Cercar Cerca avançada
Tornar

18. Els accents diacrítics

Intermedi 1

L’accent diacrític permet distingir el significat de paraules que tenen la mateixa grafia. En fem servir quinze.

Duen accent diacrític No duen accent
  • bé, béns (riquesa; adverbi)
    Això està molt bé.
  • déu (divinitat)
    Mart és el déu de la guerra.
  • és (verb ser o ésser)
    En Joan és enginyer.
  • mà (part terminal del braç)
    Li fa mal la mà.
  • més (quantitatiu)
    No en vull més.
  • món (la Terra)
    L’any que ve faré la volta al món.
  • pèl, pèls (vellositat)
    Et caurà el pèl.
  • què (pronom relatiu tònic; interrogatiu)
    No sé què vols.
  • sé (verb saber)
    Ja ho sé.
  • sí (adverbi d’afirmació)
    Sí, noi, tens raó.
  • sòl, sòls (el terra)
    Aquest sòl és argilós.
 
  • són (verb ser o ésser)
    Són uns genis.
  • té (verb tenir)
    Té una gran casa.
  • ús (utilització)
    N’ha fet un mal ús.
  • vós (tractament)
    Tracta’l de vós.
  • be, bens (anyell; nom de lletra)
    He menjat carn de be a la planxa.
  • deu, deus (xifra; verb deure; font)
    Té deu milions però me’n deu cinc.
  • es (pronom reflexiu)
    En Joan es complica la vida.
  • ma (possessiu)
    M’ho ha dit ma mare.
  • mes (període; conjunció; possessiu)
    Tornaré el mes que ve amb mes germanes.
  • mon (possessiu)
    M’ho ha dit mon pare.
  • pel, pels (contracció per + el)
    Vas pel mal camí.
  • que (conjunció; pronom relatiu àton)
    Que em deixis anar.
  • se (pronom reflexiu)
    No se li pot dir res.
  • si (pronom reflexiu; conjunció; nota)
    Si vols, vindré.
  • sol, sols (astre solar; verb soler; adverbi; nota)
    Sol de març, set anys a la cara.
    Se sol quedar sol quan pren el sol.
  • son (possessiu; fet o ganes de dormir)
    Son cosí sempre té molta son.
  • te (infusió; pronom feble; nom de la lletra)
    Puc oferir-te te o cafè.
  • us (pronom feble)
    Aviat us ho diran.
  • -vos (pronom feble)
    Porteu-vos bé.


Remarques sobre els accents diacrítics

  • Els accents diacrítics només són en paraules d’una sola síl·laba.
       El sol constant i l'aigua abundant permeten que aquest sòl sigui molt fèrtil.
       La dona que dona menjar als ocells és la veïna de davant de casa.
       Els botiguers que ara venen venen tota mena d’hortalisses.
     
  • Conserven l’accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).
     
  • No s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, semideu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc.

    Però sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.
     
  • Cal tenir present que diversos mots i els seus derivats que tradicionalment s’han escrit amb diacrític ara s’escriuen sense, tinguin el significat que tinguin.
       bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.

Pots consultar les regles d’accentuació a la fitxa sobre l’accentuació gràfica.

Etiquetes: accents, diacrítics

Filtres

Nivell