2. Els noms i els adjectius

Els noms

Un nom és una paraula que serveix per designar objectes, persones, idees… Són noms paraules com ara elefant, pi, taula, moble, felicitat, Catalunya, ordinador…

Tots els noms tenen un gènere determinat, masculí o femení, i els podem assignar un nombre, singular o plural.

→ elefant és un nom masculí singular; taula és un nom femení singular
→ elefants és un nom masculí plural; taules és un nom femení plural

Pots consultar les fitxes del gènere i del nombre.

Classificació dels noms

• Els noms comuns fan referència a objectes, éssers animats, éssers inanimats o conceptes. S’escriuen en minúscula.
     dona, lleó, muntanya, diners, simpatia…
   
• Els noms propis designen individualment un ésser únic, un lloc concret. S’escriuen en majúscula inicial i són els noms de persona, els noms de lloc, els noms dels països i dels personatges de ficció.
     la Joana, en Pere, el Montseny, Alacant, Palma, Andorra, la Catalunya del Nord, la Unió Europea, en Massagran…

Els adjectius

Els adjectius serveixen per descriure les persones, els animals i les coses. Indiquen les qualitats i les característiques dels éssers o les coses.
   La noia curiosa mirava per la finestra oberta.

Els adjectius poden tenir diferent gènere, masculí o femení, o nombre, singular o plural. Els adjectius coincideixen en gènere i nombre amb el nom que complementen.
   la samarreta vermella, el llibre blanc, la noia simpàtica, el país extraordinari, els viatges interessants
 

Els gentilicis

Els gentilicis són els noms i els adjectius amb què es designa les persones i els objectes en relació amb el lloc de procedència.
   de Catalunya > català
   del Brasil > brasiler
   del Marroc > marroquí

Per tant, relacionen un nom propi amb un nom comú o un adjectiu:
   Aquest cuiner català és conegut arreu del món.
   A la classe hi ha senegalesos, russos, colombians i un alumne veneçolà.

Tot seguit hi ha una llista de llocs amb el gentilici corresponent:
   de l’Àfrica > africà, africana
   d’Amèrica > americà, americana
   de l’Àsia > asiàtic, asiàtica
   d’Europa > europeu, europea

   d’Albània > albanès, albanesa
   del País Basc > basc, basca
   del Brasil > brasiler, brasilera
   de Colòmbia > colombià, colombiana
   de França > francès, francesa
   del Marroc > marroquí, marroquina
   de Rússia > rus, russa
   del Senegal > senegalès, senegalesa
   d’Ucraïna > ucraïnès, ucraïnesa
   de Veneçuela > veneçolà, veneçolana

D’alguns noms comuns podem obtenir el nom d’algunes activitats, oficis o professions. Això ho fem afegint algunes lletres als noms:

   jardí > jardiner
   carta > cartera
   camió > camionera

Els adjectius superlatius i els diminutius

• Els adjectius superlatius expressen una qualitat o modalitat en un nivell d'intensitat màxim. Per formar els adjectius superlatius fem servir els sufixos següents:

•  L’adjectiu diminutiu afegeix una idea de petitesa o una connotació afectiva. Es forma amb els sufixos següents: