Cercar Cerca avançada
Tornar

11. Les oracions subordinades

Elemental 2

Oracions substantives

Sovint trobem frases en què hi ha dos verbs i donem informació sobre alguna cosa que algú ha dit. Si algú pregunta “Com et dius?”, puc explicar que “Em pregunten com em dic” o “Em van preguntar com em deia”. En aquests casos, els temps verbals de la frase estan marcats per quin és el temps verbal de l’oració principal: em pregunta, m’ha preguntat, em va preguntar…

Les frases en què s’explica alguna cosa que algú ha dit són frases amb informació reportada. Tot seguit en presentem alguns exemples introduïts per si o per que:

Algú diu… Algú explica què han dit…

Volen un advocat d’ofici?
 

Ha vist mai l’acusat?
 

Va veure l’acusat aquell dia?
 

Em pregunta si volem un advocat d’ofici.
Em va preguntar si volíem un advocat d’ofici.

Em pregunta si he vist mai l’acusat.
Em va preguntar si havia vist mai l’acusat.

Em demana si vaig veure l’acusat aquell dia.
Em va demanar si havia vist l’acusat aquell dia.

No conec aquest senyor.

 

Tornaré aviat.
 

He arribat massa d’hora.
 

Et vaig veure per la finestra.
 

No hi ha hagut cap detingut.
 

Calleu!

Declara que no coneix aquell senyor.
Ha declarat que no coneixia aquell senyor.
Va declarar que no coneixia aquell senyor.

Explica que tornarà aviat.
Va explicar que tornaria aviat.

Assegura que ha arribat massa d’hora.
Va assegurar que havia arribat massa d’hora.

Confessa que l’ha vist per la finestra.
Va confessar que l’havia vist per la finestra.

Confirma que no hi ha hagut cap detingut.
Van confirmar que no hi havia hagut cap detingut.

Ens diu que callem.
Ens van dir que calléssim.

No el conec.
 

No el vaig veure.

No l’havia vist mai.

Nega que el conegui.
Va negar que el conegués.

Va negar que l’hagués vist.

Va assegurar que no l’havia vist mai.

Interrogatives indirectes

Hi ha la mateixa correspondència entre els temps verbals que hi ha a les interrogatives indirectes, en què reportem informació. Fixeu-vos que l’oració subordinada actua de complement directe.

Interrogativa directa Interrogativa indirecta: informació reportada
On vius? Li pregunta on viu.
Pregunta-li on viu.
Li va explicar on vivia.
Li va preguntar on vivia.
Li ha preguntat on viu.
Quan has arribat? Li comenta quan ha arribat.
Li pregunta quan ha arribat.
Li va preguntar quan havia arribat.
Qui és? Com es diu? Per què ha arribat tan tard? Li pregunta qui és, com es diu i per què ha arribat tan tard.
Li explica qui és, com es diu i per què ha arribat tan tard.
Li va preguntar qui era, com es deia i per què havia arribat tan tard.
Li va explicar qui era, com es deia i per què havia arribat tan tard.

Trobaràs més informació sobre l’ús i la correspondència dels temps verbals en aquesta fitxa.

Subordinades amb infinitiu

En aquest cas, l’oració subordinada fa de subjecte i presenta una construcció amb verb en infinitiu o que. La correspondència de temps verbals es representa al quadre següent.

Construcció verbal Correspondència verbal Exemple
en present + infinitiu Convé anar-hi.
És aconsellable anar-hi.
+ que + present de subjuntiu Convé que ells hi vagin.
És recomanable que ell hi vagi.
en condicional + infinitiu Convindria anar-hi.
Seria aconsellable anar-hi.
+ que + imperfet de subjuntiu Convindria que ells hi anessin.
Seria recomanable que ell hi anés.

Etiquetes: adjectiva, correspondència, indirecta, informació, interrogativa, preguntes, reportada, subordinada, substantiva, temps, temps verbals

Filtres

Nivell