Ara a la meva feina només parlo català, perquè sento confiança
Jeiner Salomón, aprenenta del Voluntariat per la llengua al CNL L'Heura, ens explica la seva experiència
Em dic Jeiner, tinc 34 anys i soc cubana. Visc a Barcelona, al municipi de Santa Coloma de Gramenet des de fa 2 anys. Vaig arribar a aquesta ciutat sense haver sentit mai el català i quan vaig sortir de l'aeroport i vaig entrar al metro, vaig descobrir que era una llengua viva i que es parlava molt.
Aquí vaig decidir que havia d'aprendre'l si realment volia integrar-me al país que m'havia acollit. Als quatre mesos d'arribar vaig iniciar el meu primer curs i vaig continuar fins que em vaig sentir còmoda per parlar amb els altres. Als cursos vaig descobrir el Voluntariat per la llengua a través del meu professor Israel i sense dubtar-ho vaig decidir participar-hi. El meu voluntari, el Jesús, i jo ens vam reunir generalment al carrer i parlàvem mentre caminàvem, perquè va ser durant aquells mesos en què la majoria de llocs públics estaven tancats per la pandèmia. Parlàvem de qualsevol tema, sobretot literatura, cinema, i fins i tot una mica de política. De fet vaig descobrir alguns llibres molt interessants per suggeriment seu.
Després d'aquestes trobades em vaig atrevir a parlar en català en qualsevol lloc i ara a la meva feina només parlo català, perquè sento confiança, tot i que encara està lluny de ser perfecte.
Crec que el Voluntariat per la llengua és l'oportunitat perfecta per aquells que estan aprenent l'idioma per enfrontar el pitjor enemic quan ens iniciem en una llengua nova, que és la por a equivocar-se, per això sempre que trobo un amic que vol aprendre català, li recomano participar al Voluntariat per la llengua.