2. Els noms i els adjectius
Bàsic 1
Els noms
Un nom és una paraula que serveix per designar objectes, persones, idees… Són noms paraules com ara elefant, pi, taula, moble, felicitat, Catalunya, ordinador…
Tots els noms tenen un gènere determinat, masculí o femení, i els podem assignar un nombre, singular o plural.
→ elefant és un nom masculí singular; taula és un nom femení singular
→ elefants és un nom masculí plural; taules és un nom femení plural
Pots consultar les fitxes del gènere i del nombre.
Classificació dels noms
- Els noms comuns fan referència a objectes, éssers animats, éssers inanimats o conceptes. S’escriuen en minúscula.
dona, lleó, muntanya, diners, simpatia…
- Els noms propis designen individualment un ésser únic, un lloc concret. S’escriuen en majúscula inicial i són els noms de persona, els noms de lloc, els noms dels països i dels personatges de ficció.
la Joana, en Pere, el Montseny, Alacant, Palma, Andorra, la Catalunya del Nord, la Unió Europea, en Massagran…
Els adjectius
Els adjectius serveixen per descriure les persones, els animals i les coses. Indiquen les qualitats i les característiques dels éssers o les coses.
La noia curiosa mirava per la finestra oberta.
Els adjectius poden tenir diferent gènere, masculí o femení, o nombre, singular o plural. Els adjectius coincideixen en gènere i nombre amb el nom que complementen.
la samarreta vermella, el llibre blanc, la noia simpàtica, el país extraordinari, els viatges interessants
Els gentilicis
Els gentilicis són els noms i els adjectius amb què es designa les persones i els objectes en relació amb el lloc de procedència.
de Catalunya > català
del Brasil > brasiler
del Marroc > marroquí
Per tant, relacionen un nom propi amb un nom comú o un adjectiu:
Aquest cuiner català és conegut arreu del món.
A la classe hi ha senegalesos, russos, colombians i un alumne veneçolà.
Tot seguit hi ha una llista de llocs amb el gentilici corresponent:
de l’Àfrica > africà, africana
d’Amèrica > americà, americana
de l’Àsia > asiàtic, asiàtica
d’Europa > europeu, europea
d’Albània > albanès, albanesa
del País Basc > basc, basca
del Brasil > brasiler, brasilera
de Colòmbia > colombià, colombiana
de França > francès, francesa
del Marroc > marroquí, marroquina
de Rússia > rus, russa
del Senegal > senegalès, senegalesa
d’Ucraïna > ucraïnès, ucraïnesa
de Veneçuela > veneçolà, veneçolana
Pots consultar la llista completa de gentilicis a la fitxa corresponent.
Bàsic 2
D’alguns noms comuns podem obtenir el nom d’algunes activitats, oficis o professions. Això ho fem afegint algunes lletres als noms:
jardí > jardiner
carta > cartera
camió > camionera
| Sufix que afegim al nom | Nom de l’ofici, l’activitat o la professió |
|---|---|
| -er, -era -aire -à, -ana -ant -ista -or, -ora |
fusta > fuster, fustera; carta > carter, cartera escombra > escombriaire cirurgia > cirurgià, cirurgiana estudiar > estudiant piano > pianista; trompeta > trompetista jugar > jugador, jugadora |
Bàsic 3
Els adjectius superlatius i els diminutius
- Els adjectius superlatius expressen una qualitat o modalitat en un nivell d'intensitat màxim. Per formar els adjectius superlatius fem servir els sufixos següents:
| Adjectiu superlatiu | Terminació | Adjectiu superlatiu |
|---|---|---|
| ple negre sec content gruixut |
-íssim -íssima -íssims -íssimes |
pleníssim, pleníssima, pleníssima, pleníssimes negríssim, negríssima, negríssims, negríssimes sequíssim, sequíssima, sequíssims, sequíssimes contentíssim, contentíssima, contentíssims, contentíssimes gruixudíssim, gruixudíssima, gruixudíssims, gruixudíssimes |
- L’adjectiu diminutiu afegeix una idea de petitesa o una connotació afectiva. Es forma amb els sufixos següents:
| Adjectiu | Terminació | Adjectiu diminutiu |
|---|---|---|
| petit groc bonic curt calent |
-et -eta -ets -etes |
petitet, petiteta, petitets, petitetes groguet, grogueta, groguets, groguetes boniquet, boniqueta, boniquets, boniquetes curtet, curteta, curtets, curtetes calentet, calenteta, calentets, calentetes |
Elemental 2
Els plural dels substantius i els adjectius
- La formació del femení es fa afegint una -a a la forma no marcada, que correspon a la forma del masculí singular. Per formar el plural, cal afegir-hi una -s, i si volem formar el femení plural, s’hi afegeix -es. A la llista següent hi ha adjectius bàsics en què per aplicar-hi aquest paradigma hi ha canvis ortogràfics.
| Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural |
|---|---|---|---|
| verd dolent rodó nostre groc nebot blau lleig boig tranquil blanc ros oncle |
verda dolenta rodona nostra groga neboda blava lletja boja tranquil·la blanca rossa tia |
verds dolents rodons nostres grocs nebots blaus lletjos bojos tranquils blancs rossos oncles |
verdes dolentes rodones nostres grogues nebodes blaves lletges boges tranquil·les blanques rosses ties |
- Hi ha adjectius que tenen una forma de plural no diferenciada entre el masculí i el femení.
| Masculí i femení singular | Masculí i femení plural | ||
|---|---|---|---|
| corrent amable integral marró violeta |
corrents amables integrals marrons violetes |
Derivats
| Noms abstractes | ||||
|---|---|---|---|---|
| -etat | -itat | -ància | -ió | -dat, -tat |
| sobri > sobrietat notori > notorietat segur > seguretat escàs > escassetat breu > brevetat arbitrari > arbitrarietat contrari > contrarietat |
tenaç > tenacitat capaç > capacitat periòdic > periodicitat còmic> comicitat elèctric > electricitat probable > probabilitat idoni > idoneïtat |
constant > constància abundant > abundància elegant > elegància extravagant > extravagància exuberant > exuberància ignorant > ignorància intolerant > intolerància |
indecís > indecisió | mal > maldat igual > igualtat cruel > crueltat |
| Tendència o propensió | ||
|---|---|---|
| -ós, -osa | -enc, -enca | |
| roca > rocós, rocosa seda > sedós, sedosa llard> llardós, llardosa càrrega > carregós, carregosa espai > espaiós, espaiosa |
Nadal > nadalenc, nadalenca Pirineu > pirinenc, pirinenca agre > agrenc, agrenca estiu> estiuenc, estiuenca pissarra > pissarrenc, pissarenca roig > rogenc, rogenca |
|
Podeu ampliar la informació sobre derivació amb la fitxa dels processos de formació lèxica.
Enllaços relacionats
Filtres
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 11. Les oracions subordinades
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 2. Processos de formació lèxica
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...