Els alumnes del CNL de Cornellà de Llobregat coneixen la història de la ciutat gràcies al recorregut “Dones de Cornellà. Un itinerari històric"
Un any més, per celebrar el Dia de la dona, diversos grups del CNL s'han apuntat a fer aquest itinerari organitzat pel Museu Palau Mercader, que té l'objectiu de fer visibles les dones que han marcat la història de la ciutat.
Una quarantena d'alumnes dels nivells Bàsic 2, Bàsic 3 i Elemental 2 han participat en aquest itinerari per conèixer una mica més sobre la història i la vida de Cornellà i, concretament, de les dones que van deixar la seva empremta en els vuit llocs clau que s'han inclòs en aquesta visita.
El recorregut, doncs, porta els visitants des del segle XVI, per parlar-los de l'única propietària del Castell de Cornellà, fins al final del segle XX, amb la creació del Consell de la Dona l'any 1994 i del Centre d'Informació i Recursos per a la Dona (CIRD). I entre els punts de partida i final, presenta dones tant amb llinatge com anònimes; tanmateix dones que, d'una manera o altra, han contribuït a la lluita feminista i han permès visibilitzar les desigualtats sofertes al llarg de la història.
Els alumnes de l'Elemental 2 han fet un treball per valorar l'itinerari. Aquestes són algunes de les seves aportacions:
«El que més em va agradar va ser la història de la Felisa Celma, que feia de llevadora i es va treure el carnet de conduir i va començar a anar amb vespa per traslladar-se més ràpid.» Amal
«El dimarts era el dia de festa de la Felisa Celma i anava al cinema Edison. Si hi havia una urgència, per avisar-la aturaven la pel·lícula i projectaven una cigonya. Vaig pensar que la Felisa era com una heroïna i que aquell era el seu "bat-senyal.» Montse i Màrcia
«No sabia que el Castell és un dels edificis més antics de la ciutat.» Lilián
«Em va cridar l'atenció que la propietària del Castell de Cornellà fos una dona.» Chema
«Va impactar-me, en el recorregut, recordar el rol de la dona al llarg de la història i com s'ha vist apartada per la figura masculina. Submissió, obediència i silenci.» Jenny
«Fa 15 anys que visc a Cornellà i no en sabia gaire, de tot això. Passo moltes vegades per davant de la fàbrica de cotó i no sabia que allà hi treballaven dones.» Jennyfer
«Una de les històries que més em va cridar l'atenció va ser la de Francesca Vidal, una cadiraire del carrer de la llet. Per a mi el més destacat d'aquesta història és com una persona amb una professió tan humil ha passat a formar part de la història de la ciutat i m'alegra que l'hagin inclòs en aquest recorregut.» Héctor
«Em va encantar el rol de la dona en l'educació, l'escola de Presentación Bacardit i la que va obrir Mercedes Irlés al barri del Pedró.» Ray
«Em va saber molt de greu com la lluita sindical de les dones de la Siemens no va tenir gens de suport per part dels seus companys homes.» Víctor