Publicacions del CNL
-
El gínjol
Els sabors del món
Els sabors del món
4a edició
Tot i que actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes del nostre país, encara és costum menjar-ne a la tardor al Baix Ebre i Montsià, a molts llocs rurals del País Valencià i a la regió de Múrcia. La manera de fer preparacions culinàries amb gínjols és similar a les que es fan amb la poma i també les prunes, ja siguin dolces o salades.
El ginjoler (Ziziphus jujuba) és un arbust o petit arbre de la família de les ramnàcies. Es pensa que és originari del centre i sud de la Xina tot i que es conrea a diversos països de la conca mediterrània des de temps molt antics.
Més informació sobre "El gínjol". -
El lotus de l'Índia o nelumbe
Els sabors del món
Els sabors del món
4a edició
Moltes parts d'aquesta planta són utilitzades en la cuina de l'Índia, Sri Lanka, Tailàndia, Cambodja, el Vietnam i la Xina. Les llavors de lotus són comestibles i segons la medicina tradicional xinesa asseguren la longevitat. Es poden menjar crues i tenen un gust semblant al de les ametlles tendres, encara que són un xic més amargues. També es mengen rostides, com si fossin castanyes, o assecades i rebentades com si fossin crispetes. Igualment, s'empren per elaborar dolços.
Els rizomes tallats en làmines es mengen com a llegums fregits o bullits. També s'arrebossen amb pasta d'arròs per fregir. Com que són un xic insípids, normalment es condimenten amb salses i espècies.
Més informació sobre "El lotus de l'Índia o nelumbe". -
El mango
Els sabors del món
Els sabors del món
4a edició
El mango comú és un arbre tropical que pertany a la família de les anacardiàcies, com ara els festucs i els anacards. Es tracta d'un dels arbres fruiters més grans del món, ja que pot arribar a fer 40 metres d'alt.
A més de poder-los menjar directament, els mangos es fan servir molt a la cuina amb chutneys, adobats en vinagre o bé menjats crus amb sal, bitxo o salsa de soia. Una beguda feta amb mango que és molt popular a Àsia es fa mesclant mangos madurs o polpa de mango, mantega i sucre.
Més informació sobre "El mango". -
La baia de goji
Els sabors del món
Els sabors del món
4a edició
Les baies de goji es poden menjar barrejades amb musli, cereals d'esmorzar, amanides o iogurt. També es poden macerar en alcohol i emprar en plats cuinats com si es tractés d'una pansa de raïm. La melmelada i les postres fetes amb aquest fruit tenen molt bon sabor.
Les baies de goji o cireres goji són unes baies vermelles provinents de l'arç de la Xina o de l'arç. Aquests arbusts són de la família de les solanàcies, com ho són els tomàquets, les patates, els pebrots i les albergínies.
Més informació sobre "La baia de goji". -
El litxi
Els sabors del món
Els sabors del món
4a edició
El litxi es pot menjar cru, en conserva i assecat. Cru, es pot menjar directament, afegint-lo a amanides o farcit de diverses formes, normalment amb ingredients salats per contrastar amb la dolçor del fruit. També se'n fan begudes (amb alcohol o sense), vinagres i melmelades. També es poden usar en pastisseria així com acompanyant plats cuinats.
El litxi (Litchi chinensis) és un arbre propi del clima tropical, del sud de la Xina, de la família de les sapindàcies com ara el longan i el rambutan.
Més informació sobre "El litxi". -
El coco
Els sabors del món
Els sabors del món
4a edició
El coco és un element importantíssim en la gastronomia de molts països de les zones tropicals arreu del món. S'utilitza bàsicament per a l'alimentació en forma de fruit, d'oli o d'una mantega molt digestiva recomanada per fer dieta alimentària. També es pot menjar el margalló de la palma, tot i que si es fa això la palmera mor.
A diversos països asiàtics i africans se'n fan begudes (fermentades o no) a partir de la saba de la planta i, en alguns casos, de les flors.
Més informació sobre "El coco". -
El caragirat o fesolet
Els sabors del món
Els sabors del món
4a edició
Hi ha moltes formes de preparar aquests llegums. Pel que fa a les tavelles, es poden menjar crues o cuinar com si fossin mongetes tendres ja siguin saltades, bullides o en truita. Un cop la tavella madura, els fesols també es poden cuinar com si es tractessin de mongetes seques.
És una de les lleguminoses cultivades més importants de les zones tropicals i subtropicals semiàrides. Està estesa per Àsia, Àfrica (d'on sembla originària), sud d'Europa i Amèrica Central i del Sud.
Més informació sobre "El caragirat o fesolet". -
La sordonaia
Els sabors del món
Els sabors del món
4a edició
La sordonaia és popular en la gastronomia coreana, en la cantonesa - especialment en la de Hong Kong - i en la japonesa. Es pot menjar crua en amanida (és comú a Corea), saltada amb oli i una mica d'aigua, així com bullida (en sopa, per exemple). Cal evitar-ne la cocció en excés ja que si no té un gust massa amarg.
La sordonaia també coneguda amb els noms de, coronària, camamilla borda i ull de bou.
Més informació sobre "La sordonaia". -
Huntun fregit de botifarra brisa
Els sabors del món
Els sabors del món
2a edició
En Víctor i en Francesc o en Francesc i en Víctor són, en l'actualitat, dos dels cuiners més reconeguts de Santa Coloma. Una vegada més han volgut aportar el seu granet de sorra a la mostra de «Els sabors del món». En aquest cas amb la confecció d'un plat de fusió en què es combina el huntun fregit amb la botifarra brisa.
A la fitxa trobareu la recepta de Huntun fregit de botifarra brisa
Més informació sobre "Huntun fregit de botifarra brisa". -
El iogurt
Els sabors del món
Els sabors del món
2a edició
El iogurt té una funció estructural perquè és una font de proteïnes que ajuda a la formació i al manteniment dels teixits, músculs i òrgans. Aporta calci i vitamina D, que també són nutrients clau per mantenir els ossos i les dents sans i forts.
En cultures que tenen dificultat per digerir productes lactis, el calci s'obté d'altres fonts, com els llegums (incloent-hi la soja), les llavors (com el sèsam), les espines de peix petit i algunes hortalisses de fulla verda.
Més informació sobre "El iogurt".