Cercar Cerca avançada
Tornar

40. Els adverbis

Bàsic 1

Els adverbis són paraules invariables que modifiquen verbs, és a dir, ens en donen una informació complementària. També poden modificar adjectius i altres adverbis.

  • Adverbis de temps
sempre
  •  Indica ‘en tot moment’, ara i abans.
    Sempre vaig en bicicleta, m’agrada fer esport per desplaçar-me.
mai
  • Indica ‘en cap moment’, ni ara ni abans.
    No agafo mai el metro, tinc claustrofòbia.
encara
  • Per indicar que en un moment determinat una cosa continua passant.
    Avui a la tarda encara fa sol.
  • Serveix per fer èmfasi en les comparacions.
    Ella és molt treballadora, però la seva germana encara ho és més.
ja
  • Davant d'un verb en present, expressa una acció immediata.
    Ja vinc!
    Són les dues i ja soc a casa.
  •  Adverbis de lloc, de situació
aquí
damunt, sobre
davant
a la dreta, a mà dreta
a prop, a la vora
fora
dins, dintre
entrant
pujant
baixant
(per tot) arreu
enlloc
allà, allí
sota
darrere
a l'esquerra, a mà esquerra  
lluny
al fons, al final
al costat  
sortint
a baix
a dalt

al mig
al centre             

         Visc aquí. Davant de casa hi ha una estació de tren.
         Al fons hi ha la cuina. A mà dreta hi ha un lavabo, i a mà esquerra, el dormitori.
         La plaça és baixant a mà dreta.
         Aquí al costat hi ha un forn. Darrere el forn hi ha una pastisseria.

 

  • Adverbis de quantitat
 massa
 molt
 força        
 bastant
 poc
 una mica       
 prou
 poc
 tant            
 (no) gaire
 (no) gens
 (no) gens ni mica
  • Algunes remarques sobre els adverbis de quantitat:
    • Alguns exemples dels adverbis de quantitat:
      M'agrada molt fer esport. Viatjo molt amb els amics.
      M'agrada força cuinar per a la família. Parla força català.
      M'agrada bastant cuinar per als amics. Quan té temps lliure, escriu bastant.
      No m'agrada gaire netejar la casa. M'agrada poc netejar la casa.
      No m'agrada gens rentar el vàter. No condueix gens.
      No m'agrada gens ni mica sortir a treballar quan plou.
       
    • Els adverbis força i bastant són equivalents, i impliquen una quantitat considerable.
      El meu pare camina força.
      El meu cosí canta força.

       
    • Els adverbis massa i prou no indiquen una quantitat concreta.
      Treballa massa. (més del que cal)
      Fa prou esport. (en fa una quantitat suficient)
       
    • Els adverbis gaire, gens i gens ni mica es fan servir en frases negatives.
      No parla gaire. (vol dir que una mica sí que parla)
      No estudia gens. (implica una quantitat nul·la)
      No treballa gens ni mica. (una quantitat nul·la amb èmfasi)

Si vols ampliar la informació sobre aquests adverbis, pots consultar la fitxa dels quantitatius.

Bàsic 2

  • Preposicions i adverbis de lloc 
De direcció
 cap a
 entre
 fins a
 amunt

 endavant
 endins
 enlaire
 tocant a
 al voltant (de)
 pels voltants (de)   
 avall
 endarrere
 enfora
 tot dret
De situació
 a banda i banda
 a cada costat

 a cobert
 a l'exterior
 a terra
 dins (de)
 esquerra
 allà, allí
 davant
 al voltant (de)
 al costat (de)
 a dalt (de)
 al capdamunt

 pujant a mà esquerra
 baixant les escales
 al final
 al pis de sobre
 a dalt de tot
 enmig
 al mig
 a l'aire lliure
 a l'interior
 enlaire
 fora
 dreta
 aquí
 darrere
 entre
 al bell mig
 a baix
 al capdavall
 pujant a mà dreta      
 pujant la rampa
 al començament
 al pis de sota
 a baix de tot
  • Adverbis i expressions de temps
 primer
 després
 llavors
 aleshores
 tot seguit
 a continuació           
 l'altre dia
 al cap d'una estona                
 de seguida
 de sobte
 més tard
 finalment
 l'endemà 
 durant…

Bàsic 3

Els adverbis també o tampoc

Per afirmar i negar fem servir adverbis.

Adverbis d'afirmació Adverbis de negació

també 
i tant
de debò
de veritat
no
no pas
tampoc
de cap manera
per res del món
  • Per reafirmar i expressar coincidència en una frase afirmativa fem servir també.
    M’han dit que demà aneu a teatre amb la colla. Nosaltres també hi vindrem.
     
  • En canvi, per expressar la coincidència en frases negatives, fem servir tampoc.
    Aquest cap de setmana no sortirem.
    Nosaltres tampoc. Preferim quedar-nos a casa.

MAI, ENLLOC, TAMPOC

   sempre    mai En Pere va sempre amb tren, però en Joan no hi va mai.
 pertot enlloc Al balcó hi havia formigues pertot, però a l'apartament no n'hi havia enlloc.  
 també    tampoc   —Els meus germans són alts. —Doncs els meus també.
—A mi no m’agrada el teatre, i a tu? —A mi tampoc.

Elemental 1

Estructures comparatives d’igualtat

  • Construccions que expressen igualtat:

    tan… com…, tant l’un com l’altre, ni l’un ni l’altre, tots dos, l’un... i l’altre…, igual de… que…

    La Jordina és tan professional com la Neus.
    Tant l’un com l’altre s’esforcen a millorar. Tant l’una com l’altra s’hi esforcen.
    Ni l’una ni l’altra són bones persones. Ni l’un ni l’altre juguen bé.
    Tots dos viuen a ciutat. Totes dues viuen en un pis.
    L’una és grisa i l’altra no. L’un és blanc i l’altre vermell.
    Treballo tan intensament com voldria.
    Juga igual de malament que el seu germà.

     
  • Cal distingir tan… com de tant… com:

    La Joana és tan eficient com l’Elisenda.
    Vindré tan aviat com em deixin sortir de la feina.

    En van parlar tant com van poder.
    T’ho ha explicat tant a tu com a ella.
    De xerraire, ho és tant com sa germana.

     

Estructures comparatives de desigualtat

  • Construccions que expressen desigualtat, que poden ser de superioritat o d’inferioritat:

    • més… que…, millor que són construccions de superioritat
    • menys… que…, pitjor que són construccions d’inferioritat

    Guanya més diners la Marta que no pas en Joan.
    És més puntual en Pere que la Mercè.
    Tenim un local millor que no pas ells.
    Tenen un pis més ampli que nosaltres.
    Corre més que ningú.

    El meu germà té menys roba que jo.
    Ho fem pitjor nosaltres que ells.
     

Filtres

Nivell