Cercar Cerca avançada
Tornar

26. L'esquema i el resum

Intermedi 3

L’esquema


Un esquema és una eina que ens serveix per presentar de manera simplificada un seguit d’idees complexes. Ens pot ajudar a entendre diverses idees i com es relacionen per bastir un discurs o seguir el fil d’una argumentació. Per tant, ens pot ser útil per planificar un text, o bé per entendre un escrit o un àudio del qual volem extreure informació, per opinar o resumir.

L’objectiu de l’esquema és mostrar de manera gràfica la idea principal d’un tema i les idees secundàries que s’hi relacionen.

Alguns consells per elaborar un bon esquema:

  • Si volem fer un esquema a partir d’un text o d’un àudio, abans de l’elaboració, cal llegir atentament el text o escoltar amb molta atenció allò que ens cal esquematitzar. És important disposar de temps per poder-lo llegir o escoltar un parell de vegades com a mínim. Si cal, podem tenir alguna eina de consulta per cercar les paraules o els conceptes que desconeixem.
    • Una primera lectura ens pot servir per entendre el text en general, saber-ne el grau de complexitat i marcar-ne les idees principals.
    • Una segona lectura més atenta ens ha de servir per extreure’n les idees secundàries i com es relacionen.
    • Un cop tinguem un primer esbós de l’esquema, és recomanable fer una lectura ràpida de la font per comprovar que no ens hem deixat res.
    • Cal fer l’esquema seguint un dels models que triem per elaborar-ne la versió definitiva.
  • Si volem fer un esquema per seleccionar informació rellevant i ordenar les idees de manera jeràrquica, per elaborar un escrit o preparar una intervenció oral, cal llegir l’enunciat d’allò que se’ns demana amb exactitud. L'esquema ens ha de servir per tenir les idees anotades i saber com es relacionen jeràrquicament per arribar a una conclusió final.
    • Cal focalitzar el tema i tenir temps per reflexionar sobre les idees que ens agradaria exposar. Pensem algunes paraules clau que creiem que han de sortir en les idees següents.
    • Cal pensar bé la introducció, que ha de ser sintètica i presentar el tema a l’audiència, ja sigui per llegir o per escoltar.
    • Un cop tenim clar de què volem parlar, fem una pluja d’idees de tot allò que en puguem dir. Un bon esquema no ha de tenir gaires idees, però han d’estar argumentades i ben exposades.
    • Un cop tinguem les idees principals, les ordenem perquè tinguin un ordre argumental lògic. Hi hem de posar les paraules clau.
    • Cal que les farcim amb algunes idees secundàries, que poden ser altres opinions, dades d’estudis científics, informacions periodístiques que suporten o rebaten les idees exposades…
    • Un cop les tinguem totes, cal que en fem la versió definitiva. Si cal, hi podem fer alguna fletxa per relacionar-les.

Característiques de l’esquema:

  • La informació ha de ser breu, però completa.
  • Ha de tenir paraules clau i frases curtes sense gaires detalls.
  • Ha d’expressar el màxim d’informació en el mínim espai possible.
  • Pot contenir abreviacions, fletxes i símbols.
  • Cal expressar les idees de manera clara i senzilla.
  • Qui el confecciona s’ha de sentir còmode amb el llenguatge que s’hi fa servir.
  • És preferible que càpiga en una sola cara d’un full.
  • No és important l’ús de convencions tipogràfiques.
  • Podeu fer-hi servir colors, fletxes, subratllats, etc., per facilitar visualment la localització d’idees.

És important recordar que l’esquema és una eina, no és un tipus de text que cal lliurar perquè s’avaluï. Per tant, podeu triar l’estil que us sigui més entenedor i còmode.


Models d’esquema

Els esquemes més habituals fan servir claus, fletxes o bé diagrames.

Podeu consultar la fitxa sobre com generar, seleccionar i ordenar idees per a la preparació de textos i presentacions orals.

Suficiència 1

El resum

Entenem per resum la capacitat de reduir un text a una quarta part del nombre de mots, aproximadament. Amb el resum s’ha d’aconseguir reproduir fidelment, sense copiar, el contingut i l’organització d’un text original, però de manera reduïda.

Cal, doncs, saber-hi distingir primer la informació que és essencial de la que és accessòria, per poder-la expressar després d’una manera condensada i objectiva.

A l’hora de fer un resum cal tenir en compte diversos aspectes:

  • Cal cenyir-se a la informació que hi ha en el text original: es tracta, com s’ha dit abans, de reproduir aquesta informació, però amb menys paraules; no s’han de fer interpretacions personals sobre el contingut del text.
     
  • Hi ha d’haver totes les idees principals del text original, interpretades correctament.
     
  • Cal articular i connectar les idees amb mots de lligam (marcadors textuals, connectors) i amb la puntuació adient: el producte final ha de ser un resum, no un esquema.
     
  • Cal demostrar capacitat de síntesi; és a dir, respectar al màxim el nombre de paraules demanat per al resum.
     
  • No s’han d’afegir al resum comentaris o indicacions del tipus el text / l’autor diu… ens parla de… / conclou dient que…, ja que aquestes estructures donen lloc a un distanciament del text original.
     

Passos que cal seguir per elaborar un resum

  • Lectura atenta i comprensió del text. La lectura del text ha de permetre entendre’n l'estructura, i fixar-se en el contingut del títol i el subtítol, l’estructura en paràgrafs i les dades dels gràfics. A més, és important entendre’n el contingut i prendre consciència de la manera en què presenta les idees principals, les secundàries i la conclusió. Si es tracta d’una presentació oral, cal fer-ne una escolta atenta per a la comprensió completa.
    És important fer dues lectures del text o dues escoltes en cas de presentacions orals: la primera servirà com a primer contacte amb el text o la presentació, mentre que a la segona ens fixem més en l’estructura i les idees que presenta o desenvolupa. Tot seguit reflexionarem sobre el significat global que té.
     
  • Anàlisi i interpretació. Cal segmentar del text i entendre’n la divisió en paràgrafs o apartats per seleccionar-ne la informació més rellevant. Cal que n’identifiquem les idees principals i les organitzem en funció de la importància que tenen. Cal que interpretem el text o la presentació oral, que és el significat que hi donem a partir del nostre propi coneixement.
     
  • Síntesi i producció. Cal que fem servir les nostres habilitats i coneixements per sintetitzar el contingut del document original i reduir-lo a poques línies que reflecteixen els punts més importants del text o la presentació. La redacció del resum ha de reflectir la informació essencial i evitar que hi hagi comentaris personals.
     
  • Redacció. La presentació del resum s’ha de fer en diversos paràgrafs que desenvolupin en algun punt la metodologia, els resultats i les conclusions de l’original.
     
  • Revisió. Cal revisar el text de manera crítica i esmenar-lo si és pertinent.
     

Esquemàticament, aquests passos es poden sintetitzar de la manera següent:

  • Treballem el text o l’àudio original
    • Primera lectura o primera escolta: reconeixem el tema principal.
    • Segona lectura o segona escolta: identifiquem la informació imprescindible i prescindim de la informació accessòria.
    • Esquema del contingut: organitzem la informació visualment.
       
  • Redactem el resum
    • Plantejament general: plantegem les idees principals de manera ordenada.
    • Globalització: eliminem els detalls poc importants del text i analitzem que les idees que hem exposat estiguin ben plantejades pensant en el lector, que no ha llegit l’original.
    • Conceptualització: relacionem les idees que hem exposat amb recursos que expressin causa, conseqüència, comparació…
       
  • Revisem el text

Superior

Normes i directrius per a la preparació de resums

L’Organització Internacional per a l'Estandardització, de nom oficial en anglès International Organization for Standardization i sigles ISO, s’encarrega d’elaborar i publicar estàndards i normes internacionals per molts camps de la indústria i el comerç.

Entre aquestes normes hi ha l’ISO 214:1976, que se centra en com cal tractar el contingut dels documents, quant a la presentació i l’estil. Per tant, aquest estàndard internacional defineix com cal fer un resum, i ho fa amb diversos exemples.

Aquesta norma té diverses adaptacions estatals entre les quals hi ha la norma Z39.14-1987 de l’agència nord-americana ANSI, la norma Z44-004-84 de l’agència francesa AFNOR o la norma UNE 50-103-90 de l’agència espanyola AENOR.

Les idees principals que recullen aquests estàndards

  • El resum ha de representar la informació qualitativa i quantitativa que conté el document.
     
  • Un resum ben elaborat permet que els lectors identifiquin ràpidament el contingut d'un document, que aquest document es presenti de manera precisa i que se’n pugui determinar la pertinència i l’interès per poder decidir si necessiten llegir el document del tot.
     
  • Cal tenir en compte l’audiència a la qual es dirigeix el resum.
     
  • El resum ha d'exposar els objectius principals i l'abast de l'estudi o les raons per les quals s'ha escrit el document.
     
  • El resum ha de ser autosuficient, és a dir, ha de ser prou entenedor perquè el lector no necessiti accedir a l’original.
     
  • Un bon resum ha de contenir la informació bàsica de l’original i conservar-ne l’estil.

Què no és un resum?

  • Un resum no és una anotació, entesa com a comentari o explicació.
     
  • Un resum no és un extracte, entès com una o diverses parts del document extretes per a representar-lo tot.
     
  • Un resum no és un sumari, entès com una exposició breu dels descobriments i conclusions principals que es presenten a l’original.

Etiquetes: anotació, escurçar, extracte, índex, iso, normes, preparació, preparar, resum, resumir, textos

Filtres

Nivell