27. Els verbs irregulars

Verbs amb formes velaritzades

Un bon nombre de verbs (sobretot de la segona conjugació) tenen el radical velaritzat, és a dir, la primera persona del present de l’indicatiu acaba amb el so velar [k], representat per la lletra c: jo aprenc.

Aquesta consonant velar es transforma en g (o gu) en els temps següents: present de subjuntiu (aprengui), imperfet de subjuntiu (aprengués), passat simple (aprengui) i algunes persones (o totes, segons el verb) de l’imperatiu. A vegades, la velarització també es troba en el participi.

Presenten aquesta característica els verbs acabats amb -ldre, -ler, -ndre, -ure i -èixer, i els verbs poder, dir i dur fan la 1a persona del singular del present d’indicatiu acabada amb -c.

En el cas de l’imperatiu, són sempre velars i s’escriuen amb -gu- la 3a persona del singular i la 1a i la 3a del plural; pel que fa a la 2a persona del plural, és velar, -gu-, quan també ho és la segona del singular. Fixeu-vos en els verbs dir i conèixer.

El verb escriure s’aparta una mica dels models velaritzats en els temps següents:

• perfet d’indicatiu:
     escriví, escrivires… (però també: escrigué, escrigueres…)
   
• imperfet de subjuntiu:
     escrivís, escrivissis… (però també: escrigués, escriguessis…)

Interferències entre la segona i la tercera conjugació

Són de la segona conjugació els verbs següents, i els seus compostos, que acaben en -er o -re (i no de la tercera conjugació, que acaben en -ir):

Per tant, les formes correctes del present són bato, debato, rebato, cloc, concloc, excloc, incloc, corro, concebo, fonc, infonc, refonc, rompo, irrompo, emeto, ometo, transmeto… (i no *debateixo, *concloeixo, *concebeixo, *irrompeixo…).

Els participis irregulars

Cal tenir en compte algunes formes irregulars de participi:

* En valencià i baleàric aquests verbs formen el participi amb la terminació -it: complit, establit, oferit, omplit i sofrit (i també reblit i suplit).
** La forma cogut fa referència a ‘patir una coïssor’.
*** Els participis de pertànyer i plànyer poden ser també pertanyut i planyut.

Remarques sobre la conjugació d’alguns verbs

• Cabre. Fixeu-vos en les formes cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben (present d’indicatiu); càpiga, càpigues, capiguem… (present de subjuntiu); cabés, cabessis, cabéssim… (imperfet de subjuntiu), i el gerundi cabent. No són correctes les formes *capigués, *capiguessis, *capiguéssim..., ni el gerundi *capiguent.
   
• Caldre (caler). En present de subjuntiu és calgui i en imperfet de subjuntiu és calgués.
   
• Conèixer. Cal anar amb compte amb les formes conec (present d’indicatiu); conegui (present de subjuntiu); conegués (imperfet de subjuntiu); coneixent (gerundi). No són correctes les formes *coneixo, *coneixi, *coneixés, ni el gerundi *coneguent.
   
• Córrer. Fixeu-vos en les formes corregués, correguessis… (imperfet de subjuntiu), i en el gerundi corrent. No són correctes les formes *corrés, *corressis…, ni el gerundi *correguent.
   
• Donar. Fixeu-vos en les formes dono (present d’indicatiu); doni… (present de subjuntiu); donés… (imperfet de subjuntiu); donant (gerundi). No són correctes les formes *donc, *dongui, *dongués, ni el gerundi *donguent.
   
• Estar. Les formes d’imperfet de subjuntiu són estigués, estiguessis…, i el gerundi és estant. No són correctes les formes *estés, *estessis…, ni el gerundi *estiguent.
   
• Fer. El present de subjuntiu és faci, facis… No són correctes les formes *fagi, *fagis… L'imperfet de subjuntiu és fes, fessis…
   
• Saber. Les formes d’imperfet de subjuntiu són sabés, sabessis, sabéssim…, i el gerundi és sabent. No són correctes les formes *sapigués, *sapiguessis, *sapiguéssim..., ni el gerundi *sapiguent.
   
• Ser (ésser). L’imperfet de subjuntiu és fos, fossis, fos, fóssim, fóssiu i fossin, i el gerundi és sent (o essent). No són correctes les formes *sigués, *siguessis, *siguéssim..., ni el gerundi *siguent.
   
• Veure. La primera persona del present d’indicatiu és veig (bec correspon al verb beure). No s’han de confondre la 1a i 2a persona del plural del present d’indicatiu (veiem, veieu) amb la 1a i 2a persona del plural del present de subjuntiu (vegem, vegeu).