25. Les perífrasis verbals
Bàsic 3
Les perífrasis verbals són el conjunt d’un verb conjugat i un verb en forma verbal impersonal, que pot tenir una partícula d’enllaç al mig. Aquest conjunt té un significat propi diferent del significat de cadascuna de les parts que el componen.
Les perífrasis poden indicar possibilitat, probabilitat, obligació, imminència, etc.
No puc venir, aquest vespre estic ocupat.
He de fer una prova per obtenir el certificat.
Nosaltres marxem, ja deu ser tard.
Acaba d’arribar la Joana d’un viatge a Grècia.
Deixa de fer el ruc i para atenció.
Avui, malauradament, torna a ploure.
Per dormir bé cal deixar de mirar tant el mòbil.
| Perífrasis de probabilitat | |
|---|---|
|
deure + infinitiu
|
|
| Perífrasis d’obligació | |
|---|---|
|
haver de + infinitiu
|
|
|
caldre + infinitiu
|
|
|
caldre que + subjuntiu
|
|
Si us cal consultar les formes de subjuntiu, consulteu aquesta fitxa.
Elemental 2
Perífrasi de probabilitat
- Per expressar probabilitat, fem servir el verb deure amb un infinitiu. Fixeu-vos en els exemples següents, conjugats en les diverses persones gramaticals.
Dec ser la persona més puntual de la colla, sempre arribo abans que la resta.
No m’imagino com et deus trobar, després de tot el que has passat…
Qui deu ser aquell que ens mira tan fixament?
Devem fer tard, mira quina hora és!
Després d’aquesta excursió que heu fet, deveu tenir gana.
No sé del cert on són, però deuen ser al jardí.
- També es fa servir la mateixa construcció amb l’imperfet per expressar la probabilitat en passat.
Devia dormir, quan vas arribar; no et vaig pas sentir.
Quan eres petit devies ser un trapella.
En aquell país hi devia fer fred, veient com van d’abrigats a les fotos.
El cap de setmana passat devíem arribar vora al migdia.
Pel que m’heu explicat, devíeu ser una bona colla!
Devien fer patxoca, vestits per al casament!
- La probabilitat també es pot expressar amb fórmules que fan servir l’indicatiu i fórmules que fan servir el subjuntiu.
| Probabilitat amb indicatiu | Probabilitat amb subjuntiu |
|---|---|
|
Potser… Segurament... |
És probable que… És possible que… Pot ser que… |
- La construcció del verb deure + infinitiu expressa una hipòtesi, mentre que deure + infinitiu perfet expressa una hipòtesi de la causa.
| Infinitiu | Infinitiu perfet |
|---|---|
| Hipòtesi | Hipòtesi de la causa |
|
No sé pas què hi fa, al mercat, a aquestes hores. Deu comprar alguna cosa per sopar. Darrerament fa mala cara. Deu dormir poc aquests dies. Deu ser mestre. Es nota que té traça explicant coses a les criatures. |
Deu haver anat a comprar. Hi deu haver anat aquest matí, perquè hi ha la nevera plena. Avui fa mala cara. Deu haver dormit poc aquesta nit. Deu haver estat mestre. Ara que és gran i està jubilat, es nota que té traça explicant coses a les criatures. |
Intermedi 1
Les perífrasis verbals són la unió de dos verbs: un d’auxiliar, que es conjuga adoptant el temps i la persona corresponents, i un de principal, que pren la forma d’infinitiu, gerundi o participi. La unió de tots dos expressa una idea única.
Hauria d'acceptar la feina.
En aquest cas, hauria és l’auxiliar, que hi aporta el temps i la persona, i l’infinitiu acceptar és el verb principal, que hi aporta el significat.
Les perífrasis d'obligació
- Si es vol indicar qui té l’obligació o la necessitat, podem fer servir haver de + infinitiu en qualsevol temps verbal.
Has de dormir més.
- Si no es vol indicar qui té la necessitat o l’obligació, podem fer servir s’ha de + infinitiu en qualsevol temps verbal.
Per ser un bon cambrer s’ha de ser ràpid.
- A més de l'estructura haver de + infinitiu, també podem fer servir caldre + infinitiu i caldre + que + verb conjugat.
Has de dormir més.
Caldria fer cursos més intensius.
Cal que dormis més hores al dia.
- És incorrecte l’ús de *tenir que + infinitiu, *deure de + infinitiu, *haver-hi que + infinitiu i *ser precís que + verb conjugat.
Les perífrasis de probabilitat
- Per expressar una idea de probabilitat podem fer servir deure + infinitiu, que equival a un verb acompanyat d’un adverbi com ara probablement, segurament o potser.
Probablement té 40 anys. Segurament té 40 anys. Potser té 40 anys. Deu tenir 40 anys.
- Per expressar la probabilitat en present fem servir deure + infinitiu en present.
Deu ser bona persona.
- Per expressar la probabilitat en passat fem servir deure + infinitiu en passat, mai en condicional.
Devien tenir gana. (i no *Deurien tenir gana.)
- Per expressar la probabilitat en futur hem de fer servir el verb en futur i un adverbi.
Probablement no vindran.
- Cal evitar l’ús del futur i el condicional i de la paraula igual per expressar la probabilitat.
Les perífrasis d'imminència
- Per expressar la imminència d’un fet en passat podem fer servir anar a + infinitiu.
Just en el moment en què t'anava a trucar va sonar el telèfon.
- Per expressar la imminència d'un fet en present podem fer servir estar a punt de + infinitiu.
El tren està a punt d’arribar a l’estació.
Intermedi 2
Remarques sobre les perífrasis
A continuació hi ha una graella que recull totes les formes que podem fer servir en les perífrasis d’obligació, de probabilitat i d’imminència i les formes que hem d’evitar.
| Perífrasis | Exemples |
|---|---|
| D’obligació haver de + infinitiu caldre + infinitiu caldre que + verb conjugat * * * |
Haurem d'afanyar-nos si no volem fer tard. Cal donar les instruccions correctament. Caldria que arribessis d'hora. * * * |
| De probabilitat deure + infinitiu * * * |
Deu ser en Martí. * * * |
| D’imminència anar a + infinitiu (passat) estar a punt de + infinitiu (present) |
T'ho anava a dir però em van interrompre. Estic a punt d'enllestir la feina. |
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. El text argumentatiu
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 28. La ressenya
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català