9. Els quantitatius i els indefinits

Els quantitatius indiquen la quantitat i la intensitat.

Els quantitatius

Els quantitatius determinen un nom i indiquen una quantitat de manera poc precisa.

• Per indicar una quantitat alta fem servir molt, molta, molts, moltes.

  Escolta molta música i canta moltes cançons.
  Tinc molta gana.
  Parla moltes llengües.

• Per indicar una quantitat considerable podem usar força, invariable, i bastant, bastanta, bastants, bastantes.

  Fa força feina.
  Tinc bastant fred.
  Tenim bastants amics.

• En frases negatives, per indicar una quantitat petita fem servir no + verb + gaire.

  No tinc gaire feina. No tinc gaire gana.
  No tinc gaires amics. No tinc gaires mobles a casa.
  No hi ha gaire llet a la nevera. Avui a classe no hi ha gaire gent.
  No tinc gaires diners, no puc sortir a sopar.

• Per indicar una quantitat nul·la fem servir gens en frases negatives per a coses que no es poden comptar. La quantitat pot ser molta, bastanta, poca o, si és nul·la, gens.

  A la nevera no hi ha gens de llet.
  No estic gens cansat.
  Parlo molt català però no parlo gens de xinès.
  No tinc gens de gana.
  No tinc gens de menjar a la nevera.

  
  Cal fixar-se que diem que no es pot comptar la llet, la gana, cansat…, perquè no puc dir *tinc una llet, *tinc dues ganes o *estic tres cansats.

Els indefinits

Els indefinits determinen un nom amb poca precisió. Generalment són adjectius si acompanyen un nom i són pronoms si en substitueixen un altre.

• Per indicar una quantitat nul·la (‘nombre zero’) d’una cosa comptable fem servir cap.
     Tu tens molts llibres, però jo no en tinc cap.
     No tinc cap germà, però tu en tens tres.
     No hi ha cap ampolla de vi al rebost.
     No tinc cap dia de vacances. No puc fer cap viatge.
     Cap de nosaltres no ha fet els deures.
  
  Fixeu-vos que diem que es poden comptar perquè n’hi podria haver, per exemple, tres, dos o dues, un o una o cap, quan la quantitat és nul·la.

• L’indefinit per indicar ‘cap cosa’ és res.
     A la nevera no hi ha res.
     No he comprat res.
     Diumenge a casa no faig res.

• És important, doncs, no confondre gens i res. El primer, gens, indica quantitat nul·la d’alguna cosa. En canvi, res es refereix a la nul·litat absoluta, ‘cap cosa’.
     No tinc gens de fred. No m’agrada gens el fred.
     No tinc res. No veig res. No faig res.
  
  Per tant, és del tot incorrecte dir *No tinc res de gana en comptes de No tinc gens de gana.