CNL El VxL, una experiència multicultural inoblidable i una forma més per entendre la realitat
La Rosó, voluntària en modalitat virtual des dels Estats Units, ens parla de la seva relació amb el programa i amb la llengua malgrat la distància.
Et pots presentar?
Em dic Rosó i vaig néixer a Girona, ara fa 43 anys, però vaig créixer a Barcelona. Actualment visc a Virginia Beach a la costa est dels Estats Units des de fa 4 anys. Però ara en farà 8 que vaig marxar de Catalunya per raons de feina del meu marit. Aquests darrers vuit anys he viscut a Londres, Seattle i ara a Virgínia.
Malgrat que visc a l'estranger, a casa parlem català. Parlo català perquè és la meva llengua materna, les meves arrels, la seva sonoritat em defineix. Però també ensenyo català virtualment i participo activament a Filolàlia. Si exploreu la web o entreu per Instagram o Twitter veureu que és un projecte petit, però emprenedor on estimem les llengües i volem aportar el nostre granet de sorra per estimar-les més. Ensenyem, traduïm, corregim, assessorem i orientem en català, castellà, anglès i francès. La nostra idea és adaptar-nos i respondre a les necessitats dels qui ens busca, com polir la pronunciació o adquirir més fluïdesa. A més a més, ens agrada compartir aspectes curiosos de la llengua per tenir més consciència de la importància de saber-se comunicar. També com que ens agrada jugar, proposem petits reptes divertits com un concurs de relats o el sorteig d'un sopar entre tots aquells que ens envien un pangrama. Jo us convido a seguir-nos per Twitter o Instagram encara que sigui per curiositat.
Com vas arribar a fer de voluntària al Voluntariat per la llengua?
Quan vaig començar a tenir alumnes de català em vaig adonar que millorarien molt si parlessin català amb altres persones que no fossin jo. Així, que vaig buscar per internet si hi havia una xarxa consolidada de voluntariat per la llengua en català, i vaig anar a parar al VxL. Llavors, vaig pensar que a part de recomanar els meus alumnes de participar-hi, hi podria participar jo, també, per amor a la meva llengua.
Sempre que he pogut he fet de voluntària en diferents àmbits, si puc ajudar algú, per què no fer-ho? Fa molts anys, un estiu vaig fer de voluntària ensenyant català i castellà a immigrants sense papers a Barcelona, aquella experiència em va marcar molt en veure que la seva situació de vulnerabilitat, se'ls hi agreujava perquè no es podien comunicar. Així que quan vaig veure l'oportunitat, no m'ho vaig pensar dues vegades, i em vaig apuntar.
Com són les teves trobades? De quins temes acostumes a parlar?
Intento que les trobades siguin molt dinàmiques i que convidin a xerrar de qualsevol cosa, comentem l'actualitat, una sèrie que estiguem mirant plegades, experiències del passat o plans de futur. Miro de crear un ambient desenfadat i lliure on ningú se senti jutjat. No obstant això, si l'aprenent té una necessitat concreta en un moment determinat, jo m'hi adapto. Per exemple, una aprenent necessitava preparar una entrevista de feina i vam practicar un parell de sessions a fer entrevistes. També he tingut una aprenent que volia aprendre expressions col·loquials, frases fetes o renecs, és a dir, volia sortir del català acadèmic, així que vam començar a veure Plats Bruts i Bricoheroes.
Parlem una mica de tot, actualitat, receptes de cuina, series o fem broma no hi ha un patró fix. Al primer dia costa una mica trobar un tema, per això proposo fer el joc de l'estrella on cadascú ha d'escriure una pista a cada punta de l'estrella sobre la seva vida com llocs, coses que agraden o feina i l'altre ha d'endevinar què significa. Per exemple, moltes vegades jo escric el número 3 en una punta per dir que tinc tres fills. És una forma de trencar el gel i trobar coses en comú sense sentir-se entrevistat per cap de les dues bandes. Però després, a mesura que avancen les sessions és més fàcil estirar el fil i trobar temes en comú per xerrar.
T'ha sorprès alguna cosa dels aprenents?
Sí, cada persona que he conegut té una història personal completament diferent, però totes coincideixen en les ganes i la tossuderia de voler aprendre català per entendre millor el lloc on viuen. Això em fascina i m'anima a seguir de voluntària, ja que malauradament a Catalunya pots viure perfectament sense saber català, i aprendre'l es converteix realment amb un repte.
A qui recomanaries participar en el Voluntariat per la llengua?
Animo a tothom. És una oportunitat per conèixer persones d'altres cultures i amb punts de vista diferents. És una experiència multicultural inoblidable i una forma de contribuir que el català no sigui una barrera idiomàtica, sinó una forma més per entendre la realitat.