Tornem a estar de bona nova: ha sortit el DEIEC

Aquest diccionari complementa tota la sèrie de recursos que podeu consultar fàcilment en aquesta pàgina del web de l'IEC. Detinguem-nos, però, en la darrera novetat de què parlàvem: el DEIEC.

Què té de nou respecte del DIEC, el Diccionari de la llengua catalana?

Proporciona indicacions sobre qüestions sintàctiques, fonètiques, dialectals i de registre. També ofereix exemples de frases elaborades i recomanacions sobre usos dubtosos. A més a més, té algunes informacions molt pràctiques i útils, sobretot per als estudiants de la llengua: la partició sil·làbica, tant fonètica com ortogràfica; i la conjugació de tots els verbs en els grans dialectes: central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional.

Vegem alguns exemples de totes aquestes novetats:

Busquem el verb amoïnar:

amoïnar v. conjugació
Partició fonètica: a.mo.ï.nar
Partició gràfica: a-mo-ï-nar 

1.1 tr. [LC] Pertorbar la tranquil·litat de [algú] creant-li inquietud [amb una cosa].  Sempre amoïna el professor amb preguntes. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. No vull amoïnar més, ja me'n vaig. 

1.2 tr. [LC] [Una cosa, una causa] pertorbar la tranquil·litat de [algú] creant-li inquietud.  La manca de claredat en la direcció amoïna els membres de l'equip. Haver de llevar-se d'hora no amoïnava la meva germana. L'amoïna que els fills no hagin arribat encara. No m'amoïna si les criatures es taquen. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Feia dies que estaven amoïnats per la manca de notícies. 

1.3 inac. pron. [LC] [Algú] veure pertorbada la pròpia tranquil·litat en crear-se-li inquietud [per una causa, per una cosa].  És un tranquil: no s'amoïna per res. L'Agustí s'amoïnava amb aquelles minúcies. Avui no cal amoïnar-se a ressuscitar antigues històries. No t'has pas d'amoïnar gens per tornar-me els diners: ja ho faràs quan puguis. En Joan s'amoïnava perquè es feia tard i veia que perdria el tren. No cal que t'hi amoïnis: ja ho faré jo. No t'amoïnis, home: ja t'ho pagarà. 

amoïnador adj. (amoïnadors, amoïnadora, amoïnadores)  Em trobo en una situació econòmica molt amoïnadora. Aquell dia les mosques semblaven més amoïnadores que de costum. 

amoïnament m. (amoïnaments)  A la carta es nota l'amoïnament de la presidenta per la situació política. Es va passar una mà pel front, amb un gest d'amoïnament. 

amoïnós adj. (amoïnosos, amoïnosa, amoïnoses)  És un afer amoïnós. La calor resultava amoïnosa. 

En aquesta entrada, hi podem veure:

El botó de conjugació, que si hi cliquem se'ns obrirà en els 5 grans dialectes (tot i que hi ha una pestanya de preferències per triar el que ens convingui).

Hi podem veure la partició sil·làbica doble, encara que en aquest cas coincideixi (si busqueu l'entrada nosaltres podreu veure la diferència:

Partició fonètica: no.sal.tres
Partició gràfica: nos-al-tres)

 La informació sintàctica que dona a cada una de les accepcions, per exemple, "tr. [LC] Pertorbar la tranquil·litat de [algú] creant-li inquietud [amb una cosa]."

I finalment, paraules o expressions relacionades, de la mateixa família: amoïnador, amoïnament.

En algun verb més fraseològic com caure, aquest últim apartat és molt més sucós; fixeu-vos-hi:

deixar-se caure loc. v.

1 [LC] Comparèixer [en un lloc] d'una manera deliberada sense obeir cap propòsit ferm i decidit.  Demà, si puc, em deixaré caure per la cafeteria. Si us va bé, deixeu-vos caure a la reunió. 

els collons caure a terra loc. v.

1 [LC] VULG. [Exigeix un complement de datiu, expressat amb un pronom feble, que correspon a la persona a qui pertanyen els collons, encara que sigui duplicant el complement que representa.]  → L'ànima caure als peus 1.  Quan vaig sentir a dir que pactarien em van caure els collons a terra.

l'ànima caure als peus loc. v. [Exigeix un complement de datiu, expressat amb un pronom feble, que correspon a la persona a qui pertany l'ànima, encara que sigui duplicant el complement que representa.] 

1 [LC] Manifestar-se-li [a algú] un gran desengany.  Aquest petit xiuxiueig confidencial li va fer caure l'ànima als peus. Fa caure l'ànima als peus comprovar què és el que ha quedat de tanta tenacitat i tanta lluita. Quan vaig veure el lloc tan rònec on vivia em va caure l'ànima als peus. 

la bava caure loc. v.

1 [LC] Manifestar-se-li [a algú] una gran complaença [percebent en algú, percebent en una cosa] la gràcia i bellesa que té.  Mirant-lo li cau la bava. Tens tot allò que faria caure la bava a qualsevol. 

Ja ho veieu, doncs, nou diccionari que agrupa un munt de coneixements i dades a l'abast d'un clic.

Qui no clica és perquè no vol!