Cercar per paraules clau Cerca avançada

Per tipologia

Per categoria

Per nivell

Tornar

16. El subjuntiu

Bàsic 3

El subjuntiu inclou els temps verbals que expressen dubte, possibilitat o desig.
   No crec que vingui.
   Pot ser que ho faci ella mateixa.
   Vull que siguis feliç.

Usos del subjuntiu

Utilitzem el present de subjuntiu en frases que tenen dos verbs i el verb principal és en present d'indicatiu.
- Per valorar o dubtar.
  M'agrada que arribis puntual. (No declarem: fem una valoració).
  Dubto que arribis puntual. (No declarem: expressem un dubte).
- Per expressar influència (ordres, consells, desitjos i preferències).
     Vull que arribis puntual. (ordre)
      T'aconsello que arribis puntual. (consell)
     Espero que arribis puntual. (desig)
     M'estimo més que arribis puntual. (preferència)
- Per expressar obligació o necessitat (perífrasi d’obligació).
  Cal que arribis puntual.
Utilitzem el present de subjuntiu com a verb principal per expressar ordres negatives. Cal tenir en compte que les ordres positives s’expressen amb l’imperatiu.
   Pere, no arribis tard! (l’ordre positiva, amb imperatiu, és: Pere, arriba puntual!)
   No seguis al banc, que l’acaben de pintar!
   Si us plau, no diguis res, necessito silenci!

El fem servir per a frases amb construccions com cal que..., és necessari que..., vull que…
   Cal que perdis la por de parlar en públic.
   És necessari que plogui per evitar la sequera dels boscos.
   Vull que vingueu tots a sopar a casa aquest cap de setmana!
La presència de la conjunció que ens pot orientar per saber que hi cal un verb en mode subjuntiu.
Em demana que corri més.
Vol que li faci la feina.

Les formes regulars del subjuntiu

Models de verbs regulars:

PARLAR	CÓRRER	PERDRE	CONVÈNCER	DORMIR	LLEGIR
parli parlis parli parlem parleu parlin	corri corris corri correm correu corrin	perdi perdis perdi perdem perdeu perdin	convenci convencis convenci convencem convenceu convencin	dormi dormis dormi dormim dormiu dormin	llegeixi llegeixis llegeixi llegim llegiu llegeixin

Alguns exemples:
   És necessari que repartim el correu.
   Vull que us hi divertiu molt.
   Que arribin a l'hora que vulguin!

Les formes irregulars del subjuntiu

Alguns verbs irregulars en subjuntiu:

CABER	SABER	ANAR	FER	ESTAR	SER
càpiga càpigues càpiga capiguem capigueu càpiguen	sàpiga sàpigues sàpiga sapiguem sapigueu sàpiguen	vagi vagis vagi anem aneu vagin	faci facis faci fem feu facin	estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin	sigui siguis sigui siguem sigueu siguin

PODER	VOLER	VEURE	VIURE	HAVER	CAURE
pugui puguis pugui puguem pugueu puguin	vulgui vulguis vulgui vulguem vulgueu vulguin	vegi vegis vegi vegem vegeu vegin	visqui visquis visqui visquem visqueu visquin	hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin	caigui caiguis caigui caiguem caigueu caiguin

Si us hi fixeu, les formes irregulars que acabem de veure són de la 2a conjugació, i apareixen amb una -g-, que de vegades és -c- o -q-. Aquestes consonants ja apareixen al present d'indicatiu, com podeu veure, per exemple, al verb poder: jo puc > puguis, puguis...
Segueixen aquest mateix model els verbs següents, en què cal mirar si hi ha -c a al present d’indicatiu (1a persona, jo). Si hi ha -c, farem totes les persones del present de subjuntiu amb -gu-.

	Present d'indicatiu	Present de subjuntiu
dur dir conèixer tenir riure entendre resoldre aprendre moure	duc dic conec tinc ric entenc resolc aprenc moc	dugui, duguis, dugui, dugueu, duguem, duguin digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin tingui, tinguis, tingui, tinguem, tingueu, tinguin rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin entengui, entenguis, entengui, entenguem, entengueu, entenguin resolgui, resolguis, resolgui, resolguem, resolgueu, resolguin aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin mogui, moguis, mogui, moguem, mogueu, moguin

Pots consultar la fitxa de les perífrasis verbals amb subjuntiu per expressar l'obligació.

Elemental 1

Utilitzem el mode verbal subjuntiu per expressar dubte, possibilitat o desig. Amb subjuntiu, doncs, no expressem accions reals, sinó possibles o subjectives.
   Vull que plogui.
   Em demana que arribi puntual.
   Voldria que tinguessis més paciència.

Present de subjuntiu

Fem servir el present de subjuntiu en oracions subordinades que depenen d'un verb principal. Aquest verb principal indica normalment valoracions, dubtes i preferències. Fixa't que duen la conjunció que:
   M'agrada que toquis tants instruments. (m'agrada = faig una valoració)
   No crec que sàpiga tocar l'acordió. (no crec = expresso un dubte)
   Prefereixo que compris les entrades demà. (prefereixo = expresso una preferència)
Formes regulars: totes les conjugacions

PARLAR	CONVÈNCER	PERDRE	DORMIR	LLEGIR
parli parlis parli parlem parleu parlin	convenci convencis convenci convencem convenceu convencin	perdi perdis perdi perdem perdeu perdin	dormi dormis dormi dormim dormiu dormin	llegeixi llegeixis llegeixi llegim llegiu llegeixin

Formes irregulars (verbs amb -gu-): hi ha verbs que afegeixen -gu- a totes les persones gramaticals.

Quan…
Que…
És necessari que…
És possible que…
Vull que…
Cal que…

jo escrigui la carta.
tu escriguis als avis.
ell escrigui la sol·licitud avui mateix.
nosaltres escriguem amb lletra clara.
vosaltres escrigueu sense faltes ortogràfiques.
elles escriguin més a mà i menys a l’ordinador.

Per saber si un verb afegeix -gu- en el present de subjuntiu cal mirar si la primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu acaba en -c. És a dir, si la primera persona del present d’indicatiu duu -c, el present de subjuntiu durà -gu- a totes les persones.

Infinitiu	Present indicatiu	Present subjuntiu
dur dir conèixer tenir riure escriure entendre resoldre	duc dic conec tinc ric escric entenc resolc	dugui, duguis, dugui, duguem, dugueu, duguin digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin tingui, tinguis, tingui, tinguem, tingueu, tinguin rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin entengui, entenguis, entengui, entenguem, entengueu, entenguin resolgui, resolguis, resolgui, resolguem, resolgueu, resolguin aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin

Perfet de subjuntiu

És la forma composta amb el verb haver com a auxiliar en present.
   Quan hagi tornat, ja et trucaré.
   Vol que hagis gaudit la visita.
   No cal que hàgim demanat permís per començar.
El verb principal de la frase està en present d'indicatiu.
   Pot ser que t'hagis despistat?
   Cal que hagis preparat la presentació avui mateix.
   És probable que hagi demanat ajuda.
Es forma amb el present subjuntiu del verb haver i un participi.

HAVER	Exemples amb perfet de subjuntiu
hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin	No és possible que m'hagi equivocat, me n'hauria adonat. Quan hi hagis anat a sopar un parell de cops, ja et semblarà normal, aquell restaurant. És probable que ho hagi fet ell mateix. -Hem fet mal fet? -No crec pas que hàgim fet mal fet. De debò? Dubto que hàgiu fet els deures. És impossible que hi hagin entrat sense forçar la porta.

Imperfet de subjuntiu

Fem servir l'imperfet de subjuntiu en oracions subordinades que depenen d'un verb principal. Aquest verb principal indica normalment valoracions, dubtes i preferències i l'usem en passat o en condicional.
   Va voler que féssim el viatge de nuvis tant sí com no.
   No esperava que servíssiu millor els clients.
   No m'estranyaria que fos el seu germà.

També fem servir l'imperfet de subjuntiu seguit d'expressions que indiquen desitjos que pensem que és difícil que passin o per fer suggeriments:
   Tant de bo em toqués la loteria! (no tinc gaire clar que m’arribi a tocar la loteria)
   I si anéssim més de pressa? (suggereixo que és millor anar més de pressa)

A més a més, utilitzem l'imperfet de subjuntiu per a les condicions que ens semblen poc probables que puguin passar.
   No estaríem tan cansats si dormíssim més hores. (= no tinc clar si algun dia dormirem més hores)
   Si fos tu, jo parlaria amb elles per resoldre-ho.
   Si tinguéssim prou diners, faríem obres a casa.
   Si estigués malalt, no vindria a treballar.
Formes regulars de l’imperfet de subjuntiu:

PARLAR	CONVÈNCER	PERDRE	DORMIR	LLEGIR
parlés parlessis parlés parléssim parléssiu parlessin	convencés convencessis convencés convencéssim convencéssiu convencessin	perdés perdessis perdés perdéssim perdéssiu perdessin	dormís dormissis dormís dormíssim dormíssiu dormissin	llegís llegissis llegís llegíssim llegíssiu llegissin

Formes amb canvis ortogràfics:

JUGAR	COMENÇAR	TRENCAR	MENJAR	JUTJAR
jugués juguessis jugués juguéssim juguéssiu juguessin	comencés comencessis comencés comencéssim comencéssiu comencessin	trenqués trenquessis trenqués trenquéssim trenquéssiu trenquessin	mengés mengessis mengés mengéssim mengéssiu mengessin	jutgés jutgessis jutgés jutgéssim jutgéssiu jutgessin

Formes irregulars:

Infinitiu	Present indicatiu	Imperfet subjuntiu
dur dir conèixer tenir riure entendre resoldre aprendre	duc dic conec tinc ric entenc resolc aprenc	dugués, duguessis, dugués, duguéssim, duguéssiu, duguessin digués, diguessis, digués, diguéssim, diguéssiu, diguessin conegués, coneguessis, conegués, coneguéssim, coneguéssiu, coneguessin tingués, tinguessis, tingués, tinguéssim, tinguéssiu, tinguessin rigués, riguessis, rigués, riguéssim, riguéssiu, riguessin entengués, entenguessis, entengués, entenguéssim, entenguéssiu, entenguessin resolgués, resolguessis, resolgués, resolguéssim, resolguéssiu, resolguessin aprengués, aprenguessis, aprengués, aprenguéssim, aprenguéssiu, aprenguessin

Hi ha verbs que també formen l'imperfet de subjuntiu amb -gu- però no tenen -c en la primera persona del singular del present d'indicatiu:

Infinitiu	Present indicatiu	Imperfet subjuntiu
correr voler haver	corro vull he / haig	corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin volgués, volguessis, volgués, volguéssim, volguéssiu, volguessin hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin

Formes irregulars no formades a partir de l'indicatiu present:

Infinitiu	Present indicatiu	Imperfet subjuntiu
ser veure fer viure	soc veig faig visc	fos, fossis, fos, fóssim, fóssiu, fossin veiés, veiessis, veiés, veiéssim, veiéssiu, veiessin fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessin visqués, visquessis, visqués, visquéssim, visquéssiu, visquessin

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU

És la forma composta amb el verb haver com a auxiliar en imperfet.
   Et vaig dir que et trucaria quan hagués arribat.
   Voldria que haguessis tingut prou temps per visitar la família.
   No calia que haguessis demanat permís per començar.
El verb principal de la frase està en imperfet o condicional.
   Podria ser que t'haguessis despistat?
   Calia que haguessis preparat millor la presentació.
   Era probable que hagués plogut molt, perquè tot estava xop.
Es forma amb l’imperfet de subjuntiu del verb haver i un participi.

