9. Els quantitatius i els indefinits

Els quantitatius indiquen la quantitat i la intensitat.

Els quantitatius

Els quantitatius determinen un nom i indiquen una quantitat de manera poc precisa.

• Per indicar una quantitat alta fem servir molt, molta, molts, moltes.

  Escolta molta música i canta moltes cançons.
  Tinc molta gana.
  Parla moltes llengües.

• Per indicar una quantitat considerable podem usar força, invariable, i bastant, bastanta, bastants, bastantes.

  Fa força feina.
  Tinc bastant fred.
  Tenim bastants amics.

• En frases negatives, per indicar una quantitat petita fem servir no + verb + gaire.

  No tinc gaire feina. No tinc gaire gana.
  No tinc gaires amics. No tinc gaires mobles a casa.
  No hi ha gaire llet a la nevera. Avui a classe no hi ha gaire gent.
  No tinc gaires diners, no puc sortir a sopar.

• Per indicar una quantitat nul·la fem servir gens en frases negatives per a coses que no es poden comptar. La quantitat pot ser molta, bastanta, poca o, si és nul·la, gens.

  A la nevera no hi ha gens de llet.
  No estic gens cansat.
  Parlo molt català però no parlo gens de xinès.
  No tinc gens de gana.
  No tinc gens de menjar a la nevera.

  
  Cal fixar-se que diem que no es pot comptar la llet, la gana, cansat…, perquè no puc dir *tinc una llet, *tinc dues ganes o *estic tres cansats.

Els indefinits

Els indefinits determinen un nom amb poca precisió. Generalment són adjectius si acompanyen un nom i són pronoms si en substitueixen un altre.

• Per indicar una quantitat nul·la (‘nombre zero’) d’una cosa comptable fem servir cap.
     Tu tens molts llibres, però jo no en tinc cap.
     No tinc cap germà, però tu en tens tres.
     No hi ha cap ampolla de vi al rebost.
     No tinc cap dia de vacances. No puc fer cap viatge.
     Cap de nosaltres no ha fet els deures.
  
  Fixeu-vos que diem que es poden comptar perquè n’hi podria haver, per exemple, tres, dos o dues, un o una o cap, quan la quantitat és nul·la.

• L’indefinit per indicar ‘cap cosa’ és res.
     A la nevera no hi ha res.
     No he comprat res.
     Diumenge a casa no faig res.

• És important, doncs, no confondre gens i res. El primer, gens, indica quantitat nul·la d’alguna cosa. En canvi, res es refereix a la nul·litat absoluta, ‘cap cosa’.
     No tinc gens de fred. No m’agrada gens el fred.
     No tinc res. No veig res. No faig res.
  
  Per tant, és del tot incorrecte dir *No tinc res de gana en comptes de No tinc gens de gana.

Quantitatius i indefinits conflictius

• El quantitatiu massa implica que supera el que és recomanable, el que es pot suportar.

  Hi ha massa gent a l’autobús, no hi cabem.
  Em fa massa mandra, no sortiré.
  Estic massa tip, no puc menjar més.
   

• L’indefinit prou implica una quantitat suficient.

  Si ja tens prou sopa avisa’m i no te’n serviré més.
  Ja té prou feina, no n’hi donis més.
  Aquest abric no és prou gruixut i passo fred a l’hivern.
  No té prou diners per comprar una casa.
   

• Utilitzem el quantitatiu gens amb noms no comptables, és a dir, amb coses que no es poden comptar amb unitats.

  A la cuina tinc molt sucre, tinc poca farina, no tinc gens de gel.

  
  Cal fixar-se que sucre, farina i gel són no comptables perquè no podem tenir un sucre, dues farines, tres gels…
   
• L’indefinit cap el fem servir amb noms comptables, és a dir, amb coses que es poden comptar amb unitats.

  A la cuina tinc molts trossos de formatge, tinc poques peces de fruita i no tinc cap ampolla de vi.

  
  Fixeu-vos que trossos de formatge, peces de fruita i ampolla de vi són comptables perquè podem tenir molts trossos de formatge, quatre trossos de formatge, dues peces de fruita, poques peces de fruita i una ampolla de vi, o trenta ampolles de vi… Les podem comptar amb unitats.
   
• L’indefinit res indica ‘cap cosa’.  

  No tinc res a la nevera.
  A la botiga no hi ha res.
        

• El quantitatiu gaire i l’indefinit res poden aparèixer en frases negatives amb sentit de negació, però també tenen un sentit afirmatiu en frases interrogatives i condicionals.    

  No m’agrada gaire anar a comprar al mercat. (negativa)
  T’agrada gaire anar a comprar? (interrogativa)
  Si ve gaire tard, ja no hi serem. (condicional)
     
  Diumenge jeu tot el dia al sofà i no fa res. (negativa)
  Et fa res que vingui amb els amics? (interrogativa)
  Si fas res interessant, avisa’m i ho fem plegats. (condicional)