29. Verbs amb pronom

Hi ha formes verbals que tenen un pronom al costat del verb, una partícula invariable que hem de tenir en compte quan fem frases.

DIR-SE

• El fem servir per presentar-nos, per dir el nom.
     Em dic Gemma. Em dic Màrius.
     I tu, com et dius? I ell, com es diu?
     Ens diem Mariona i Carles. I vosaltres, com us dieu?
     Es diuen Jep i Fidel.

LLEVAR-SE, PENTINAR-SE, DUTXAR-SE…

• Aquests verbs expressen accions sobre el propi cos, per això s’anomenen verbs reflexius.

• Exemples amb altres verbs reflexius.
     Cada dia em dutxo i prenc cafè. Després em rento les dents.
     I tu, et pentines?
     Es vesteix molt de pressa, sempre fa tard.
     Ens aixequem de la cadira quan entra el professor a l’aula.
     Us pinteu les ungles, vosaltres?
     Es toquen l’orella quan juguen a pòquer i es fan senyals.
   

AGRADAR

• Per expressar gustos i preferències fem servir el verb agradar amb el pronom corresponent.
     M’agrada molt parlar amb els amics.
     No li agrada quedar-se a casa quan plou.
     A vosaltres us agrada fer esport?
   
• Cal tenir en compte que el verb anirà en plural quan fem referència a coses plurals.

HAVER-HI

El verb haver-hi serveix per situar.

• Present
     Ara hi ha tres persones.
     Avui hi ha molta gent a classe.
• Imperfet
     Abans hi havia menys cotxes.
     Fa temps hi havia moltes botigues.
• Futur
     Després hi haurà més gent.
     D'aquí un any hi haurà alumnes nous.

Fixeu-vos com es combinen els temps verbals en aquests exemples.
   Ara, a les ciutats de Catalunya, hi ha més parcs.
   Abans hi havia més camps. En el futur, hi haurà més espais per a vianants.

   A les sis hi havia la presentació del disc.
   Ara a les set hi ha una conferència de premsa dels cantants i a les nou hi haurà el concert de presentació de la gira.

HAVER-HI I SER-HI

• hi ha + nom: demanem per algú
     —Que hi ha l’Imma? —Sí que hi és. / No, aquí no hi ha cap Imma. / (No,) no hi és.
     —Que hi ha el senyor Pou? —Sí que hi és. / No, aquí no hi ha cap senyor Pou. / (No), no hi és.
   
• hi és / hi són, en altres casos: demanem per algú
     —Que hi és, (l’Imma)? —No, aquí no hi ha cap Imma. / (No,) no hi és.
     —Que hi és, (el senyor Pou)? —No, aquí no hi ha cap senyor Pou. / (No,) no hi és.
     —Que hi són, (els teus germans)? —Sí que hi són. / (No,) no hi són.
   
• Serveix per diferenciar:

PER IDENTIFICAR
—(Que) és la Marta? —No, és l’Anna.     
—(Que) és l’Enric, aquell? —Sí que és l’Enric.

PER DEMANAR PER ALGÚ
—Que hi és, la Marta? —(No,) no hi és. / Sí, ara s’hi posa.
—Que hi ha la Marta? —Aquí no hi ha cap Marta. / —Sí, ara s’hi posa. 
—Que hi són, els nens? —Em sembla que s’equivoca (t’equivoques). / —Sí, de part de qui? / —Un moment, si us plau.

El verb haver-hi serveix per situar. A l’animació següent s’explica quan fem servir haver-hi i ser.

HAVER-HI / HAVER-N’HI

hi ha + nom (amb article, adjectius…)

n’hi ha (en + hi ha): el nom està substituït pel pronom en

Exemples:

—Hi ha gent a classe? —Sí, hi ha gent.
—Hi ha gent a classe? —Sí, n’hi ha.

—Saps si hi ha un quiosc a prop? —Sí, hi ha un quiosc a prop.
—Saps si hi ha un quiosc a prop? —Sí, n’hi ha un a prop.

—Quants arbres hi ha? —Hi ha cinc arbres.
—Quants arbres hi ha? —N’hi ha cinc.

—A la plaça hi ha una pastisseria i al carrer de Dalt hi ha una altra pastisseria.
—A la plaça hi ha una pastisseria i al carrer de Dalt n’hi ha una altra.

—Que hi ha diners?  —Sí que hi ha diners.
—Que hi ha diners? —Sí que n'hi ha.

Quan diem hi ha i quan diem n’hi ha? Vegem-ho en l'animació següent:

SER-HI / HAVER-HI

• hi ha + nom: demanem per algú o per alguna cosa en un lloc concret.

-Que hi ha l'Anna [a casa]? -Sí que hi és. / No, no hi és.
-Que hi ha el lampista [aquí]? -Sí que hi és. / No, no hi és.
-Que hi ha la llet a la nevera? -Sí que hi és. / No, no hi és.
-Que hi ha els diners a la tauleta? -Sí que hi són. / No, no hi són.

• hi és / hi són, en altres casos: demanem per algú o per alguna cosa en un lloc concret

-Que hi és, l'Anna [a casa]? -Sí que hi és. / -No, no hi és.
-Que hi és, el lampista [aquí]? -Sí que hi és. / -No, no hi és.
-Que hi són, els diners a la tauleta? -Sí que hi són. / No, no hi són.

• Avui, ahir i demà:

-Que hi és, avui l'Anna? -Sí que hi és.
-Que hi era, ahir l'Anna a classe? -Sí que hi era.
-Que hi serà, demà el lampista? -No, no hi serà.
-Que hi són, els diners a la tauleta ara? -Sí que hi són.
-Que hi eren, els ous a la nevera ahir? -No, no hi eren.
-Que hi seran, demà, els llibres a l'aparador? -Sí que hi seran.

-Que hi ha l'Anna ara? -Sí que hi és.
-Que hi havia l'Olga a classe? -Sí que hi era.
-Que hi haurà, el lampista demà? -No, no hi serà.
 

Hi ha alguns verbs que duen pronom. Aquests verbs tenen el complement substituït, és a dir, o hi ha el complement o hi ha el pronom.

• Recordar-se du complement o el pronom en.

• Estar d’acord du complement o el pronom hi.

• Assemblar-se du un complement o el pronom hi.