Tornar
2. Processos de formació lèxica
Elemental 1
La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’una arrel a la qual s’afegeixen sufixos o terminacions per obtenir paraules noves amb significats nous:
mar: marí, marina, mariner, maresme, marítim, maror, mareig…
hivern: hivernacle, hivernal, hivernada…
En aquest cas, mar i hivern són arrels, i són noms amb un significat ple. Però hi ha altres casos:
dorm-: dormir, dormilega, endormiscar-se, adormir-se, dormitori…
En aquest darrer cas, l’arrel coincideix amb la tercera persona verbal del present del verb dormir.
Sufixos per a la derivació
Fem servir sufixos per:
- expressar conjunts i quantitats: -ada, -at, -menta: ventada, aiguat, xerramenta...
- establir mides diverses: -et, -eta com a diminutius; -às, -assa com a augmentatius: personeta, cotxàs…
- definir dimensions: -ària, -ada: amplària, llargada…
- anomenar arbres fruiters: -er, -era: taronger, esparreguera, tomaquera…
També podem fer servir sufixos augmentatius per expressar valoracions positives o valoracions negatives:
- expressem admiració o fem valoracions positives: -arro, -arra; -às, -assa
tema > temarro, veu > veuarra;
peu > peuàs, partit > partidàs, festa > festassa, casa > casassa…
- expressem menyspreu o valoracions negatives: -ot, -ota
vestit > vestidot, gos > gossot
cadira > cadirota, veu > veuota, paraula > paraulota
Terminacions per a la derivació
- Noms derivats d’altres noms
| Terminacions | Derivats |
|---|---|
| -ista | flauta → flautista guió → guionista recepció → recepcionista dent → dentista |
| -ta | gimnàs → gimnasta astronau → astronauta |
- Noms cultes derivats d’altres noms
| Terminacions | Ell és... | Ella és... | Es dedica a... |
|---|---|---|---|
| -leg, -loga | psiquiatre químic informàtic biòleg antropòleg filòleg |
psiquiatra química informàtica biòloga antropòloga filòloga |
la psiquiatria la química la informàtica la biologia l'antropologia la filologia |
| -ista | dentista oculista |
dentista oculista |
l’odontologia l’oftalmologia |
| altres... | advocat etnògraf |
advocada, advocadessa etnògrafa |
advocacia etnografia |
- Noms derivats de verbs
| Terminacions | Derivats |
|---|---|
| -all | mirar → mirall ventar → ventall raspar → raspall |
| -dor | abocar → abocador rebre → rebedor recollir → recollidor |
| -dora | aspirar → aspiradora calcular → calculadora rentar → rentadora |
- Noms derivats de verbs per expressar l’acció i l’efecte d’un verb
| Terminacions | Derivats |
|---|---|
| -ció | congelar → congelació indicar → indicació pronunciar → pronunciació publicar → publicació |
| -sió | adherir → adhesió decidir → decisió expulsar → expulsió tensar → tensió |
- Noms derivats d’adjectius, equivalents a noms abstractes
| Terminacions | Derivats |
|---|---|
| -esa | savi → saviesa calb → calbesa honrat → honradesa ferm → fermesa àcid → acidesa tímid → timidesa |
- Verbs derivats de noms
| Terminacions | Derivats |
|---|---|
| -ejar | feina → feinejar |
| -itzar | teoria → teoritzar |
| -ificar | escena → escenificar |
- Verbs derivats d’adjectius
| Terminacions | Derivats |
|---|---|
| -itzar | impermeable → impermeabilitzar independent → independitzar àgil → agilitzar agut → aguditzar mimètic → mimetitzar privat → privatitzar |
| -ificar | simple → simplificar tècnic → tecnificar unit → unificar |
- Verbs derivats de verbs, amb un valor intensiu
| Terminacions | Derivats |
|---|---|
|
-ejar |
dormir → dormisquejar cantar → cantussejar ploure → plovisquejar |
| -assar | allargar → allargassar |
Els superlatius
- Les terminacions dels adjectius -íssim i -íssima indiquen un grau alt d’intensitat.
Aquest pis és petitíssim.
És una persona intel·ligentíssima.
Té un fill altíssim.
Van preparar una activitats divertidíssimes.
- En alguns casos es produeixen canvis ortogràfics respecte de l’adjectiu i, fins i tot, canvis en la forma de la paraula.
Avui el cel és blavíssim. (blau)
Això que dius és gravíssim (greu)
El teu amic és pesadíssim. (pesat)
El paper de la paret s’ha de canviar, està groguíssim. (groc)
Tenen un jardí grandíssim. (gran)
- Hi ha alguns superlatius irregulars.
Va trobar una solució òptima al problema. (molt bona)
Viu en un país paupèrrim. (molt pobre)
Hi ha una diferència mínima entre les dues propostes. (molt petita)
Els beneficis d’aquesta temporada han estat ínfims. (molt baixos)
És un escriptor pèssim, però no ho vol reconèixer. (molt dolent)
- Els adjectius bo i dolent formen els superlatius el millor i el pitjor respectivament. Aquests adjectius tenen forma femenina, bona i dolenta, i formen els superlatius la millor i la pitjor respectivament.
Aquesta pintora és la millor artista que hi ha a la galeria d’art.
Li has donat el pitjor consell que he sentit mai.
Podeu repassar la fitxa sobre l’ús de bé, bo, dolent i malament per ampliar aquesta informació.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 20. Sons en contacte
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català