Tornar
6. Els numerals
Bàsic 1
Numerals cardinals
Els numerals cardinals són els números o xifres que designen una quantitat d’una manera exacta i van davant del nom que quantifiquen.
- De l’1 al 100
0 | zero | 10 | deu | 20 | vint | 30 | trenta | 40 | quaranta |
1 | u | 11 | onze | 21 | vint-i-u | 31 | trenta-u | 50 | cinquanta |
2 | dos | 12 | dotze | 22 | vint-i-dos | 32 | trenta-dos | 60 | seixanta |
3 | tres | 13 | tretze | 23 | vint-i-tres | 33 | trenta-tres | 66 | seixanta-sis |
4 | quatre | 14 | catorze | 24 | vint-i-quatre | 34 | trenta-quatre | 70 | setanta |
5 | cinc | 15 | quinze | 25 | vint-i-cinc | 35 | trenta-cinc | 80 | vuitanta |
6 | sis | 16 | setze | 26 | vint-i-sis | 36 | trenta-sis | 85 | vuitanta-cinc |
7 | set | 17 | disset | 27 | vint-i-set | 37 | trenta-set | 90 | noranta |
8 | vuit | 18 | divuit | 28 | vint-i-vuit | 38 | trenta-vuit | 99 | noranta-nou |
9 | nou | 19 | dinou | 29 | vint-i-nou | 39 | trenta-nou | 100 | cent |
Cal fixar-se que hi ha numerals que quan indiquen quantitat són diferents del nom de la xifra, i poden tenir una forma per al masculí i una altra per al femení.
Cardinal | Per indicar quantitat | Exemples |
---|---|---|
zero | cap | Aquest fitxer té el número tres punt zero. No tinc cap germà petit. |
u | un, una | Visc al carrer Major número u. Tinc una germana gran i un germà petit. Hi ha trenta-una persones. |
dos | dos, dues | Treballo al despatx número dos. Tinc dos cosins i dues cosines que viuen a l'estranger. Hi ha dues-centes persones al concert. |
La distinció entre dos i dues no es fa en alguns parlars, com el valencià, el nord-occidental o l’eivissenc, que fan servir la forma dos com a invariable per al masculí i el femení.
- Del 100 al 1.000.
100 | cent | 500 | cinc-cents |
102 | cent dos | 600 | sis-cents |
184 | cent vuitanta-quatre | 700 | set-cents |
200 | dos-cents | 800 | vuit-cents |
216 | dos-cents setze | 900 | nou-cents |
300 | tres-cents | 999 | nou-cents noranta-nou |
400 | quatre-cents | 1.000 | mil |
Numerals ordinals
Fem servir els ordinals per expressar l’ordre de col·locació, aparició o prioritat dins d’una sèrie numèrica. Tenen formes de masculí i femení, i de singular i plural.
Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
1r | primer | 1a | primera | 1rs | primers | 1es | primeres |
2n | segon | 2a | segona | 2ns | segons | 2es | segones |
3r | tercer | 3a | tercera | 3rs | tercers | 3es | terceres |
4t | quart | 4a | quarta | 4ts | quarts | 4es | quartes |
5è | cinquè | 5a | cinquena | 5ns | cinquens | 5es | cinquenes |
6è | sisè | 6a | sisena | 6ns | sisens | 6es | sisenes |
7è | setè | 7a | setena | 7ns | setens | 7es | setenes |
8è | vuitè | 8a | vuitena | 8ns | vuitens | 8es | vuitenes |
9è | novè | 9a | novena | 9ns | novens | 9es | novenes |
10è | desè | 10a | desena | 10ns | desens | 10es | desenes |
- Per indicar un pis i una porta fem servir els ordinals. El primer és en masculí i indica el pis, i el segon és en femení perquè indica la porta.
Visc al número quaranta-u, al quart primera.
Visc al número 41, 4t 1a.
- A partir del cinquè, l’ordinal masculí es forma a partir del cardinal + -è i l’ordinal femení amb el cardinal + -na.
15 → 15è: quinzè / 15a: quinzena
22 → 22è: vint-i-dosè / 22a: vint-i-dosena
54 → 54è: cinquanta-quatrè / 54a: cinquanta-quatrena
353 → 353è: tres-cents cinquanta-tresè / 353a: tres-cents cinquanta-tresena
Pots consultar la fitxa dels quantitatius per ampliar la informació.
Bàsic 3
Els cardinals
- Els cardinals representen xifres i designen una quantitat. Normalment coincideix la quantitat amb la xifra, però en alguns casos la xifra i el quantificador no.
El meu número de telèfon acaba en zero. No tinc cap llibre de gramàtica.
Visc al número 1. Tinc un ordinador amb una pantalla molt grossa.
El codi d'accés és el número dos. Tinc dues gates a casa i dos gossos.
- Els quantificadors són adjectius. La forma femenina d'aquests adjectius no coincideix amb la masculina amb l'u i el dos, ni amb les centenes.
Tinc una carpeta lila. Tinc un llibre verd.
Tinc dues germanes i dos cosins segons.
Hi ha trenta-dues persones a classe.
S'hi van presentat set-centes candidates i tres-cents candidats.
- El femení, en els cardinals, es fa servir en les formes numerals compostes quan acompanyen un nom femení.
A classe hi ha vint-i-dues persones. La setmana passada van venir vint-i-dos alumnes.
A la botiga de jardineria hi ha cent una varietats de cactus. Al parc hi ha cent un arbres. Visc al número cent u.
A la sala de concerts hi caben tres mil tres-centes persones. El meu telèfon acaba en tres-cents.
Els ordinals
- Els ordinals indiquen l’ordre, i tenen femení i plural.
- La forma abreviada s'escriu amb la darrera lletra. En plural es fan servir dues lletres per distingir el masculí del femení.
1r torneig d'escacs amateur
2a competició catalana d’esgrima
4es jornades de professionalització
5ns campionats de trial
Filtres
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 2. Processos de formació lèxica
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...