La toponímia, una escletxa a la història d'un lloc

Apunts de llengua

Sovint diem que els topònims són com els fòssils de la llengua, perquè duen marques de la llengua antiga i moltes vegades descriuen el lloc a què fan referència.

Fixem-nos-hi:

Sant Joan Despí; Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat): Aquests dos topònims fan referència a la vegetació: pi a Sant Joan i rovires, bosc de roures, a Sant Esteve. A més veiem que  l'article que antigament es feia  servir era l'article salat (des -de+es-, ses), com encara fan servir a les Illes i en algunes zones de la costa nord-oriental, com a Cadaqués (Alt Empordà). Que ens parlin de la vegetació en tenim molts altres: Mont-ras, de fet, absència de vegetació; Cercs, de roure, del llatí quercus; Canet, de canya; la Selva, bosc; Vernet, bosc de verns.

Però a nosaltres ens interessa especialment un topònim que també té l'origen en la vegetació: Gramenet, del llatí gramine, "herba, gram" + etum (sufix que indica col·lectiu): gramenetum.

D'altres fan referència a animals: alguns de manera molt transparent: Cantallops, Gratallops (en què grata ve de glata: udolar), Vilademuls, Viladasens, Vacarisses, Viladecans, Cabrera... D'altres, en canvi, amaguen el seu origen animalístic i no resulten transparents per a la majoria de la població: Arnes, ruscos d'abelles; l'Armentera, d'armentaria, lloc on pastura el bestiar; Guils de Cerdanya, d'equiles, estables de cavalls.

I mireu ara:

Queralt: Quer+ alt (quer=roca), per tant, significa roca alta.

Llavors...

Pedralbes i Queralbs (alb -a=blanc) per tant, tots dos topònims signifiquen roques blanques. Pedra deriva del llatí petra i, en canvi, quer ho fa d'una arrel prellatina karri, potser cèltica.

Fins i tot tenim topònims que són conceptes repetits i que mostren diferents estadis d'evolució de la llengua o bé la necessitat dels habitants d'anomenar el lloc amb un nom descriptiu atès que l'anterior ja no l'entenien.

Vegem-ho:

Vall d'Aran: vall de vall ja que aran, d'origen preromà iberobasc, significa vall; Les Roques dels Quers: les roques de les roques, a les fonts del Cardener.

No tan sols descriuen l'entorn, vegetació, fauna, orografia, etc., sinó que també mantenen el rastre de l'origen d'antics habitants:

En tenim alguns exemples:

Població d'origen àrab de manera molt clara: Sudanell, de suda, nom donat a castells àrabs; Alzira, del nom àrab Al-Yazirat Suquar, illa vorejada per les aigües dels rius Xúquer i Barxeta; Binissalem, de l'alqueria de Beni Salam, o sigui, fill de Salam.

També tenim alguns topònims d'origen germànic: Guimerà, que pren el nom probablement del primer senyor del lloc: Wigmar o Wimarus; i Gisclareny, que també prové d'un antropònim: Gisclasind.

I molts altres que provenen de noms propis llatins: com Cornellà de Llobregat, d'algun senyor del lloc que tenia per nom Cornelius o, fixeu-vos en la població tarragonina de Constantí, que com Constantinoble, deu el nom a l'emperador romà Constantí.

Ja veieu, doncs, que els topònims sovint són una escletxa a la història del lloc, per això és important respectar-los i mantenir-ne la fidelitat. Malauradament, massa vegades s'han volgut canviar, tapar o senzillament grapejar, justament per oblidar-ne l'origen.

Podeu consultar al mapa els topònims de l'article.