CNL deAssitim a la trobada de voluntaris de la 5a Setmana de jocs al carrer
Aprenents del VxL van explicar jocs dels seus països
L’associació terrassenca Va de joc organitza aquesta trobada per valorar i donar les gràcies a tots els col·laboradors en la Setmana de jocs al carrer.
La Milena, de Colòmbia, explicà la Yuca i el Marcos, de Mèxic, explicà el Pastelazo, que els jugadors van traduir per Pastissot.
Ahir dilluns ens vam afegir a la trobada de voluntaris i col·laboradors de la 5a setmana de jocs al carrer organitzada per l'associació terrassenca Va de joc
Com cada any, l'ambient de la trobada fou esplèndid. Vam compartir reflexions sobre la 5a setmana de jocs al carrer, fotografies, coca i xocolata i una bona estona jugant al joc del Catxo.
Una de les reflexions va centrar-se en la participació d'aprenents i alumnes dels cursos de català en la Nit del joc. L'organització valorà molt positivament aquesta participació i ja demanà que l'any que ve es repetís.
Recordem que enguany dos aprenents del Voluntariat per la llengua hi van explicar i ensenyar jocs dels seus països: la Milena, de Colòmbia, va explica la Yuca, i el Marcos, de Mèxic, va explicar el Pastelazo. Tots dos van manifestar que els va semblar una activitat molt divertida i que s'hi van sentir del tot integrats socialment.
Per si hi voleu jugar us deixem aquí les explicacions dels jocs.
El Marcos va proposar un dels jocs més populars al seu país, que es diu Pastelazo, que aquest vespre va rebre el nom de Pastissot. Al Pastelazo, s'hi juga amb els participants agafats de mans en cercle i una parella (triada a l'atzar i també agafats de la mà) caminant-hi per fora. Mentre caminen fan un moviment amb la mà simulant que tallen un pastís (el cercle). Aquest tall ha de coincidir amb les mans agafades d'algun altre parell de participants, els quals es desenganxen del cercle i han de córrer en sentit contrari al de la parella que els ha colpejat. La primera parella que arriba a l'espai buit i es reincorpora al cercle guanya i l'altra ha de continuar voltant fins a tallar el pastís i arribar primera a l'espai buit.
La Milena hi va assistir amb la seva família i s'ho van passar molt bé també. El joc que ella va proposar es diu la Yuca (tubercle que es cultiva principalment a països tropicals). Els jugadors vam formar una fila i ens vam agafar els uns dels altres per la cintura i l'últim agafat d'una columna que hi havia a la plaça. Cada jugador dels que estan agafats representa una iuca. Un altre jugador que no s'ha agafat amb la resta del grup és l'encarregat d'arrencar la iuca. La gràcia del joc (l'equivalent nostre seria l'arrencacebes) és que tothom ha d'aferrar-se molt fort al company que té al davant per no ser literalment arrencat del grup.