Publicacions del CNL

Els sabors del món

5a edició

La mongetera azuki és una espècie de planta anual enfiladissa que pot arribar a tenir una alçària de 20 m. Té les fulles trifoliolades, fa unes flors de color groc pàl·lid i unes tavelles llargues i primes. Les llavors solen ser de color vermell terrós però, també, n'hi ha de blanques, grogues, marrons, negres i amb taques. Aquest llegum, considerat d'origen relativament recent, es cultiva molt a l'Àsia oriental i l'Himàlaia per les seves llavors que fan uns 5 mm de llargada.

Els sabors del món

5a edició

Llobí, tramús, tramús blanc, txotxo, llobí blanc o llupí blanc són alguns dels noms que rep aquesta planta i el seu fruit que és un llegum de consum popular. El nom tramús, en plural tramussos -molt usat a València i Catalunya-, deriva de l'àrab at-turmus que, a la vegada, prové del grec θέρμος. De vegades, el nom castellà almorta és aplicat al llobí erròniament ja que aquest nom correspon a la guixa (Lathyrus sativus), una altra espècie de planta comestible.

Els sabors del món

5a edició

És una herba voluble, d'uns 40 cm d'alçada, que fructifica en tavelles que contenen, generalment, dues llavors anomenades llentilles. Les llavors tenen una forma semblant a una lent òptica biconvexa (la paraula lent deriva precisament del nom llatí de la llentia, lens). És una planta de conreu molt antiga, present ja en el neolític, i probablement originada al Pròxim Orient. Actualment, juntament amb la soia (Glycine max), és la lleguminosa de més consum.

Els sabors del món

5a edició

La pitahaya és el fruit de diverses espècies de cactus tropicals del gènere americà Hylocereus. Les espècies comercials més comunes inclouen les que tenen el fruit vermell per fora i blanc per dintre (Hylocereus undatus), les del fruit vermell dins i fora (H. costaricensis) i les del fruit groc per fora i blanc per dintre (H. megalanthus).

Els sabors del món

5a edició

Herba robusta i perenne amb rizomes subterranis carnosos i fulles molt llargues. Les varietats cultivades són estèrils i desenvolupen els seus fruits sense necessitat de pol·linització. Els plàtans de cuinar pertanyen al mateix grup botànic que la banana o el plàtan de postres, però normalment són variants triploides. Tots els membres del gènere Musa són originaris de les regions tropicals del sud-est asiàtic i d'Oceania.

Els sabors del món

5a edició

El ginkgo és un arbre dioic i caducifoli que té el tronc erecte i ramificat. La seva escorça és de color
marró clar a fosc i té fissures reticulars i rugoses, que en els arbres vells recorda el suro. El reconeixem
a primer cop d'ull per les seves fulles flabel·lades (en forma de ventall), que prenen un color
groc daurat a la tardor. Poden tenir de 30 a 40 m d'alçària (alguns espècimens a la Xina superen els
50 m) i una circumferència de fins a 4 m. Té diversos usos, tant en la gastronomia, com en la medicina
tradicional xinesa, i es planta també com a ornamental.

Els sabors del món

5a edició

Planta enfiladissa anual amb tiges que poden arribar als 5 metres de llarg o més. Té les fulles simples, grans i piloses i les flors són grogues. Els fruits, de 15 a 30 centímetres de llarg, s'assemblen a un cogombre (Cucumis sativus) o a un carabassó (Cucurbita pepo), però amb unes crestes longitudinals característiques. Existeixen tres varietats principals: una de cultivada amb el fruit comestible i dues de silvestres amb els fruits molt més amargs.

Els sabors del món

5a edició

La soia és una planta herbàcia de la família de les fabàcies originària de l'est d'Àsia, molt consumida a la Xina, al Japó, a Corea i a Taiwan. Actualment es cultiva en gran quantitat a tota Àsia, als Estats Units i a l'Amèrica del Sud (Brasil, Argentina i Paraguai). La soia, als Països Catalans, és cultivada principalment a les Illes Balears. Aquesta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, tot i que algunes de silvestres creixen en prats i estepes.

Els sabors del món

4a edició

El creixen s'utilitza principalment en la preparació d'amanides i afegir unes fulles de creixen a una amanida verda convencional va molt bé per contrarestar el gust una mica insípid de l'enciam comercial. El creixen cuinat també es pot fer servir per a cremes o sopes. Les fulles tendres serveixen per decorar plats o com a guarnició de carns fredes i peixos. El seu gust recorda al de la mostassa, tot i que és un xic més suau i dolç.

El creixen (Nasturtium officinale) és una herba de llocs humits de la família de les brassicàcies, com també ho són la col, el bròquil i la mostassa.

Els sabors del món

4a edició

Gairebé totes les parts del sequi es poden menjar. Els fruits es poden menjar crus o cuits i afegits a les amanides i salses sovint marinats amb llimona. També se'n poden menjar els llucs i les fulles tendres cuits o afegint-los a les sopes. L'arrel, també comestible i de consistència similar a la patata, es pot preparar de diverses maneres.

El sequi (Sechium edule) és una liana comestible dins la família de les cucurbitàcies, com ara el cogombre, el meló i la carbassa.