meva aportació a aquesta situació. Vaig veure que no feia res i que ara que tinc temps ho podria tornar a fer. Ajudar les persones que estan estudiant la llengua i que volen posar-se en contacte amb d'altres que la parlen és vital.

Com animaries a fer-se voluntari o voluntària per la llengua?

Penso que si estimes la llengua, tens temps, t'importen les persones i creus que les que arriben d'altres llocs s'han d'acostar a la nostra cultura i també a l'inrevés hauries de fer el voluntariat. És molt important i a més respecta la persona que fa l'esforç d'aprendre la llengua. No és gens fàcil. Si jo hagués de marxar a un altre lloc no sé com ho faria. Em poso en el seu lloc i quan veig l'esforç que fan ho admiro moltíssim.

Vols afegir alguna cosa més?

Hi ha una cosa que jo faig i que és perillosa. Entro en una botiga i m'adreço en castellà a la persona que m'atén, als dos minuts me n'adono, canvio al català i l'altra persona em respon en català. I llavors penso que ho faig malament perquè he normalitzat que el que he de fer és això. Aquest comportament s'ha d'anar modificant.

A la meva família el castellà està molt integrat. Amb les meves germanes parlo en castellà però quan ens trobem en celebracions familiars canviem de llengua amb tota la naturalitat del món i això és el que hauríem d'aconseguir. Una cosa és que la gent no el parli però és que ara noto que hi ha rebuig.

La llengua crea un vincle que t'apropa a la gent.