EL CATALÀ EN EL MÓN EMPRESARIAL

Socioeconòmic

Bones pràctiques lingüístiques (I)

La presència del català en el món empresarial genera constants debats en congressos, trobades i fòrums relacionats amb la llengua. Algunes vegades s’assenyala aquest sector com a poc receptiu, o fins i tot refractari, a col·laborar en projectes de normalització lingüística.

Si bé és cert que és un sector complex, molt ampli i amb sensibilitats diverses, també ho és que davant d’actuacions ben planejades, amb objectius clars i assolibles que assegurin un resultat positiu, s’acostuma a trobar una molt bona predisposició tant per part d’empresaris particulars com d’associacions i grups empresarials.

A les nostres comarques hi podem trobar múltiples projectes de sensibilització o de formació reeixits, per mitjà dels quals el Consorci per a la Normalització Lingüística i empreses i col·lectius empresarials del territori han desenvolupat actuacions relacionades amb la llengua catalana amb resultats molt positius.

Sense ànim de voler ser exhaustius i, sobretot, sense menystenir la resta, en volem exposar uns quants (en aquest número i en el proper), de tipologia ben diferent, però amb el denominador comú d’haver assolit els objectius proposats.

Acompanyament lingüístic a l’empresa i padrins lingüístics
Empresa Joaquim Albertí SA - Campllong (Gironès)
Servei Comarcal de Català del Gironès

L’objectiu d’aquest projecte era afavorir l’ús del català en les interrelacions entre els treballadors d’origen estranger i els catalanoparlants. Es va proposar a tot el personal immigrant (un 10% de la plantilla) fer un curs intensiu de català de 20 hores en horari laboral (que posteriorment i gràcies a l’èxit s’amplia a 20 hores més). Paral·lelament es va crear la figura del padrí lingüístic: cada alumne s’emparellà amb un company catalanoparlant per practicar la conversa o aclarir dubtes sobre aspectes culturals o d’ordre pràctic. El projecte començà amb un dinar de grup per trencar el gel i a partir d’aquí se’ls donà via lliure perquè posessin en pràctica l’experiència. Al final es féu una avaluació a partir d’entrevistes amb els padrins i enquestes a totes les persones que van participar-hi.

Els resultats van ser satisfactoris, el coneixement del català dels nouvinguts va augmentar, així com la consciència lingüística dels padrins i malgrat que no es va produir un canvi lingüístic general, el català va passar a ser molt més present en les converses.

Projecte llengua i empresa
Empreses del sector carni: Espuña, Noel i El Far
ETT: Marlex i Eurofirms
Àrea de Ciutadania i Immigració del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa
Servei de Català d’Olot-la Garrotxa
CCOO

Amb aquest projecte es pretenia promoure l’aprenentatge de la llengua adaptat a les necessitats de l’empresa per tal de facilitar la comunicació interna. L’objectiu dels cursos era que les persones que hi participessin acabessin entenent i parlant català en contextos laborals que els són familiars per aconseguir una comunicació efectiva i útil per millorar la rendibilitat del treballador. Prèviament a l’inici de les classes es van administrar proves de col·locació per saber el grau d’alfabetització dels treballadors en l’alfabet llatí i el seu coneixement de la llengua catalana. En funció dels nivells detectats es va elaborar material específic que s’ajustés a les necessitats de cada grup.

Per formar també els treballadors temporals, es va arribar a un acord amb dues empreses de treball temporal, que van inscriure als cursos de català les persones que posteriorment treballarien a les empreses implicades.

Paral·lelament a aquests cursos es van preveure tallers de sensibilització lingüística per als responsables d’àrea, perquè no canviessin de llengua en les relacions amb els treballadors.

Tant l’assistència com els resultats finals han estat satisfactoris: s’ha aconseguit millorar el nivell de català, però sobretot ampliar-ne l’ús a les empreses que hi van participar