Cercar Cerca avançada
Tornar

6. Els numerals

Bàsic 1

Numerals cardinals

Els numerals cardinals són els números o xifres que designen una quantitat d’una manera exacta i van davant del nom que quantifiquen.

  • De l’1 al 100
0 zero 10 deu 20 vint 30 trenta 40 quaranta
1 u 11 onze 21 vint-i-u 31 trenta-u 50 cinquanta
2 dos 12 dotze 22 vint-i-dos 32 trenta-dos 60 seixanta
3 tres 13 tretze 23 vint-i-tres 33 trenta-tres 66 seixanta-sis
4 quatre 14 catorze  24 vint-i-quatre 34 trenta-quatre 70 setanta
5 cinc 15 quinze 25 vint-i-cinc 35 trenta-cinc 80 vuitanta
6 sis 16 setze 26 vint-i-sis 36 trenta-sis 85 vuitanta-cinc
7 set 17 disset 27 vint-i-set 37 trenta-set 90 noranta
8 vuit 18 divuit 28 vint-i-vuit 38 trenta-vuit 99 noranta-nou
9 nou 19 dinou 29  vint-i-nou 39 trenta-nou 100 cent

Cal fixar-se que hi ha numerals que quan indiquen quantitat són diferents del nom de la xifra, i poden tenir una forma per al masculí i una altra per al femení.

Cardinal Per indicar quantitat Exemples
zero cap Aquest fitxer té el número tres punt zero.
No tinc cap germà petit.
u un, una Visc al carrer Major número u.
Tinc una germana gran i un germà petit.
Hi ha trenta-una persones.
dos dos, dues Treballo al despatx número dos.
Tinc dos cosins i dues cosines que viuen a l'estranger.
Hi ha dues-centes persones al concert.

La distinció entre dos i dues no es fa en alguns parlars, com el valencià, el nord-occidental o l’eivissenc, que fan servir la forma dos com a invariable per al masculí i el femení.

  • Del 100 al 1.000.
100 cent 500 cinc-cents
102 cent dos 600 sis-cents
184 cent vuitanta-quatre 700 set-cents
200 dos-cents 800 vuit-cents
216 dos-cents setze 900 nou-cents
300 tres-cents 999 nou-cents noranta-nou 
400 quatre-cents 1.000 mil

Numerals ordinals

Fem servir els ordinals per expressar l’ordre de col·locació, aparició o prioritat dins d’una sèrie numèrica. Tenen formes de masculí i femení, i de singular i plural.

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural
1r primer 1a primera 1rs primers 1es primeres
2n segon 2a segona 2ns segons 2es segones
3r tercer 3a tercera 3rs tercers 3es terceres
4t quart 4a quarta 4ts quarts 4es quartes
5è cinquè   5a cinquena   5ns cinquens   5es cinquenes  
6è sisè 6a sisena 6ns sisens 6es sisenes
7è setè 7a setena 7ns setens 7es setenes
8è vuitè 8a vuitena 8ns vuitens 8es vuitenes
9è novè 9a novena 9ns novens 9es novenes
10è   desè 10a   desena 10ns   desens 10es   desenes
  • Per indicar un pis i una porta fem servir els ordinals. El primer és en masculí i indica el pis, i el segon és en femení perquè indica la porta.

    Visc al número quaranta-u, al quart primera.
    Visc al número 41, 4t 1a.
     
  • A partir del cinquè, l’ordinal masculí es forma a partir del cardinal + -è i l’ordinal femení amb el cardinal + -na.

    15 → 15è: quinzè / 15a: quinzena
    22 → 22è: vint-i-dosè / 22a: vint-i-dosena
    54 → 54è: cinquanta-quatrè / 54a: cinquanta-quatrena
    353 → 353è: tres-cents cinquanta-tresè / 353a: tres-cents cinquanta-tresena

Pots consultar la fitxa dels quantitatius per ampliar la informació.

Bàsic 3

Els cardinals

  • Els cardinals representen xifres i designen una quantitat. Normalment coincideix la quantitat amb la xifra, però en alguns casos la xifra i el quantificador no.
       El meu número de telèfon acaba en zero. No tinc cap llibre de gramàtica.
       Visc al número 1. Tinc un ordinador amb una pantalla molt grossa.
       El codi d'accés és el número dos. Tinc dues gates a casa i dos gossos.
     
  • Els quantificadors són adjectius. La forma femenina d'aquests adjectius no coincideix amb la masculina amb l'u i el dos, ni amb les centenes.
      Tinc una carpeta lila. Tinc un llibre verd.
      Tinc dues germanes i dos cosins segons.
      Hi ha trenta-dues persones a classe.
      S'hi van presentat set-centes candidates i tres-cents candidats.
     
  • El femení, en els cardinals, es fa servir en les formes numerals compostes quan acompanyen un nom femení.
       A classe hi ha vint-i-dues persones. La setmana passada van venir vint-i-dos alumnes.
       A la botiga de jardineria hi ha cent una varietats de cactus. Al parc hi ha cent un arbres. Visc al número cent u.
       A la sala de concerts hi caben tres mil tres-centes persones. El meu telèfon acaba en tres-cents.

Els ordinals

  • Els ordinals indiquen l’ordre, i tenen femení i plural.
     
  • La forma abreviada s'escriu amb la darrera lletra. En plural es fan servir dues lletres per distingir el masculí del femení.
       1r torneig d'escacs amateur
       2a competició catalana d’esgrima
       4es jornades de professionalització
       5ns campionats de trial

Elemental 2

L’apostrofació dels nombres

Els nombres s’apostrofen quan s’escriuen amb xifres si cal fer-ho quan s’escriuen amb lletres.

Comencen l’u de juny. L’any passat van començar l’1 de juliol. Fem un dibuix.
Tenia l’11 com a número de la sort. L’onze va ser el número premiat.
L’onzè participant va abandonar abans d'acabar la cursa.

Recorda que la una, en referència a l’hora, no s’apostrofa.

   No arribaré fins a la una, no m’esperis.

Etiquetes: col·lectiu, col·lectius, comptar, multiplicatiu, multiplicatius, nombres, numerals, números, partitiu, partitius, quantitats, unitats, xifres

Filtres

Nivell