HAVER	Exemples amb plusquamperfet de subjuntiu
hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin	Seria possible que m'hagués equivocat? Si hi haguessis anat a sopar un parell de cops, et semblaria normal, aquell restaurant. Era probable que ho hagués fet ella mateixa. -Vam fer mal fet? -No crec pas que haguéssiu fet mal fet. Vaig dubtar que haguéssiu resolt tots els exercicis. Era impossible que no s'hi haguessin fixat en tots aquells canvis.

Elemental 2

Formes regulars del present de subjuntiu

Verbs regulars model de les tres conjugacions.

PARLAR	PERDRE	DORMIR	SERVIR
parli parlis parli parlem parleu parlin	perdi perdis perdi perdem perdeu perdin	dormi dormis dormi dormim dormiu dormin	serveixi serveixis serveixi servim serviu serveixin

Formes irregulars del present de subjuntiu

Els verbs que fan el present d'indicatiu amb -c a la 1a persona, afegeixen -gu- al subjuntiu a totes les persones. La majoria d'aquests verbs són de la segona conjugació (-er, -re), i es consideren verbs irregulars tot i que segueixen un mateix model.

Infinitiu	Present d’indicatiu	Present de subjuntiu
estar aprendre seure beure moure caure	estic aprenc sec bec moc caic	estigui, estiguis, estigui, estiguem, estigueu, estiguin aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin segui, seguis, segui, seguem, segueu, seguin begui, beguis,begui, beguem, begueu, beguin mogui, moguis, mogui, moguem, mogueu, moguin caigui, caiguis, caigui, caiguem, caigueu, caiguin

Seguint aquest mateix model, podem trobar exemples com els següents:
   És recomanable que duguis la jaqueta quan surtis de casa.
   No et dic que no puguis, et dic que no ho has intentat!
   Malgrat que em diguis que vindràs, no les tinc totes.
   Sembla que no la coneguis, sempre arriba la darrera.
   Encara que tinguis por, tenir
   Es preferible que no rigueu durant l’espectacle.
   Si us plau, no escriguis el formulari amb llapis, fes servir el bolígraf!
   Pot ser que no entenguis tot el que passa al món.
   És important que resolgueu les tasques sense corrector automàtic.
Alguns verbs irregulars en present de subjuntiu

VEURE	SER	FER	PODER	VOLER
vegi vegis vegi vegem vegeu vegin	sigui siguis sigui siguem sigueu siguin	faci facis faci fem feu facin	pugui puguis pugui puguem pugueu puguin	vulgui vulguis vulgui vulguem vulgueu vulguin

Elemental 3

El subjuntiu per expressar ordres negatives

Utilitzem la forma de subjuntiu per donar ordres negatives.
Seu a la cadira, dona, no seguis a terra.
Digues el que vulguis, però no diguis coses ofensives!

Correspondència de temps verbals

Usem el present i el perfet de subjuntiu si el verb principal és en present d’indicatiu o perfet d’indicatiu.
   Vull que em truquis cada dia.
   M’ha demanat que li truqui cada dia.
   M’agrada que m’hagis trucat cada dia.

   No crec que vulgui venir amb nosaltres.
   M’ha demanat que faci bona cara.
   Em sembla molt bé que hagi vingut amb la colla.
Usem l’imperfet i el plusquamperfet de subjuntiu si el verb principal és en un temps passat o en condicional.
   Em va demanar que vingués.
   Em demanava una vegada i una altra que fes la feina tota sola.
   Em va agrair que hagués fet la feina tota sola.
   Voldria que vinguessis a veure’m més sovint.
   M’agradaria que fossis feliç.

Podeu ampliar aquesta informació amb la fitxa de l’ús dels temps verbals.

Etiquetes: subjuntiu