12. El subjecte

Intermedi 1

El subjecte d’una oració designa la persona o la cosa a la qual s’atribueix el predicat, és a dir, l’acció expressada pel verb.
En Joan estudia.
Els nens ja dormen.

Poden fer de subjecte d'una oració	Exemples
Un pronom Un nom Un sintagma nominal Un sintagma nominal coordinat Una oració d’infinitiu Una oració substantiva	Nosaltres estudiàvem física. Nena, vine! Les classes de batxillerat estan molt plenes. Les sabates negres i la faldilla llarga fan conjunt. Cantar bé no és fàcil. Que sigui lent no vol dir que sigui ruc.

El subjecte sempre concorda amb el verb en persona (1a, 2a o 3a) i nombre (singular o plural).
Jo menjo pomes. (1a persona singular)
Ells mengen peres. (3a persona plural)
L’ordre usual d’una frase és subjecte + predicat.
   La Maria escriu cartes.
   subjecte   predicat

Però de vegades invertim l’ordre i col·loquem una coma per marcar-ho.

   Escriu cartes, la Maria.
    predicat       subjecte
En les frases imperatives, el verb i el subjecte solen anar separats, també, per una coma.
Nens, veniu!

En una frase podem trobar el subjecte elidit quan ja sabem quin és pel context o, senzillament, quan no n’hi ha, com passa amb els verbs impersonals.
Plou molt. (impersonal)
Últimament em marejo molt. (elidit: jo)
El subjecte no es pot substituir quasi mai per un pronom feble. Quan sí que es pot, ho fem amb el pronom en.
Enguany de maduixes en surten moltes.
(Enguany surten moltes maduixes)

Etiquetes: subjecte