29. Verbs amb pronom

Hi ha formes verbals que tenen un pronom al costat del verb, una partícula invariable que hem de tenir en compte quan fem frases.

DIR-SE

• El fem servir per presentar-nos, per dir el nom.
     Em dic Gemma. Em dic Màrius.
     I tu, com et dius? I ell, com es diu?
     Ens diem Mariona i Carles. I vosaltres, com us dieu?
     Es diuen Jep i Fidel.

LLEVAR-SE, PENTINAR-SE, DUTXAR-SE…

• Aquests verbs expressen accions sobre el propi cos, per això s’anomenen verbs reflexius.

• Exemples amb altres verbs reflexius.
     Cada dia em dutxo i prenc cafè. Després em rento les dents.
     I tu, et pentines?
     Es vesteix molt de pressa, sempre fa tard.
     Ens aixequem de la cadira quan entra el professor a l’aula.
     Us pinteu les ungles, vosaltres?
     Es toquen l’orella quan juguen a pòquer i es fan senyals.
   

AGRADAR

• Per expressar gustos i preferències fem servir el verb agradar amb el pronom corresponent.
     M’agrada molt parlar amb els amics.
     No li agrada quedar-se a casa quan plou.
     A vosaltres us agrada fer esport?
   
• Cal tenir en compte que el verb anirà en plural quan fem referència a coses plurals.

HAVER-HI

El verb haver-hi serveix per situar.

• Present
     Ara hi ha tres persones.
     Avui hi ha molta gent a classe.
• Imperfet
     Abans hi havia menys cotxes.
     Fa temps hi havia moltes botigues.
• Futur
     Després hi haurà més gent.
     D'aquí un any hi haurà alumnes nous.

Fixeu-vos com es combinen els temps verbals en aquests exemples.
   Ara, a les ciutats de Catalunya, hi ha més parcs.
   Abans hi havia més camps. En el futur, hi haurà més espais per a vianants.

   A les sis hi havia la presentació del disc.
   Ara a les set hi ha una conferència de premsa dels cantants i a les nou hi haurà el concert de presentació de la gira.

HAVER-HI I SER-HI

• hi ha + nom: demanem per algú
     —Que hi ha l’Imma? —Sí que hi és. / No, aquí no hi ha cap Imma. / (No,) no hi és.
     —Que hi ha el senyor Pou? —Sí que hi és. / No, aquí no hi ha cap senyor Pou. / (No), no hi és.
   
• hi és / hi són, en altres casos: demanem per algú
     —Que hi és, (l’Imma)? —No, aquí no hi ha cap Imma. / (No,) no hi és.
     —Que hi és, (el senyor Pou)? —No, aquí no hi ha cap senyor Pou. / (No,) no hi és.
     —Que hi són, (els teus germans)? —Sí que hi són. / (No,) no hi són.
   
• Serveix per diferenciar:

PER IDENTIFICAR
—(Que) és la Marta? —No, és l’Anna.     
—(Que) és l’Enric, aquell? —Sí que és l’Enric.

PER DEMANAR PER ALGÚ
—Que hi és, la Marta? —(No,) no hi és. / Sí, ara s’hi posa.
—Que hi ha la Marta? —Aquí no hi ha cap Marta. / —Sí, ara s’hi posa. 
—Que hi són, els nens? —Em sembla que s’equivoca (t’equivoques). / —Sí, de part de qui? / —Un moment, si us plau.

El verb haver-hi serveix per situar. A l’animació següent s’explica quan fem servir haver-hi i ser.