Tornar
1. L'alfabet
Bàsic 1
Les lletres de l’alfabet català són les següents:
Grafia | Nom | Exemples de com sonen | Grafia | Nom | Exemples de com sonen |
---|---|---|---|---|---|
a | a | alt, cafeteria | n | ena | no, cinc, canvi |
b | be alta | buc, àrab | o | o | ona, pot, hospital |
c | ce | cap, cel | p | pe | peu |
d | de | dau, fred | q | cu | quan |
e | e | èxit, ell, pare | r | erra | cara, serra, dir |
f | efa | fill | s | essa | sac, cosa |
g | ge | got, gent, diàleg | t | te | te, vent |
h | hac | ham, hawaià | u | u | ull, cauen |
i | i llatina | indi, iogurt, noia | v | ve baixa | vi |
j | jota | joc | w | ve doble | watt, web |
k | ca | kiwi | x | ics, xeix | taxi, xai, examen |
l | ela | lent | y | i grega | faraday, banya |
m | ema | mà | z | zeta | zebra |
- D’aquestes lletres, cinc són vocals, a, e, i, o, u, i la resta són consonants.
- Cal fixar-se que cada exemple correspon a un so determinat per a cadascuna de les lletres; per tant, quan hi ha dos exemples, vol dir que els sons són diferents en cada paraula.
- Hi ha algunes lletres modificades, com la ç, que sona com una ss, i la ela geminada, l·l, que sona com una ela doble.
- D’acord amb la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions efe, ele, eme, ene, erre i esse.
Els dígrafs
Hi ha combinacions de dues lletres que es pronuncien amb un sol so: són els dígrafs.
Dígraf | Exemples | Dígraf | Exemples |
---|---|---|---|
rr | sorra, carrer, parra… | ig | passeig, mig, maig… |
ss | tassa, massa, classe… | tx | despatx, fitxa… |
ll | colla, fulla, palla, llapis… | tz | atzar… |
ny | canya, Catalunya, pany… | tg | metge, fetge, platges… |
qu | queixal, quilo, paquet, màquina… | tj | platja, mitja… |
gu | guepard, guilla, paguem… | ts | potser… |
ix | caixa, faixa, reixa… | sc | piscina, ascensor… |
Cal tenir en compte que:
- Els dígrafs rr i ss no apareixen mai al principi ni al final de la paraula, només entremig:
carro, bossa (però rata, coses…).
- Quan escrivim qu i gu davant de i i e, la u no sona. Si volem que soni, hi posem dièresi:
guitarra, esquí (però pingüí, qüestió…).
- El dígraf ig sona com tx quan és a final de mot.
passeig, mig, despatx, empatx…
- El dígraf ix, en paraules com caixa, faixa..., sona com un sol so (el de la x) en part del català oriental.
Filtres
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos