11. El missatge de veu i la conversa telefònica

El missatge de veu

El missatge de veu és un mitjà de comunicació unidireccional i asíncron.

És unidireccional perquè no hi ha interacció entre l'emissor i el receptor, i és asíncron perquè no és simultani en el temps.

Característiques del missatge de veu:

• Ha de ser breu i concís perquè la comunicació sigui eficaç.
   
• Cal que la informació important aparegui al principi o al final del missatge i que estigui ben ordenada.
   
• Pot servir per deixar un avís enregistrat que respongui a la persona que truca, o bé pot ser un missatge o un encàrrec que deixem quan truquem a algú que no respon.

La conversa telefònica

La conversa telefònica és una forma de comunicació immediata i simultània, tot i que les persones que hi participen són en llocs diferents.

Això determina l'ús d’algunes formes lingüístiques, com ara els demostratius (aquest, aquell; això, allò).

El tema de les trucades pot ser molt divers:

Preguntar per l'estat d'algú..
Concertar una cita.
Felicitar algú.
Convidar algú a una festa, una reunió...
Informar d'algun fet.
Sol·licitar un servei.
Fer una reclamació.

Malgrat el seu caràcter espontani, les converses telefòniques solen tenir algunes estructures fixades.

Per saludar: Hola, Bon dia, Bona tarda...

Per respondre el telèfon: Digui?, Mani'm...

Per preguntar la identitat de qui parla: Qui és?, Amb qui parlo? Qui truca?...

En les converses formals, cal saludar, presentar-se i explicar l'objectiu de la trucada:

Bon dia, soc en Joan Pla, de la gestoria Avanti, truco per...

Es fa servir la tercera persona (vostè) per adreçar-se a l'interlocutor:

Truco per fer-li una enquesta sobre els hàbits de...

*En les converses informals s'empra la segona persona (tu):

Et truco per si vols venir a fer un cafè.