17. L’ús dels temps verbals

Elemental 1

Quan fem suposicions, utilitzem estructures en què hi ha dos verbs que segueixen aquest model:

Present Suposo que… M’imagino que… Crec que…	Futur, perfet o perifràstic … ho arreglaran. … ho han arreglat. … ho van arreglar.
Imperfet, perifràstic M'imaginava que… Vaig suposar que…	Condicional, condicional perfet … ho arreglarien. … ho haurien resolt.
Present Dubto que… No m’imagino* pas que…* No crec* pas que…*	Present de subjuntiu, perfet de subjuntiu … ho arreglin. … ho hagin arreglat.
Imperfet Dubtava que… No m’imaginava* pas que…* No creia* pas…*	Condicional, imperfet de subjuntiu, plusquamperfet de subjuntiu … ho arreglarien. … ho arreglessin. … ho haguessin arreglat.

També podem fer suposicions amb el verb deure.
Podeu consultar més informació a la fitxa de les perífrasis verbals.

Temporals: quan en textos narratius
   Quan es va fer de nit, vaig llegir un poema amb la llum d’una espelma.
   (→ Després d’una acció es produeix la següent. Són dues accions acabades.)

   Quan es feia de nit, llegia un poema amb la llum d’una espelma.
   (→ Totes dues accions es produeixen simultàniament en el passat.)

   Quan es feia de nit, vaig llegir un poema amb la llum d’una espelma.
   (→ Mentre la primera acció encara no ha acabat, es produeix la segona. La segona s’acaba mentre la primera encara dura.)
Temporals amb subjuntiu: l'endemà que, abans que, després que, perquè
   L'endemà que ens coneguéssim, ens vam prometre.
   Va voler tenir una criatura abans que ens caséssim.
   Va voler convidar-me a sopar poc després que ens coneguéssim.
   Em va convèncer perquè visquéssim junts.