Publicacions del CNL

Els sabors del món

1a edició

L'ocra -també anomenada gombo, gumbo o ocro- és una planta emprada des de fa 4.000 anys. En anglès se la coneix com a lady's fingers («dits de senyora»). El seu ús està molt més popularitzat als Estats Units i Àsia que no pas a Europa.De l'ocra se'n menja el fruit, que és utilitzat com a verdura -bullida, fregida o arrebossada- o espècia.

A la fitxa trobareu un plat de la cuina indopakistanesa que s’elabora amb aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

La maduixa és una fruita de nom llatí fragaria, que significa «aromàtic». I és que el seu gust dolç, la vermellor de la seva pell i les seves propietats medicinals i estètiques ja eren conegudes a l'antiga Roma. Durant l'edat mitjana, les maduixes simbolitzaven la pau, la prosperitat i la perfecció.A diferència d'altres fruites, les llavors de la maduixa en recobreixen la pell, i si us hi entreteniu una mica, en comptareu unes 200.

A la fitxa trobareu una recepta local que utilitza aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

El lavash és un tipus de pa molt present en països com Síria, el Líban o l'Iran. A Armènia ha esdevingut un símbol nacional. El lavash pren formes diferents segons la regió. Així tant pot ser tou i flexible com cruixent i trencadís. Aquesta versatilitat de formes fa que cada poble l'empri de diverses maneres: com si fos una cullera o un plat, o fins i tot com una cassola o un tovalló.

A la fitxa trobareu la recepta de la cuina armènia per elaborar aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

L'arròs és una planta gramínia que ocupa grans extensions de la superfície conreada de la Terra. És un aliment bàsic per a la majoria de la població del món. Es creu que la meitat de les calories que consumim provenen directament de l'arròs. Es va començar a cultivar fa uns 7.000 anys a la Xina i a l'Índia i, des d'allà va passar a la resta d'Àsia, Àfrica, Europa i, més tard, a Amèrica.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina turca que utilitza aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

El fonio és un dels cereals més antics -potser el més antic- de l'Àfrica Occidental. Algunes llegendes el situen amb l'origen de l'univers; de fet, el gra del fonio és el po, que significa «germen del món». Pot créixer en sòls no gaire fèrtils i en climes amb un règim de pluges força variable.Durant molt de temps va ser un producte marginal. Avui dia torna a estar valorat. Del fonio se n'aprofita tot: els animals en mengen la palla i amb les llavors se'n pot fer cuscús, pa, farinetes o cervesa. La palla també serveix com a material de construcció.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina de Guinea Conakri que utilitza aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

Les faves són les llavors d'una planta lleguminosa herbàcia que pot arribar a fer un metre d'alçada. Té la forma d'una mongeta verda grossa. Es recol·lecta durant l'hivern i la primavera. Les faves s'han consumit com a aliment des de l'antiguitat a Israel, Egipte, Grècia i Roma, on tenien fama d'augmentar la virilitat dels homes. Sembla que també prové de Roma el costum de posar una fava seca dintre d'un tortell amb motiu d'una festa i coronar rei la persona que la troba.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina catalana que utilitza aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

El pa de pita és un pa aplanat, arrodonit o ovalat, fet de blat amb llevat o sense. És molt comú als Balcans, Grècia, Turquia, l'Orient Mitjà o la península Aràbiga. Els historiadors el consideren un aliment molt antic perquè no calia forn o altres utensilis per elaborar-lo.L'ús del pa de pita és diferent segons la cultura. En diversos països africans es fa servir com un cobert, mentre que en regions més properes a la Mediterrània s'usa com a suport per posar-hi altres aliments.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina turca on s’utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El bacallà és un peix que viu en mars freds de l'Atlàntic Nord. La mida oscil·la segons l'espècie. Els més grans poden pesar cent quilos i fer 2 metres de llarg. El bacallà ha estat important per a l'alimentació de diversos pobles, com ara la dels americans nadius. Entre els europeus, els víkings i els bascos van ser els primers a pescar-los. Per conservar-los d'un viatge tan llarg de retorn a casa, els assecaven o bé els salaven.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina catalana que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

L'enciam espàrrec és un tipus d'enciam cultivat tradicionalment a la Xina. Té un tronc robust, de 15 a 20 cm d'alt i de 3 a 4 cm de gruix, i unes fulles llargues, verdes i estretes. Es fa servir com a verdura. El tronc, quan es talla en rodanxes, deixa anar una saba blanca molt aromàtica i de textura viscosa. Generalment es cou i se serveix acompanyant altres aliments com el pollastre, el porc o les gambes. És adequat també per cuinar-lo al wok, amb altres verdures.

A la fitxa podeu veure un plat de la cuina xinesa que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El xai és una ovella que té menys d'un any i que arriba fins als 8 quilos de pes. Ha estat criat pels humans des de fa 9.000 anys i això el converteix en el tipus de bestiar que ha estat domesticat des de fa més temps. A la cuina mediterrània és un ingredient càrnic habitual així com a la cuina índia i part de la xinesa. A l'Argentina és un dels menjars més valorats de la regió de la Patagònia. També el podem trobar en algunes cuines del Magrib, on són molt coneguts els tagín de xai (estofats amb verdures típics del nord d'Àfrica).

A la fitxa podeu veure un plat de la cuina truca que utilitza aquest ingredient.